La PAC, en el punt de mira de governs i organitzacions agràries

RuralCat La Política Agrària Comuna (PAC), va ser una decisió estratègica adoptada per la Comunitat Europea l¿any 1962. Els seus objectius: incrementar la productivitat agrícola. Estabilitzar els mercats, garantir els subministraments i fer compatibles aquests objectius amb uns preus raonables per als consumidors. La importància del programa va créixer fins a esdevenir el que compromet més fons de la Unió Europea (UE), gairebé la meitat. En concret, el pressupost del 2002 suposa que la PAC ha rebut un total de 44.255 milions d'euros, cosa que esdevé el 45% del pressupost total. La xifra, tot i ser important, ha baixat els últims anys, fruit de les successives reformes adoptades per la UE. Paral·lelament, la UE ha posat en marxa mecanismes per evitar la proliferació de superàvits, com el de productes làctics, limitat a partir de la contingentació de la producció. Abans d¿aquesta decisió un alt dignatari de la Comissió va definir aquest espai polític com ¿un mar de llet que envolta un turó de mantega¿. Es pot dir que l¿èxit assolit ha superat les previsions fetes pels seus fundadors. Així, els països de la Unió competeixen ara amb els Estats Units en els principals mercats mundials de productes agrícoles gràcies a l¿impuls donat pels fons destinats a les exportacions. Com a conseqüència, aquells països que no tenen possibilitat d'oferir preus similars, com alguns del Tercer Món o alguns altres molt dependents del sector primari, pateixen els efectes d'aquesta disputa pel mercat mundial i, clamen per una disminució dels ajuts públics a l'agricultura i la ramaderia. La disminució del nombre d¿agricultors directes i el canvi de les prioritats dels governs ha fet que en successives etapes es procedís a la reducció dels fons destinats a l¿agricultura: són les reformes de la PAC. La darrera proposta? Es tracta de reduir les ajudes directes a alguns productes en un 20% en el termini de 7 anys a raó d¿un 3% anual. De forma paral·lela les quantitats que deixarien de percebre els agricultors es destinarien a la política d¿estructures, és a dir, la política consistent en la creació de serveis horitzontals que ajudin a la rendibilitat del sector agrari. La retallada no afecta igual a tots els productors. Només afectarà a aquells que reben ajudes que superen els 5.000 euros. Això afectaria al 14% dels perceptors de Catalunya que reben el 64 % dels fons. En total, el 2000 es van rebre 154 milions d¿euros i els beneficiaris van ser en total 58.722. La forta oposició de França, que encapçalava un bloc de països entre els quals hi havia l'Estat espanyol va fer que el comissari d'Agricultura, Franz Fischler anunciés que renuncia a reduir les subvencions agrícoles directes abans del 2006. No obstant, el comissari manté la resta del seu programa de retallades, com les reformes dels sectors dels cereals i la llet, o l'abandó de la filosofia de produir com més millor. A canvi proposa un canvi consistent a incentivar la qualitat dels aliments, el respecte al medi ambient i el benestar animal. La reforma de la fruita seca també hauria de tirar endavant, segons Fischler.