"La nostra feina és millorar el control de plagues i minvar la utilització de pesticides"

La societat es mostra cada cop més sensibilitzada pel medi ambient i pels efectes derivats de la utilització de productes com els fitosanitaris. Fins a quin punt els investigadors comparteixen aquesta preocupació? La preocupació hi és. Per això, en l¿equip en què jo treballo, ja fa més de 25 anys que s¿està investigant en control biològic de plagues com una alternativa per controlar les plagues sense que això suposi una disminució en el rendiment dels cultius. El control biològic és la utilització d¿organismes vius per combatre les plagues que afecten els nostres conreus. És, per tant, una tècnica que té utilitat en el control integrat de plagues i també en l¿agricultura ecològica. Quines són les seves principals línies d¿actuació com a especialista del Departament de Protecció Vegetal de l¿IRTA? La meva principal tasca és coordinar la transferència dels resultats que s¿obtenen en els projectes d¿investigació pel que fa a control biològic de plagues i fer-los utilitzables per al sector. Això es fa especialment a través de les ADV. Alhora participo en diferents línies d¿investigació que es duen a terme en el nostre equip. En l¿actualitat estic treballant en temes de conservació d¿enemics naturals mitjançant la "manipulació" de la vegetació de l¿entorn dels camps per facilitar-los refugis on hivernar, alimentar-se i reproduir-se en zones agrícoles. També estic treballant en el control biològic de Bemisia tabaci i en la millora d'una cria del depredador Macrolophus caliginosus que mantenen les ADV de SELMAR. En les investigacions que realitzen a l¿IRTA, quin paper juguen les Agrupacions de Defensa Vegetal? Fonamental. La nostra col·laboració amb les ADV d¿horta és molt estreta. Aquestes ADV apliquen els programes de control integrat de plagues que nosaltres dissenyem i, de retruc, rebem informació valuosíssima del seu funcionament a escala comercial. Això ens permet millorar-los i anar estudiant nous temes que van sorgint. Aquest contacte amb les ADV ens permet generar, impulsar i mantenir unes relacions amb el sector productor, que nosaltres valorem molt positivament. A més, alguns tècnics de les ADV participen en projectes d¿investigació del nostre equip. En l¿actualitat tenim convenis de col·laboració amb 7 ADV de Catalunya i 2 de les Illes.

"El futur de la sanitat vegetal passa per la lluita biològica i utilitzar els insecticides només quan sigui realment imprescindible"

La Bemisia tabaci és una de les principals amenaces dels conreus hortícoles en els darrers anys. En quina situació es troba la lluita contra aquesta plaga, es pot considerar controlada? Mai es pot baixar la guàrdia però, amb les dades que han recollit durant 2003 i 2004 les ADV del Maresme en conreus de tomaqueres, queda clar que hi ha més Bemisia en els conreus on s¿apliquen exclusivament insecticides que en els que s¿hi fa control integrat de plagues amb Macrolophus caliginosus. Per tant, en alguns cultius sí sabem com controlar-la. El principal problema però, és la seva capacitat de transmetre virus. I per fer front a aquestes malalties, a més de controlar el vector, cal reduir al màxim l¿inòcul present en els nostres camps fent un bon maneig dels conreus. Per exemple, és fonamental no solapar conreus de tomàquets nous i vells i arrencar les plantacions tan bon punt deixin de ser productives. Existeix alguna altra plaga o malaltia que els preocupi més ara o en un futur per la possibilitat que pugui arribar a Catalunya? Potser el que fa més por al sector són les malalties víriques de les plantes, degut a la complexitat del seu control. Però de fet qualsevol cosa pot arribar. Cal tenir present que el comerç internacional, el moviment de materials, plantes i persones facilita també moltíssim el moviment de plagues i malalties arreu del món. Investigadors i productors, quan parlen de protecció de conreus, s¿entenen amb facilitat o, pel contrari, veuen la qüestió des de perspectives molt diferents? Jo crec que bàsicament ens entenem, tot i que ells volen solucions molt ràpides per temes que els són molt urgents de resoldre i la recerca no pot donar solucions molt ràpides. Però ja hi ha un grup força important de productors que han entès molt bé els beneficis que poden obtenir de la recerca. Valoren i aprecien les nostres propostes, fetes a partir dels resultats obtinguts als nostres projectes, tot i que saben que "apagar focs" no és precisament la tasca on ens movem millor. La nostra és més una feina de fons, poc a poc anar trobant l¿entrellat de com millorar el control de plagues i minvar la utilització de pesticides. A grans trets, quins avantatges i desavantatges presenta el control biològic i el control integrat de plagues respecte d¿altres sistemes per protegir els conreus? El primer avantatge i el més evident és la reducció en l¿ús de pesticides. Al 1996 vàrem publicar un estudi on es demostrava que el nombre d¿insecticides en el cultiu de tomàquet d¿aire lliure passava de gairebé 9 a 2 de mitjana comparant la protecció fitosanitària convencional amb els programes de control integrat de plagues. I una cosa similar passava amb els fungicides. Reduint l¿ús de pesticides es redueix el risc de residus per al consumidor, augmenta la seguretat laboral pels agricultors i disminueix el risc de contaminar el medi per deriva d¿aquests productes. També cal ressaltar que les solucions que aporta el control integrat de plagues no són potser tan ràpides d¿assolir, però sovint són més duradores en el temps.

"El contacte amb les ADV ens permet generar, impulsar i mantenir unes relacions amb el sector productor que nosaltres valorem molt"

L¿agricultura ecològica està més exposada al risc de plagues o malalties? No. En general tenen els problemes de plagues més atenuats que en l¿agricultura convencional, perquè en fer gairebé zero tractaments es beneficien més de les poblacions d¿enemics naturals espontanis que fan una bona part del control. D¿altra banda, el fet que en general les explotacions catalanes tinguin una gran diversitat de cultius facilita mantenir una abundant població d¿insectes útils. Creu que el futur de la sanitat vegetal passa per potenciar la lluita biològica i recórrer en última instància als insecticides? Sens dubte per la lluita biològica i utilitzar els insecticides només quan sigui realment imprescindible. A més, cada cop hi haurà menys productes disponibles. En els darrers anys, i amb la creació del registre únic europeu de productes fitosanitaris, s¿estan retirant del mercat moltes matèries actives i això encara no s¿ha acabat. Per tant, la llei també ens obligarà a generalitzar més les tècniques de control biològic de plagues ja que en alguns casos serà l¿única estratègia possible. Això sí, tots els que portin temps fent-ho juguen amb avantatge perquè el que és evident és que el control biològic és una eina una mica més sofisticada d¿utilitzar, on cal experiència tant per part dels tècnics assessors com dels agricultors. Estudi d¿insectes, producció de depredadors naturals, utilització d¿organismes vius per combatre d¿altres organismes en conreus hortícoles... No li costa després de tot això menjar-se una amanida? No, per què?. A més tot el que ha esmentat són organismes útils i ajuden a reduir l¿ús de pesticides. Em fa fins i tot il·lusió trobar un depredador quan obro l¿enciam. De fet crec que aquests llindars que imposa el mercat de plaga zero se¿ns acabarà girant en contra nostra. Voler "zero" pugons en un enciam, per exemple, obliga sovint al productor a fer un munt de tractaments, amb tot el que això comporta. Però, tampoc s¿ha de caure en l¿altre extrem i pensar que el que està ple de plagues és més sa perquè no s¿ha ruixat. Es poden obtenir productes de qualitat amb un mínim ús de pesticides. Ara bé, si els consumidors fóssim una miqueta més tolerants, només una miqueta, tot seria bastant més fàcil.