"Conservar la varietat d'espècies vegetals és un deure moral amb les generacions futures"
El 80% de l¿alimentació humana es basa només en 12 de les 150 espècies vegetals que es cultiven en tot el món. Quatre d¿elles (blat, blat de moro, arròs i patates) aporten el 60%. Per vetllar per la biodiversitat, el passat 29 de juny va entrar en vigor el Tractat Internacional sobre Recursos Fitogenètics. Parlem amb el Dr. José T. Esquinas-Alcázar, secretari de la Comissió Intergovernamental de Recursos Genètics per a l¿Agricultura i l¿Alimentació de la FAO.
José T. Esquinas-Alcázar, al seu despatx de la FAO
Al llarg del darrer segle s'ha perdut gairebé el 90% de la diversitat genètica agrícola. La subsistència de l¿agricultura mundial passa per la fitogenètica? Hi passa la dels països en vies de desenvolupament perquè, tot i tenir molta varietat genètica agrícola, necessiten recursos. I també hi passa la dels països desenvolupats ja que tenen poca diversitat. Conservar la varietat d¿espècies és un deure moral amb les generacions futures perquè la diversitat biològica no ens pertany, la tenim en préstec dels nostres fills.
Què diu el Tractat? El Tractat és un acord vinculant negociat i aprovat el novembre de 2001 per tots els països membres de la FAO, més de 180 països, sense cap vot en contra. Té com a objectius conservar per al futur els recursos genètics per a l'agricultura i l'alimentació, la utilització sostenible dels mateixos i la distribució justa i equitativa dels beneficis derivats del seu ús.
Com es pot conscienciar la població de la importància dels recursos fitogenètics? Hi ha un clar exemple dels beneficis que pot aportar la diversitat biològica. La causa de la fam a Irlanda en el segle XVII va ser la pèrdua dels recursos genètics de la patata, un cultiu originari d'Amèrica Llatina. A Europa es van importar un grapat de patates totes elles idèntiques i acceptades molt bé com a aliment humà, sobretot en aquells països que per tenir un clima molt humit, com Irlanda, els cereals eren dolents i els va substituir la patata. L¿any 1837 va aparèixer una malaltia (Phytosphora infestans) que va matar totes les plantes de patates que hi havia a Europa. Això va desencadenar la fam. Europa va començar a utilitzar productes químics, però no va resoldre el problema. A algú se li va ocórrer la brillant idea d¿anar a la zona originària de la patata. Allà van descobrir que la patata no era ni del color ni de la forma que ells creien. En aquesta enorme diversitat hi havia resistència a la malaltia.
La solució era clara: triar aquelles patates d'Amèrica Llatina resistents a la malaltia, creuar-les amb la patata europea i seleccionar aquelles que, mantenint la forma, el teixit i el sabor, ja adaptats el paladar europeu, tenien resistència a la malaltia. I problema resolt.
D¿aquest fet se¿n desprèn la base del Tractat? La moralina d¿aquesta història és que el nord depèn molt més del sud del que el sud depèn del nord. En el camp de l¿agricultura no hi ha cap país autosuficient. Tots depenen dels recursos genètics procedents d¿altres països. A més, els recursos genètics són molt importants per plantar cara a canvis climàtics i a necessitats futures que desconeixem. Amb el Tractat aconseguim que una sèrie d¿obligacions, fins ara ètiques i morals, passin a ser obligacions jurídiques.
Els agricultors tradicionals com seleccionen el material que els interessa? Recordo que quan era petit a casa cultivàvem hortalisses i el meu pare sempre ens deia que guardéssim per l¿any següent les llavors d¿aquest tomàquet que era molt bo o les llavors d¿aquesta síndria que era molt dolça. Era una manera de fer millora genètica. I així és com ho fan molts agricultors tradicionals encara que no sàpiguen què és la genètica.
Quina veu han tingut els pagesos en l¿elaboració del Tractat? El procés de negociació ha estat intergovernamental, però les organitzacions no governamentals o associacions d'agricultors també hi han estat presents i han parlat. Es pot dir que qui ha estat el motor d'aquestes negociacions amb les idees més avançades, més progressistes i més originals han estat les organitzacions no governamentals.
Els pagesos i els consumidors com se¿n beneficiaran? El Tractat reconeix per primera vegada el dret col·lectiu dels agricultors a ser recompensats. Així, qui obtingui beneficis de les llavors d¿altres haurà de pagar als agricultors tradicionals perquè segueixin conservant la biodiversitat. Els consumidors també se'n beneficiaran per la varietat en l'oferta de productes alimentaris i agrícoles. No es pot parlar de la diversitat d¿aliments a la taula si no hi ha diversitat al camp.
Informació relacionada
- Conferència del Dr. Esquinas-Alcázar en el lliurament del Premi a la Innovació Tecnològica Agrària 2003
- Ponència del Dr. Esquinas-Alcázar en el Congrés Mundial de Bioètica (juny 2000) sobre la diversitat biològica agrícola i els drets de l'agricultor
- Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics per a l'Alimentació i l'Agricultura
- Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació