¿Les TIC i un canvi a les empreses rurals poden donar un nou impuls al sector primari¿

Quin és el grau de penetració de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l¿esfera econòmica catalana? L¿empresa catalana s¿enfronta a dos principals motors de canvi: la globalització i la revolució digital. De fet, aquests dos elements es retroalimenten i són dues fonts imprescindibles per millorar el nostre teixit productiu. No hi ha dubte que la infrastructura bàsica d¿aquest procés són les TIC, que es constitueixen en l¿element tecnològic determinant per la construcció d¿un nou model estratègic, organitzatiu i productiu de l¿activitat empresarial: l¿empresa xarxa, que desenvolupa el seu negoci d¿una altra manera, a través del procés de digitalització. Pel que fa a la penetració de les TIC a l¿empresa catalana podem afirmar que si bé els equipaments digitals estan implantants a una àmplia majoria d¿empreses catalanes (un 90% disposa d¿ordinadors connectats a Internet i utilitza el correu electrònic), els usos d¿aquests equipaments són clarament millorables. Només una tercera part de les nostres empreses usa intensivament les TIC en els elements de valor d¿operacions, marqueting i recursos humans.

¿Només una tercera part de les nostres empreses usa intensivament les TIC en els elements de valor d¿operacions, marqueting i recursos humans¿

I en comparació amb Espanya i Europa? La comparativa amb Espanya i Europa ens posa de manifest que el problema dels usos digitals per a la producció és extensible al nostre entorn immediat. Amb tot, és important destacar que els països escandinaus es troben molt més avançats en aquest camp i que la complementarietat entre els usos de les TIC, el canvi organitzatiu, les millores formatives i l¿extensió de la societat xarxa hi està molt més avançada. Quina penetració de les TIC existeix al món rural català? No es pot afirmar que les empreses del sector primari segueixin un comportament diferenciat de la resta del teixit productiu. Igual que a la resta de l¿economia el nivell d¿equipaments digitals a la producció del primari està ben implantat, per bé que primen uns usos molt bàsics d¿aquests equipaments. El principal ús de les TIC continuen essent les tasques de comptabilitat, gestió i administració de les empreses, per bé que trobem alguns casos paradigmàtics d¿organització i gestió d¿empreses del sector agroalimentari al voltant de les TIC. A més, val la pena esmentar els problemes d¿extensió de la societat xarxa al món rural. La divisòria poblacional i alguns problemes en la xarxa de telecomunicacions afebleixen l¿extensió de les TIC a l¿àmbit rural. Amb quins entrebancs ens trobem per estendre l¿ús de les TIC en aquest àmbit? Ja hem esmentat que el sector primari, igual que la resta de sectors, té un problema d¿ús de les TIC. Aquesta problemàtica obeeix a unes certes reticències culturals i d¿actitud front les TIC. Amb tot, cal esmentar que el sector primari a Catalunya necessita d¿un replantejament estratègic urgent. No hi ha implantació d¿empresa xarxa sense un canvi estratègic que afronti els reptes de la globalització i els canvis de l¿entorn institucional. L¿agricultura i la ramaderia del nostre país necessiten plantejar-se models de negoci sostenibles i independents del llast productiu de la política agrària comuna. La conscienciació de que el mercat és el món, les possibilitats de reducció del marge d¿intermediació (que ofereixen les TIC i Internet en particular) i la necessitat d¿articular complementarietats sectorials amb el Turisme, amb el comerç i amb el cobriment d¿una demanda que exigeix progressivament una producció mediamientalment sostenible són alguns exemples de futur.

¿Ens trobem amb certes reticències culturals i d¿actitud front les TIC (...) a més de la divisòria poblacional i alguns problemes en la xarxa de telecomunicacions que afebleixen l¿extensió de les TIC a l¿àmbit rural¿

De quina manera pot afectar la implantació de les TIC a les empreses agràries? En el moment actual les TIC només són per a l¿empresa catalana del primari un instrument per a la gestió. És urgent la superació d¿aquesta utilització bàsica de les noves tecnologies i plantejar un nou esquema estratègic que es basi en la cooperació, la complementarietat sectorial, en la innovació i en la sostenibilitat de la producció. Resten moltes coses per a fer en el terreny de l¿aplicació de la recerca en tecnologies per a la producció i per al desenvolupament de nous productes. Avantatges, inconvenients? Pot semblar polèmic, però ho crec fermament. El principal desavantatge per al creixement futur del sector es troba en la limitació institucional que imposa la PAC. Comptem amb l¿experiència acumulada de mil·lenis, amb esforços de recerca i tècnica aplicada i amb una demanda creixent de productes mediterranis que del seu consum se n¿afavoreix la salut pública. Una nova concepció del negoci, una percepció global de l¿activitat i la recuperació del paper estratègic que juga el primari i la indústria agroalimentària al nostre país poden situar de nou aquest sector al lloc que naturalment hauria d¿ocupar a la nostra societat. Una societat desarticulada territorialment i amb una demanda creixent d¿espais naturals, de turisme de qualitat i d¿una qualitat de vida, que només pot donar l¿entorn rural del nostre territori amb el desenvolupament de les infrastructures necessàries.

¿No hi ha implantació d¿empresa xarxa sense un canvi estratègic que afronti els reptes de la globalització i els canvis de l¿entorn institucional¿

Quins són els factors clau per poder parlar d¿una economia rural ¿en línia¿ amb les TIC? Les TIC i un canvi estratègic i organitzatiu a les empreses del món rural poden donar un nou impuls al nostre malograt sector primari. És prioritari incentivar de nou les produccions amb futur, però al mateix temps, buscar complementarietats sectorials i fer les inversions infrastructurals necessàries perquè la combinatòria món rural i món urbà sigui possible, en un context en el qual el treball flexible i en xarxa esdevé una clara opció per al nostre futur productiu i d¿organització territorial.