"És hora que el pagès comenci a pensar com a empresari"

Quins tipus de productes gestiones en les teves explotacions? Produïm bàsicament panís, blat i alfals amb uns rendiments que varien segons alguns factors, com el tipus de terra o la climatologia. Així doncs, si parlem de panís, una bona collita està entre els 12.000 i els 14.000 kgs. secs per Ha., però és habitual recollir entre 10.000 i 12.000 kgs. En blat, les collites oscil·len entre els 5.500 i els 7.000 kgs./Ha., i en alfals entre els 11.000 i els 17.000 kgs./Ha. De les diverses varietats de blat de moro existents al mercat quines estan presents en els teus conreus i per què? Combino diferents varietats segons els tipus de terres. Si el terreny és difícil i irregular, s'utilitzen cicles curts, com CECILIA o 34N43. Aquestes varietats ens permeten avançar la collita abans que les pluges de tardor ens dificultin aquesta feina i, també, per preparar les terres per la següent campanya. D'altra banda, en terres més bones, fem servir altres varietats amb més potencial productiu, com ELEONORA o 32R42. Quan és adequat aplicar l'adobat nitrogenat de cobertura? Depenent del tipus de sòl, si s'ha aplicat purins o fems, de la previsió de collita, del cultiu del any anterior, etc. Normalment s'aplica en presembra un compost o un blending amb poc nitrogen per evitar pèrdues, i es complementa en cobertera amb urea o nitramònics granulats, o amb solució nitrogenada al regar, per tal que la planta disposi de nitrogen quan més el necessita.

"La cooperativa esdevé un bon nexe d'unió per tenir més força i poder competir millor al mercat"

Com comercialitzes les produccions de la teva explotació? Portem tots els productes a la cooperativa del Camp de Linyola. Crec que el pagès no pot comercialitzar tot sol la seva producció, i la cooperativa esdevé un bon nexe d'unió per tenir més força i poder competir millor al mercat. Quins avantatges més destacaries d'aquesta opció? La cooperativa em dóna la tranquil·litat, el marge comercial no cau en mans de cap intermediari particular, sinó que reverteix als socis. A més, la cooperativa ens facilita enormement l'adquisició d'adobs, fitosanitaris, llavors, etc. a millor preu. I, d'altra banda, crec que cal valorar l'assessorament, la formació, la seguretat i la representativitat social, que ens aporta als socis. Com es tenen en compte i com es segueixen les mesures ambientals? Cada dia hi donem més importància, sabedors del ressò que té a la societat i de la insistència de les administracions. Nosaltres, per exemple, estem adscrits al pla de dejeccions ramaderes de la cooperativa de Linyola i tenim molta cura de respectar les normes en aplicació de fitosanitaris, anivellem les finques per estalviar aigua, mantenim en bon estat les terres de retirada, etc.

"Els telèfons mòbils i els ordinadors han passat a formar part de la gestió agrícola"

Com ha estat la teva experiència des del punts de vista d'agricultor i productor d'una explotació agrícola? En els més de vint anys que porto en aquesta feina he pogut percebre una modificació lenta però imparable en les estructures agràries i en els processos productius. Moltes explotacions no han pogut tenir continuïtat, i les que han quedat han hagut de créixer en volum i modernitzar-se, adquirint maquinària nova, que ens ha facilitat les feines però al mateix temps ens ha suposat haver de fer inversions molt importants. En tot aquest procés, com integres les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per gestionar la productivitat i el rendiment de les teves explotacions? Actualment, els telèfons mòbils i els ordinadors han passat a formar part de la gestió agrícola, com més estrets són els marges de negoci, més imprescindible es fa el control rigorós de les despeses i la producció. D'altra banda, Internet està adquirint cada cop més importància en la comunicació sobre alertes de plagues, informació meteorològica, mercats, etc. El despatx és un espai que cada dia adquireix més importància dins l'agricultura. Com veus l'actual modernització del sector? Estem vivint un moment de canvi. L'increment constant de costos i l'anunci de reforma de la PAC ha creat una certa incertesa al sector, i la sensació que en els propers anys hi ha d'haver molts canvis. Caldrà, doncs, tenir una mentalitat oberta i saber evolucionar. És hora que el pagès comenci a pensar com a empresari. Caldrà deslligar-nos de sistemes productius i maneres de fer antigues i adoptar noves tècniques, nous sistemes de rec, nous cultius. En definitiva, es tracta de saber aprofitar al màxim els avantatges que les noves tecnologies ens proporcionen.