| 15/09/2004  Ruralcat

El difícil consens a l'OMC per a la liberalització del sector agrícola

L¿Organització Mundial del Comerç (OMC) va difondre el 19 de desembre passat a Ginebra el primer document que recull les diferents i encara distants propostes dels països membres per a la liberalització del sector agrícola. El document apunta l¿existència de fortes diferències entre les posicions dels diferents grups de països sobre ¿aspectes fonamentals del programa de reforma¿.

Efeagro Les divergències fonamentals es donen entre el grup de Cairns, integrat per 18 exportadors nets de productes agrícoles, desenvolupats i en desenvolupament, que defensen l¿abolició dels subsidis i els països més protectors de la seva agricultura com la Unió Europea, Suïssa, Noruega o Corea del Sud. Alguns diplomàtics llatinoamericans han rebutjat la falta d¿ambició de les propostes europees mentre que, alhora, des de Brussel·les s¿ha criticat el caràcter maximalista de les presentades pel grup de Cairns, por una banda, i Estats Units, per una altra. Mentre que alguns països han presentat propostes completes sobre possibles fórmules de liberalització en accés a mercats, subsidis a l¿exportació i suports interns al sector -els tres pilars en què es negocia-, d¿altres volen que es tinguin en compte els seus problemes específics i un grup d¿economies en transició també reclamen poder beneficiar-se de forma transitòria de certa flexibilitat en determinats sectors. Així mateix hi ha diferents punts de vista, es reconeix a l¿informe elaborat pel president del grup de treball sobre agricultura, Stuart Harbinson, sobre com incloure en les negociacions les anomenades ¿preocupacions no comercials¿ com la seguretat alimentària, la reducció de la pobresa, la protecció del medi ambient o l¿anomenat benestar animal, reivindicacions de països desenvolupats com la UE o Japó, en uns casos, i de països en desenvolupament, en d¿altres. Una altra dada a tenir en compte es la vinculació que estableixen molts països entre les concessions que estan disposats a fer en les negociacions agrícoles i les compensacions que exigeixen altres sectors com serveis. Alguns països llatinoamericans del grup de Cairns es queixen de que la UE sembla buscar un equilibri només en el tema agrícola, però no entre aquest i altres sectors de negociació i afirmen que és necessari avançar simultàniament en tots els fronts. Segons la decisió ministerial de Doha de novembre de 2001, que va donar el tret de sortida a l¿actual ronda, els països membres haurien d¿arribar a un acord sobre les fórmules de liberalització agrícola abans del 31 de març de 2003 de forma que les pròpiament negociacions puguin acabar a finals de desembre de 2004.

Informació relacionada