L¿administració catalana entre els líders europeus en serveis per Internet
Catalunya, només superada per Suècia, i en el mateix grup que Finlàndia, Dinamarca i Àustria, és un dels països líders a la Unió Europea en la relació d¿oferta de serveis via Internet per part de les administracions i l¿ús que en fan els seus ciutadans.
Font: Web Gencat.net
Aquesta és una de les principals conclusions de l¿"Enquesta sobre l¿adopció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l¿Administració local 2003". L'estudi l¿ha realitzat la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i el Consorci LOCALRET. L'enquesta l'han contestat 457 dels 946 ajuntaments del nostre país. Aquest percentatge equival a un 82,9% de la població. Per situar quin és el nivell d¿oferta de serveis en línia que té Catalunya s¿ha seguit la metodologia del Web Based Survey (WBS) de la Comissió Europea. Aquest sistema pondera el nivell de distribució electrònica de vint serveis bàsics definits per la pròpia CE. En el cas del Principat aquestes prestacions es reparteixen entre l'administració estatal, la Generalitat i els ajuntaments. Els nivells d¿interactivitat dels serveis de l¿administració amb el ciutadà a través d¿Internet han estat fixats per la CE al programa eEurope 2005 de la següent manera:
Nivell 1: informació en línia dels serveis públics.
Nivell 2: interacció en una direcció, descàrrega de formularis.
Nivell 3: interacció en dues direccions, processament de formularis.
Nivell 4: transacció completa del tràmit: pagament (si cal), presa de decisions, etc.
La situació de Catalunya dins d¿aquesta comparativa està per sobre de la mitjana europea. Aquesta circumstància es dóna atès que hi ha serveis que ofereix la Generalitat que tenen nivell 4, com la prestació econòmica per infant a càrrec per a les famílies amb mainada menor de 3 anys o la concessió d¿ajuts i beques.
Creix la interacció entre ciutadans i administracions
La interacció en què el ciutadà descarrega formularis i també els retorna complimentats a l¿administració (nivell 3) ha augmentat més del doble entre 2002 i 2003. Dels vint serveis bàsics definits per la CE, els serveis en línia que més ajuntaments catalans tenen de nivell 2 són llicències d¿obres i pagament d¿impostos i taxes. Hi ha pocs ajuntaments que disposin de serveis de nivells 3 i 4, un 14,4% i un 8,2%, respectivament. Aquests ajuntaments són pràcticament sempre els de municipis de més de 50.000 habitants. Per aquesta raó, és convenient analitzar quin percentatge de població pot accedir a aquests serveis i no tant quin percentatge d¿ajuntaments els ofereix. Per exemple, es pot observar que un percentatge molt elevat de ciutadans, concretament un 48%, pot pagar algun impost al seu ajuntament a través del web, el 40% de la població pot tramitar en línia l¿empadronament i el 29% la llicència d¿obres. Aquests tres tràmits són de nivells 3 i 4.
Les TIC als ajuntaments
Pràcticament tots els ajuntaments tenen connexió a Internet (95,5%), percentatge que ha experimentat un increment de sis punts respecte el 2002. Una de les dades més destacades és que un 51,8% dels ajuntaments del país tenen accés a Internet amb banda ampla i un 56,3% amb lloc web propi. L¿accés a la xarxa d¿alta velocitat està implantat a un 85% dels ajuntaments de més de 5.000 habitants. Aquest percentatge arriba al 95% en ciutats d'entre 20.000 i 50.000 habitants i el 100% en les de més de 50.000. El creixement de la banda ampla als municipis petits ha estat espectacular entre el 2002 i el 2003, i ja la tenen el 33% dels de menys de 1.000 habitants i el 65% dels de 1.000 a 5.000 habitants. En el conjunt d¿ajuntaments el nombre d¿ordinadors per cada 100 treballadors ha augmentat de 48 a 75 entre 2001 i 2003. Pel que fa al nivell de connexió a Internet d¿aquests ordinadors, es pot afirmar que el 84% estan connectats a la xarxa.
