Preguntes i respostes sobre les EET en cabres

Què són les Encefalopaties Espongiformes Transmissibles (EET)? Les EET són una família de malalties que afecten a éssers humans i animals i que es caracteritzen per una degeneració del teixit cerebral, que adopta l'aparença d'una esponja. En aquesta família de malalties s'inclou la malaltia de Creutzfeldt Jakob (ECJ) en humans, l'encefalopatia espongiforme bovina (EEB) en bovins i la tremolor en ovins i caprins. Si bé l'EEB solament s'ha identificat recentment, la tremolor es coneix des de fa segles i, a partir de les dades disponibles, no es considera transmissible als éssers humans ni planteja cap risc per a les persones. No obstant això, com mesura de precaució, la legislació comunitària vigent destinada a evitar la difusió i la transmissió de l'EEB s'aplica també a ovelles i cabres. Un control més ampli farà més probable que es descobreixi un cas d'EEB? Des del descobriment de l'EEB en bovins, també s'ha posat en pràctica un règim ampli de control i seguiment de la tremolor i l'EEB en ovins i cabrum. Des de 1998, la UE ha exigit un control i una vigilància passiva de la població d'ovelles i cabres per detectar la presència de tremolor, i aquesta malaltia és una malaltia animal de notificació obligatòria des de 1993. Al gener de 2002 es va introduir la vigilància activa d'una mostra d'animals de risc i d'abastament sans majors de 18 mesos mitjançant la utilització de la prova de diagnòstic ràpid d'EET, que utilitza les mateixes proves que per a la detecció de l'EEB en bovins, ja que aquestes estan concebudes per a reconèixer les EET. A partir de l'1 d'abril de 2002 es va incrementar en gran mesura el nombre de proves. Cada any s'efectuen proves a aproximadament 350.000 ovelles i 50.000 cabres, el que representa que s'han controlat més d'1 milió d'animals des de 2002. Accediu als resultats detallats de la vigilància de la tremolor en ovelles i cabres en la UE des de gener de 2002. Tenint en compte la realització generalitzada de proves, no resulta especialment sorprenent que hagi pogut trobar-se un cas aïllat d'EEB, però això no indica que existeixi un problema estès. Els resultats dels controls mostren una incidència molt baixa de la tremolor en la població de cabres. A més, els mètodes d'assaig més avançats per distingir entre l'EEB i la tremolor no han pogut confirmar fins a la data la presència d'EEB en cabres. Estaria preparada la UE per a l'existència d'EEB en cabres? Sí. Els científics han efectuat un estret seguiment de la qüestió de l'EEB en ovelles i cabres, ja que se sap que es va alimentar parcialment a aquests animals durant els anys 80 i principis dels 90 amb pinsos que contenien el mateix tipus de farina de carn i ossos (HCH) contaminada que va provocar la difusió de l'EEB en bovins. També se sap des de fa algun temps que pot transmetre's experimentalment a les ovelles una malaltia similar a l'EEB si se les alimenta amb material derivat dels cervells de vaques afectades per l'EEB. S'ha elaborat assessorament científic a nivell de la UE, amb l'emissió d'una sèrie de recomanacions i la descripció de la manera que podria utilitzar-se una combinació d'enfocaments per protegir la salut pública en cas que es confirmés la presència d'EEB en ovelles o cabres, en condicions de camp. Quines mesures de seguretat s'apliquen avui en dia? S'ha adoptat legislació rigorosa i àmplia a nivell de la UE a fi d'evitar la difusió i la transmissió de l'EEB entre bovins. Moltes de les mesures previstes s'apliquen també a les cabres i les ovelles, amb la finalitat d'incrementar la seguretat. Les mesures més importants són les següents:

• La prohibició, des de 1994, d'alimentar als remugants amb farina de carn i ossos (HCH) de mamífers, reforçada per una prohibició total des de gener de 2001 d'alimentar amb HCH a tots els animals de granja. Es creu que l'HCH d'animals infectats és la via de transmissió de l'EEB.


• S'han d'eliminar els desperdicis animals procedents de ovins i cabrum utilitzant les mateixes normes (tractament tèrmic) aplicades a altres desaprofitaments animals.


• A partir d'octubre de 2000, extracció dels materials especificats de risc (MER) tals com la melsa, el crani, les amígdales, la medul·la espinal i l'ili.


• No pot produir-se carn separada mecànicament a partir d'ossos d'ovins i caprins.


• Mesures destinades a garantir que la carn i els productes càrnics importats compleixin també les disposicions comunitàries pertinents (per exemple, extracció de MER).


• Exclusió d'ovelles i cabres infectades per la tremolor de la cadena alimentària humana i animal.


• Mesures d'eradicació en els ramats en els quals s'ha confirmat la presència d'un cas positiu d'EET.

Són segurs el formatge, la carn i la llet de cabra? En l'actualitat, com a mesura de precaució no pot utilitzar-se, de conformitat amb la legislació comunitària, la llet ni la carn procedent de ramats en els quals s'hagi produït un cas d'EET. Per tant, aconsellem que no es produeixi cap canvi en el consum actual de llet, carn i formatge. Què succeeix amb les ovelles? Totes les mesures de precaució que s'apliquen a les cabres s'apliquen també a les ovelles. A més, s'ha demostrat que les ovelles que posseeixen una determinada estructura genètica (genotip) són més resistents o, fins i tot, possiblement immunes a la tremolor. Les investigacions semblen apuntar que aquesta immunitat podria també aplicar-se en el cas de l'EEB. Per tant, els programes de criança en la UE que tenen per objecte incrementar la població d'ovins immunes a la tremolor són una important mesura de precaució a llarg termini, tant contra la tremolor com contra l'EEB. Informació científica sobre les EET en ovelles i cabres Abans de la creació de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), el Comitè Director Científic (CDC) coordinava l'assessorament científic sobre l'EEB a nivell de la UE. L'últim dictamen del CDC sobre l'EEB en petits remugants es va adoptar l'abril de 2002. Aquest és l'assessorament científic més complet, en el qual s'emeten una sèrie de recomanacions sobre l'ampliació del conjunt de materials especificats de risc, la utilització de proves ràpides, la identificació individual, la criança per crear resistència, la certificació de ramats i les mesures de sacrifici d'animals. També es descriu com podria utilitzar-se una combinació d'enfocaments per protegir la salut pública en cas que es confirmés la presència d'EEB en petits remugants sobre el terreny. El 26 de novembre de 2003, la Comissió tècnica de perills biològics de l'EFSA va adoptar un dictamen en el qual s'indica que no existeix cap necessitat de revisar anteriors dictàmens relatius a la criança per crear resistència a les EET, les estratègies de sacrifici d'animals o les maneres d'assegurar un origen segur dels petits remugants, a partir de la informació disponible en aquest moment.