"L¿explotació agrària necessita una gestió integral: tècnica i econòmica"

Què ofereix Lorra? Som una empresa de serveis integrals que presta serveis tècnics i econòmics al sector primari de Biscaia. Actualment reuneix 24 associacions, 6 cooperatives i 1 soci col·laborador. En total, són més de 4.000 productors dels sectors del vaquí de llet i carn, cunicultura, avicultura, equí, horticultura, fructicultura, producció ecològica, viverista, forestal i artesans, que gestionen la seva explotació o empresa gràcies al servei de Lorra. Però no només això, perquè aquell servei que no tenim, el subcontractem fora i el controlem. En aquest sentit, hi ha una protecció. El nostre objectiu és que avui pugui estar governant un partit però demà canviar i nosaltres vendre aquest mateix projecte a l'administració que vingui. D¿on neix la idea de crear el centre de gestió? El panorama anterior a Lorra era l¿existència d¿un parell de sindicats agraris i productors sense més. Però nosaltres buscàvem que, entorn a objectius comuns, tots ells estiguessin integrats i es creessin les associacions. I així neix Lorra l¿any 1986 després d¿estar dos anys buscant processos similars i de fixar-nos i seguir el model del servei danès de consultoria agrícola Landscentret. Es podria dir que busquem l¿utopia dels serveis, en què els productors tenen un paper fonamental en el desenvolupament del model. Com s'integren els productors dins d'aquest sistema? Com a primer pas es van crear associacions, algunes d¿elles per a la millora genètica, la recuperació d'una raça en perill d'extinció o, com en el cas de producció vegetal, per buscar serveis tècnics controlats pels productors i que no depenguessin d'una casa comercial, és a dir, que es vengués un servei tècnic paral·lel a la compra d'un producte. Però cadascuna d'aquestes associacions tenia el seu gerent, el seu tècnic, el seu administratiu... I aquest va ser el motiu d'aglutinar tot això en una entitat jurídica que era la cooperativa.

"Busquem l¿utopia dels serveis, en què els productors tenen un paper fonamental en el desenvolupament del model"

Com treballeu amb l'Administració? Tenim convenis de col·laboració anuals amb el Departament d¿Agricultura. Nosaltres li aportem informació i l'Administració és al seu torn client, perquè ens demanda estudis de situació subsectorial, i col·laborador. Tot i la dificultat dels inicis per comvéncer els propis tècnics de l¿Administració, ara mateix ja veuen amb bons ulls el treball que fem perquè el seu futur depèn d¿això, que existeixi un sector i un departament d¿Agricultura. Per tant, sou gestors de les necessitats d'agricultors, ramaders, empresaris agraris... Nosaltres canalitzem les necessitats que es comenten a les juntes de productors. Aleshores fem un pla de xoc contra aquesta necessitat, la presentem i, si l¿aproven, busquem finançament i els diem el cost del servei. La meva tasca com a gerent és tenir beneficis i tenir qualitat mentre l'empresari agrari necessita una gestió integral de la seva explotació: tècnica i econòmica. Quines són les necessitats més comunes? Les noves tecnologies de la informació, la producció integrada, la lluita biològica en producció vegetal i animal, i els productes ecològics en tant que tenen un valor afegit. També hem treballat en el tema de la venda per a viure. Per exemple, en el concurs de la raça limusina a Salamanca, que és un concurs nacional, ens hem endut el 61% dels premis. Un empresari agrari què ha de fer per formar part de Lorra? El nostre handicap és que a Lorra només hi tenen cabuda les explotacions professionals, en canvi els jobistes es queden fora. Poden utilitzar els serveis però no entren dins de les associacions perquè no és el mateix una explotació que tingui tres vaquetes que una explotació que en tingui 40. La necessitat que puguin tenir és totalment oposada. De les 6.000 explotacions agràries, la majoria no professionals, que té censades Biscaia, treballem per a 4.000 productors, dels quals 2.000 són agricultors i ramaders, i 2.000 són forestalistes. Busquem empresaris agraris i, per tant, els serveis són per a ells. Ara bé, si d'això se¿n poden beneficiar jobistes o gent no professional doncs benvinguts siguin, però el nostre objectiu i els que manen són els professionals.

"Aquell servei que no tenim, el subcontractem fora però el controlem. Hi ha una protecció"

Com es financia el centre? Ens financem en un 60% amb fons propis i amb fons aliens un 37% (dades 2003), també dels convenis de col·laboració i un 10% de programes d'I+D (Investigació i desenvolupament). Tot i així, hi ha serveis que si no s'obté finançament aliè doncs es factura. Cal dur una comptabilitat, però estem molt per sota del preu que cobra una gestoria tot i tenir personal especialitzat com ara enginyers, agrònoms, enginyers tècnics agrícoles, veterinaris, economistes, diplomats en empresarials, advocats, etc. El cost sempre és sota mínims, moltes vegades dic que no tenim competència possible. Seria viable un sistema similar a Catalunya? Sempre és possible perquè a Catalunya hi ha associacions de productors i una federació de cooperatives igual que la tenim nosaltres. Els sindicats també donen serveis però molts productors que estan ficats en un sindicat no volen el servei que aquest li dóna, prefereixen alguna cosa externa i asexuada. I l'Administració també perquè vol algú que li dóni la informació estadística i que tingui personal tècnic capacitat. I aquests són els nostres principals assoliments que també es podrien aplicar a Catalunya. Cap on mira el futur de Lorra? Ara estem en un pla estratègic en el qual volem obrir el nostre organigrama a les associacions mediambientals, és a dir, a les associacions de productors que exploten parcs públics i tenen necessitats diferents de les que té una associació professional. I en el terreny d¿expandir-nos, actualment estem en contacte amb Xile ja que fa més de deu anys que treballem amb ells amb convenis de col·laboració i han establert centres de gestió seguint el nostre model.