Un canvi d'alimentació i la reducció del ramat pot millorar la rendibilitat de l'explotació

Aquesta idea contradiu la creença generalitzada que per tenir més guanys cal una major producció, però Keenan assegura que "l'estalvi per la reducció del ramat i l'increment de beneficis és molt significatiu per al granger individual. Per un ramat de 100 vaques l'increment net pot ser de més de 22.000 euros per any". Respecte l'alimentació de la vaca, la clau de l'estratègia, segons aquest empresari, és preparar l'animal per a la lactància mitjançant la revisió de les pràctiques nutricionals. Durant l'època seca (sis setmanes entre la lactància i abans de parir), el 40 per cent del pinso ha de ser palla, 4 o 5 quilos per dia. Gerard Keenan admet que la idea de fer servir palla pot "semblar massa bo per ser veritat", però insisteix que es basa en un dur treball de l'equip de nutricionistes de la seva empresa, que fabrica contenidors d'alimentació ramadera. "S'ha avançat molt en el potencial genètic de la vaca lletera, però la investigació en nutrició no ha seguit aquest mateix ritme de progrés", comenta Keenan. El professor David Beever, un dels nutricionistes més eminents del Regne Unit, afegeix que "la nova estratègia d'alimentació donarà als grangers una veritable oportunitat de millorar la salut dels seus ramats, així com la rendibilitat per vaca".

Les proves de camp confirmen la teoria

Aquestes afirmacions venen corroborades per proves realitzades a granges de França i Irlanda. Per exemple, el 1996, Murielle Poultrain portava una granja amb 77 vaques amb un marge diari de 4,8 euros per vaca i un marge total per ramat de 370 euros. Després de provar el regim de Keenan i reduir el ramat a 57 vaques, el marge diari va pujar a 8,59 euros, i el marge total es va incrementar en un 30 per cent, passant a ser de 490 euros. Segons Keenan, "hem comprovat que els grangers francesos han aconseguit millors resultats d'eficiència en l'alimentació que en altres països". Ell defineix l'eficiència en l'alimentació com la quantitat de llet produïda relacionada amb el que menja una vaca. Una bona eficiència seria 20 quilos de matèria seca menjada per 26 quilos de llet produïda (un índex d'1,3). La majoria de grangers francesos obtenien més d'1,4. Arran d'aquestes experiències també s'ha constatat un augment de la producció, així com una notable reducció dels problemes de salut del ramat i un augment de la fertilitat. A Co Louth, Irlanda, el 2003, un ramat de 202 vaques va produir 1,2 milions de litres de llet, mentre que el 2004, 161 vaques van obtenir la mateixa producció.