L'agricultura urbana impulsa la seguretat alimentària
Amb el ràpid creixement de les ciutats arreu del món, les explotacions agrícoles de l'interior o la perifèria d'àrees urbanes jugaran un paper cada vegada major per alimentar a la seva població.
L'agricultura en àrees urbanes i periurbanes proporciona menjar a 700 milions de residents en les ciutats, un quart de la població urbana mundial. El creixement de la població mundial d'aquí a l'any 2030 es concentrarà a les àrees urbanes dels països en desenvolupament. S'espera que, aleshores, prop del 60 per cent de la població d'aquests països viurà en ciutats. L'agricultura urbana aprofita petites superfícies en solars, parcs o terrats per conrear micro-horts o fins i tot criar animals de granja o vaques lleteres. Les explotacions en àrees periurbanes, situades en les proximitats dels nuclis urbans, permeten produir hortalisses i criar aus de corral o bestiar per a produir llet i ous.
Els reptes de la urbanització
L'índex de pobresa de moltes ciutats està augmentant, i una proporció cada vegada major de residents urbans té dificultats per accedir als aliments que necessiten. Els problemes es compliquen a causa de les mancances en la infraestructura per al transport d'aliments als centres urbans. Les llargues distàncies, les carreteres en mal estat i el caos urbà i la sobrepoblació fan que es perdi entre el 10 i el 30 per cent del producte durant el transport. A més, l'estil de vida de les grans metròpolis fa que cada vegada es consumeixin més greixos i menjar ràpid i menys fibra i menjar casolà. Per aquest fet, els països en desenvolupament s'enfronten a un doble repte: d'una banda el fantasma de la fam i d'altra banda el ràpid increment de l'obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars i altres patologies relacionades amb una dieta inadequada.
Produir aliments a les ciutats
L'agricultura de les zones urbanes i periurbanes pot ajudar a millorar la seguretat alimentària de diverses formes: produir aliments a casa o a través d'una cooperativa redueix la despesa per a les famílies pobres, posa més aliments al seu abast i redueix l'escassesa estacional de productes frescs. També, a l'incrementar la diversitat i qualitat dels aliments consumits, pot millorar de forma significativa la qualitat de la seva dieta.
