Una parcel·la de terra, el doble d'aliments
L'expert de la FAO Mathias Halwart analitza en la següent entrevista la contribució de la producció combinada d'arròs i peix a la seguretat alimentària a Àsia, i el potencial que ofereix aquesta pràctica en altres regions.
Font: FAO
Des que existeixen arrossars, els camperols han criat peixos al mateix temps que conreaven arròs en els camps inundats. De fet, es tracta d'una de les combinacions entre planta i espècie animal més adequades per a millorar la nutrició i combatre la pobresa. D'això s'ocupa un llibre que acaba de ser publicat per la FAO i el Centre Mundial del Peix de Malàsia: Culture of Fish in Rice Fields (Piscicultura en els arrossars). Aquesta entrevista amb un dels editors del llibre, Matthias Halwart, de la FAO, analitza la contribució de la producció conjunta d'arròs i peix a la seguretat alimentària a Àsia, i les possibilitats d'exportar aquesta pràctica a altres regions. En què consisteix la producció d'arròs i peix? Bàsicament, es crien peixos en els arrossars inundats i els camperols recullen tant el peix com l'arròs. Però si bé la idea de "arròs i peix" sovint es refereix al cultiu simultani d'ambdós en una parcel·la, en realitat també comprèn altres mètodes, com el sistema de rotació, on es conrea arròs una vegada i la següent es crien peixos, o altres sistemes en els quals els peixos es crien en estanys adjacents a l'arrossar i ambdós comparteixen els mateixos recursos d'aigua. Es tracta d'una forma molt eficaç d'aprofitar les mateixes terres per a produir carbohidrats, mitjançant el cereal, i proteïna animal, a través del peix. Aquesta combinació té altres avantatges? Bé, per alimentar els peixos n'hi ha prou amb les plantes i els animals aquàtics que es donen de forma natural en la parcel·la. No cal comprar pinsos, perquè n'hi ha prou amb els productes derivats de l'activitat agrícola, com la matèria vegetal, el fem, etc. A més, els peixos ajuden a controlar la mala herba perquè la mengen o l'arrenquen del sòl, i també s'alimenten dels insectes i els caragols que són nocius per als arrossars. És interessant assenyalar que en els cultius conjunts d'arròs i peixos es redueix molt l'aplicació de plaguicides, quan no s'elimina del tot. Si bé la intenció inicial és protegir la inversió realitzada en els peixos, en realitat constitueix una bona pràctica tant per als agricultors com per al medi ambient, ja que està demostrat científicament que, en gairebé tots els casos, no és necessari aplicar insecticides en els cultius tropicals d'arròs de regadiu. Els peixos també poden tenir una important funció en el cicle dels nutrients en l'arrossar, perquè incrementen la fertilitat alhora que es redueix la necessitat d'aplicar fertilitzants. Què significa això per als agricultors i les seves famílies? Aquesta pràctica té un gran potencial per a la seguretat alimentària i la reducció de la pobresa, especialment per a poblacions que habiten en zones apartades. Incorporar peixos en les parcel·les no només permet obtenir proteïna del peix i redueix el cost dels insums, sinó que a més produeix millors collites. El llibre cita diversos casos que il·lustren com funciona aquest sistema. A Bangladesh, l'ingrés net de les granges on es crien peixos i es produeix arròs va superar en més del 50% al derivat dels monocultius d'arròs. A la Xina, l'augment va oscil·lar del 45% al 270%, i com a mitjana la producció de peix al costat de l'arròs va ser gairebé tres vegades més rendible que la producció únicament d'arròs. A més hi ha altres beneficis menys evidents. Per exemple? Un arrossar humit té una sorprenent biodiversitat que constitueix una abundant font d'organismes comestibles. Un estudi realitzat a Tailàndia va revelar que d'un sol arrossar s'obtenien un vegetal i 16 espècies diferents d'animals. Un altre estudi realitzat a Cambotja va informar que els camperols recullen més de 100 espècies de plantes i animals - per exemple: gambetes, crancs, mariscs, tortugues, granotes, fins i tot insectes i serps- que s'utilitzen en les llars rurals com aliment o per a un ús medicinal. Totes aquestes espècies aquàtiques associades a l'arròs són importants per a la nutrició de la població rural, contenen proteïnes, minerals i àcids grassos, essencials per a una dieta equilibrada. Malgrat els evidents beneficis, aquesta pràctica segueix en gran part limitada a Àsia... En efecte, l'adopció del cultiu conjunt d'arròs i peix ha estat lenta, per diversos motius, fins i tot a Àsia. A la Xina hi ha 1,2 milions d'hectàrees dedicades a aquest cultiu conjunt, però això representa menys del 4% de la seva superfície agrària de regadiu. En altres regions d'Àsia s'utilitza amb aquest sistema potser tot just el 1% de les terres regables. Madagascar és una excepció, amb gairebé el 12% dels arrossars que es completin amb la piscicultura. I en altres països, per exemple Guayana i Suriname, ara s'està promovent aquesta combinació. Per què no és més popular la producció conjunta d'arròs i peix? L'objectiu inherent dels arrossars és produir arròs i les seves condicions no sempre són idònies per a la piscicultura, de manera que per portar-la a terme es necessiten treball i inversió. És necessari pujar l'altura dels dics, cavar rases i estanys, construir corrals de pesca i sistemes per controlar el moviment de l'aigua, instal·lar reixes per als peixos. Tot això constitueix un obstacle. I a més, els responsables d'elaborar les polítiques agrícoles no s'han adonat realment del seu potencial. La producció simultània d'arròs i peix sovint es considera quelcom nou que no mereix ser considerat en les estratègies nacionals de producció d'arròs. En el nostre llibre arribem a la conclusió que, per tal que aquesta tècnica s'obri camí, és necessari un canvi fonamental d'actitud en el sector productor d'arròs amb el mètode tradicional.