El MAPA presenta un estudi sobre les despeses i els aliments més consumits
Catalunya és la comunitat amb més despesa per càpita en alimentació a les llars, segons es desprèn del panell de consum alimentari que el Ministeri d'Agricultura ha presentat en el marc de la Comissió Sectorial Extraordinària d'Agricultura i Desenvolupament Rural.
Per sobre de la despesa per càpita mitjana espanyola -1.292 euros-, es troben, a més de Catalunya (1.528 euros), Aragó (1.456), Astúries (1.443), Navarra (1.418), Castella-Lleó (1.387), La Rioja (1.362), País Basc (1.360), Madrid (1.341), Galícia (1.295) i Cantàbria (1.293). Castella-Lleó, Aragó i Galícia són les tres primeres comunitats en consum per càpita de carn en llars -la mitjana espanyola es va situar en 53,1 quilos-, i Astúries, Castella-Lleó i Aragó apareixen com les regions amb major consum de peix (la mitjana espanyola és de 28,6 quilos). Canàries, Cantàbria i Astúries apareixen en els primers llocs quant a despesa en oli d'oliva (7,8 litres per càpita de mitjana a Espanya) Quant a fruita fresca, Castella-Lleó, Catalunya i Astúries lideren la despesa, que va arribar als 93,3 quilos per càpita de mitjana en el mercat nacional. Només Catalunya, Aragó i València van superar la despesa mitja en hortalisses fresques (56,5 quilos per càpita de mitjana a Espanya). Andalusia, Cantàbria i Balears sobresurten com les tres zones on es consumeix més patata fresca (la mitjana espanyola és de 24,6 quilos per càpita). Les llars catalanes són també les que realitzen una despesa més elevada en plats preparats (9,9 quilos per càpita de mitjana a l'Estat). Les comunitats que compren més aigua mineral són Balears, Catalunya i Canàries. La major despesa en vi de qualitat produït en regió (2,5 litres per càpita) es va fixar a Balears, Astúries i Cantàbria, mentre que per al vi de taula (7,8 litres per càpita) es va establir a Cantàbria, Catalunya i La Rioja. Segons aquest panell, les diferències es perceben més en el tipus de productes consumits, ja que Espanya és un país en el qual existeixen característiques climatològiques i de tradició molt arrelades a les seves regions i la situació territorial no és un factor que condicioni la quantitat d'aliments que consumeix cada persona.