Les claus del segle XXI: aigua, terra, energia, tecnologia, persones
Més de 130 experts, professionals, tècnics i acadèmics, van debatre sobre el futur de l'agricultura a la jornada d'Agrofòrum "El paper de l'agricultura al segle XXI"
El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, van inaugurar, el passat dia 10 d’abril, la jornada El paper de l’agricultura al segle XXI, organitzada per la Fundació del Món Rural (FMR) i la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’IEC, en el marc d’Agrofòrum. L’objectiu de la jornada va ser reflexionar, amb visió de futur, sobre la manera com l’agricultura pot ser determinant davant d’alguns dels principals reptes del segle XXI, com són la transició energètica, la seguretat alimentària o el canvi climàtic. En aquest sentit el Conseller va ressaltar que l’agricultura és, a la vegada, víctima i solució d’aquets reptes que afronta la humanitat. La resposta a aquests reptes passa per un canvi de model basat en la innovació i la tecnologia, però també la creativitat. Agrofòrum ha de participar en aquest procés de definició de les línees estratègiques de futur. El Conseller va felicitar per l’amplia participació professional i acadèmica a la Jornada, i va fer esment a les quatre “i” del futur del sector: innovació en un sector amb gran potencial de canvi, internacionalització com un element estratègic de les empreses, integració entre agents per a buscar la competitivitat i implicació de tothom per assolir un creixement intel•ligent i inclusiu.
La demanda augmentarà més que la producció d’aliments
En la seva intervenció, Ignacio Pérez, economista i analista de polítiques a la Direcció de Comerç i Agricultura de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), després de fer referència a l’evolució dels preus mundials agraris i la tendència recent dels mateixos cap a l’estabilització i moderació, va destacar els factors que estan portant a l’augment de la demanda mundial d’aliments i les dificultats de la producció per donar-hi resposta. Als països més desenvolupats s’està alentint la producció agrària, i tot i que als països en desenvolupament s’esperen millores en els rendiments i la productivitat per millores en la gestió i la formació, la demanda d’aliments continuarà augmentat amb major ritme que la producció a nivell mundial. Va fer referència especial al cas de la Xina, a l’augment de les importacions d’aliments previstes pel futur, i les oportunitats que això comporta per a les zones agràries amb produccions de valor afegit com la carn o els lactis. D’altra banda, també va insistir en la necessitat d’invertir en la millor gestió de l’aigua i les bones pràctiques agràries, donada la vinculació essencial entre la producció agrària i l’ús de l’aigua i la previsió que passarà del 70% al 40% l’aigua disponible per a produir aliments, i va remarcar la importància dels regadius.