JOVES | 28/10/2019  Ruralcat

Prop d’un terç dels joves que resideixen a la ciutat es mostren disposats a anar a viure al camp

L’estudi “L’atracció del camp. La percepció i l’atractiu de l’entorn rural en la joventut catalana resident en àrees urbanes”, encarregat per la Direcció General de Joventut i el Departament d’Agricultura, presenta una anàlisi de l’interès, la previsió i les motivacions d’anar a viure a un municipi rural o de no anar-hi entre les persones joves que habiten en municipis urbans, incloses les que abans vivien en entorns rurals.

L'estudi s'ha realitzat a partir de les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya de 2017

L'estudi s'ha realitzat a partir de les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya de 2017

En aquest estudi, de la Col·lecció Aportacions, núm. 62, s’ha analitzat l’atracció de l’entorn rural envers la població jove que resideix a les àrees urbanes de Catalunya a partir de les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya de 2017 i planteja qüestions rellevants per fomentar l’arrelament i el retorn de les persones joves als entorns rurals.

L’envelliment de la població de les zones rurals és un repte que actualment ocupa la centralitat de l’agenda del desenvolupament sostenible d’aquestes zones. La conseqüent manca de relleu generacional dificulta la vertebració social d’aquests territoris i reflecteix la manca d’oportunitats que ofereixen a les noves generacions.

Aquest treball aborda inicialment les consideracions sobre el concepte de ruralitat i, seguidament, analitza el grau d’atracció de l’entorn rural entre els joves, la propensió d’anar a viure a l’entorn rural i les motivacions segons les característiques de la població jove.

Com a conclusions, l’estudi reflecteix que dos de cada tres joves que viu i sempre ha viscut en àrees urbanes afirma que no li agradaria anar a viure a un municipi rural, tot i que proporció és una mica inferior per a aquells que quan eren adolescents residien al camp. Ara bé, la nostàlgia del camp o el desig de traslladar-s’hi afecta una part considerable de la població jove. Al voltant d’un terç dels joves que resideixen a ciutat es mostren disposats a anar a viure-hi.

L’atracció de l’entorn rural sobre la població jove no és pas homogènia, sinó que varia segons el sexe, l’origen, el nivell d’estudis, el nivell d’ingressos, la situació familiar i el lloc de residència actual. Així mateix, la decisió de voler marxar a l’entorn rural o la de romandre a ciutat es justifica, de manera molt majoritària, per raons d’entorn com la qualitat de vida, serveis, comoditat, medi, l’oci i vida social, tot i que el transport, i els motius familiars i laborals també pesen en aquesta decisió.

Aquesta perspectiva general de les persones joves respecte als territoris rurals és un punt de partida important per a la formulació d’intervencions i la planificació de polítiques públiques que incentivin l’establiment i el retorn de les persones joves als territoris rurals.

Aquesta publicació, a càrrec de Joan Checa, Laura Soler i Oriol Nel·lo, és una coedició de la Direcció General de Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Direcció General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i forma part d’un seguit d’informes encarregats per l’Observatori Català de la Joventut de l’Agència Catalana de la Joventut al Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat (GURB) de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir de les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya de 2017.

Font: RuralCat

El més llegit

L’Oficina de l’Oli publica els primers perfils sensorials d’olis d’aquest any

Jornades tècniques de l’11 al 17 de novembre

El Govern aprova ajuts a promoure l’activitat econòmica a les zones rurals