Descobreixen una nova manera de millorar la longevitat de les llavors
Investigadors de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (centre mixt del CSIC i la Universitat Politècnica de València) i la Unitat de Recerca en Genòmica Vegetal de l'institut francès Evry, han descobert una nova manera de millorar la longevitat de les llavors de les plantes. Els seus resultats han estat publicats a la revista "Plant Physiology"
La clau resideix en la sobreexpressió del gen ATHB25; aquest gen codifica una proteïna reguladora de l'expressió d'altres gens. Segons han comprovat els investigadors, les plantes que sobreexpressen aquest gen tenen augmentada la quantitat de gibberel·lina, que és l'hormona que promou el creixement de les plantes, el que genera al seu torn un reforç de la coberta protectora de la llavor.
"Aquesta coberta és la responsable d'evitar l'entrada d'oxigen a la llavor; l'augment en la gibberel·lina la fa més forta i això deriva finalment en una millor resistència i longevitat de la llavor", explica l'investigador del CSIC Eduardo Bueso.
Aquest mecanisme és nou ja que la tolerància a estressos com l'envelliment sempre s'havia associat a una altra hormona, l'àcid abscísic, que regula defenses basades en proteïnes i petites molècules protectores, en lloc de promoure el creixement d'estructures com fa la gibberel·lina.
L'estudi s'ha desenvolupat a la planta model Arabidopsis thaliana, una espècie que presenta grans avantatges per a la investigació en biologia molecular. Els investigadors van rastrejar mig milió de llavors, que corresponien a 100.000 línies d'Arabidopsis mutades. "Finalment, en l'estudi analitzem quatre mutants i comprovem la seva incidència sobre la longevitat de les llavors quan introduïm la sobreexpressió del gen ATHB25", apunta el professor d'investigació del CSIC Ramón Serrano.
Els investigadors van comparar la taxa de longevitat de les llavors de les plantes d'Arabidopsis modificades mitjançant enginyeria genètica i de les no modificades. Per a això, les van conservar durant 30 mesos en condicions d'humitat i temperatura ambient.
En el cas de les plantes control, transcorreguts els 30 mesos, només un 20% tornava a germinar, mentre que en les modificades el 90% iniciava de nou el procés de germinació.
Els investigadors del centre treballen ara en millorar la longevitat de diferents espècies d'interès agronòmic, entre elles el tomàquet o el bla.
Segons els investigadors, aquesta troballa pot resultar d'especial rellevància per mantenir la biodiversitat i l’agricultura. “Antigament es conreaven moltes espècies de diferents plantes però s'han perdut moltes d'elles perquè el que preval avui són els criteris de rendiment. Per garantir la conservació d'espècies es van crear els Bancs de Germoplasma però aquests requereixen regenerar periòdicament les llavors. Amb aquesta estratègia es podrien ampliar els terminis de regeneració", destaca Bueso. En el cas dels agricultors, Serrano explica que "en incrementar la vida útil de les llavors, reduiríem la despesa derivada de la seva compra".
Referència bibliogràfica:
Bueso, E., Muñoz - Bertomeu, J., Camps, F., Brunaud, V., Martínez, L., Sayas, E., Ballester, P., Yenush, L., Serrano, R. “Arabidopsis thaliana homeobox 25 uncovers a role for gibberellins in seed Longevity”. Plant Physiology. DOI : 164 : 999 1010