Crítiques als controls del bestiar boví i a les mesures contra la febre aftosa

El sistema de registre del boví permet un seguiment d'aquest bestiar i condiciona també la concessió de primes als productors, l'import dels quals es situa al voltant dels 8.000 milions d'euros l¿any 2004. Consisteix en mesures com marques auriculars per a identificar cada animal, un passaport individual i una base de dades informatitzada. El Tribunal va analitzar l'aplicació d'aquests controls en els quatre principals productors de boví de la UE (Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit). "No es realitza el seguiment dels passaports intercanviats entre els Estats membres, ni hi ha un traspàs d'informació entre les bases de dades nacionals; les dades s'introdueixen amb retard i la seva fiabilitat és de vegades insuficient", s¿assenyala en el seu informe. En el mateix document es constata que el sistema "no garanteix la possibilitat de fer un seguiment als animals que són transportats dintre i fora de la UE, malgrat que aquests trasllats afecten a uns tres milions de caps anualment". Recomana una millora de la reglamentació comunitària i que la CE disposi dels recursos suficients, doncs en les normes actuals hi ha "imprecisions" com, per exemple, interpretacions distintes sobre la col·locació de les marques o els terminis per als passaports. Suggereix que s'unifiquin les regles sobre bases de dades i que hagi un reforç de les sancions i dels controls previs al pagament de les primes. La CE va reconèixer que existeixen problemes en alguns Estats membres i que per això ha proposat millores, després dels resultats d'inspeccions comunitàries. En la seva resposta al Tribunal, Brussel·les destaca que quan es va crear el sistema els països van rebutjar una harmonització completa de les dades, el que explica les deficiències.

La crisi de la febre aftosa

En l¿informe en què s¿avalua l'actuació de la Comissió en la lluita contra la febre aftosa, malaltia que va provocar que els països sol·licitessin 1.616 milions d'euros per a indemnitzar als ramaders, el Tribunal de Comptes considera que la CE va reaccionar tard, perquè abans de la crisi de 2001 no va avaluar prou el dispositiu de prevenció i lluita contra la malaltia, que va afectar a Holanda, França, Regne Unit i Irlanda. Apunta però que la CE va prendre amb rapidesa les mesures d'urgència, com la notificació de la malaltia als països o el sacrifici d'animals. No obstant això, el sistema de finançament comunitari "va provocar incoherències, doncs les taxes de reemborsament només es van homogeneïtzar en el cas dels porcins i els pagaments als països van ser tardans", segons l'informe. Va afegir que els països tenien sistemes distints per a avaluar quins animals calia sacrificar i que encara que després de la crisi es van solucionar algunes manques "certes mesures comunitàries segueixen sent insuficients i podrien comprometre l'eficàcia del dispositiu de prevenció i lluita contra una nova epidèmia". La CE va respondre que és dubtós que una preparació o reglamentació diferent hagués influït de forma significativa en la crisi i que "el centre del problema va ser l'extensió de la malaltia, que va dur fins al límit als serveis veterinaris dels països afectats". Brussel·les va agregar que l'harmonització de compensacions que el Tribunal demana no és "ni realista, ni desitjable" doncs el valor comercial dels animals varia molt d'un país a un altre.