CINEGÈTICA | 20/05/2014  DAAM

El DAAM aprova el procediment per declarar zones d'emergència cinegètica

Ho farà a les zones de Catalunya on es produeixi una sobreabundància d'espècies cinegètiques. L'objectiu principal és prevenir i minimitzar els danys produïts a l'activitat agrària, ramadera i la seguretat vial

CINEGÈTICA

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha aprovat el procediment per declarar zones d’emergència cinegètica en aquelles zones de Catalunya on es produeixi una sobreabundància d’espècies cinegètiques. En els pròxims dies es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La Llei 2/2014, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic per a l’any 2014, va incloure la possibilitat que el Departament declarés l’estat d’emergència cinegètica. Aquesta declaració s’entén com a mesura de caràcter extraordinari i per l’afectació dels danys que algunes espècies cinegètiques causen al sector primari (agrícola i ramader). La declaració es farà en un àmbit territorial concret quan es superin els llindars d’abundància d’alguna espècie causant establerts en la Resolució anual de vedes. Aquesta declaració, prevista ja a la Llei de caça, estableix una sèrie de mesures que condueixin a reduir el risc d’aquests danys.

La tramitació ordinària de la Resolució anual de vedes (Resolució AAM/669/2014, de 21 de març) no incloïa la figura de l’ “emergència cinegètica” perquè va ser anterior a l’aprovació de la Llei de mesures fiscals i calia determinar una sèrie de llindars en base als treballs que estava realitzant el Departament d’Agricultura amb els diferents sectors implicats (caçadors, sindicats agraris, titulars de les àrees de caça i Administració). Per això ara s’ha vist necessari incloure aquesta modificació.

Aquesta modificació determina que els directors dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura han de declarar l’emergència cinegètica si en una determinada comarca o àmbit territorial es produeix una abundància d’individus d’una espècie cinegètica o no protegida que resulti perillosa o nociva per a les persones. Això s’ha de fer per tal d’evitar els danys a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la caça en dos supòsits:

a) Quan les abundàncies mínimes mitjanes per a declarar l’emergència cinegètica en una zona determinada siguin de:

  • 8 senglars/km2 de densitat mitjana durant la temporada de caça.
  • 50 conills/km2 de densitat mitjana hivernal, o més de 50 conills caçats/km2 d’acord amb les estadístiques de captures de la darrera temporada hàbil de caça.


b) Per a al resta d’espècies cinegètiques o no protegides, quan hi hagi un nombre de sol·licituds d’autoritzacions excepcionals de captura o comunicacions per danys a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la caça amb un nombre superior a 10, de forma ininterrompuda en els darrers tres anys.

Així mateix, s’estableixen els aspectes que haurà d’especificar la resolució de la declaració de l’emergència cinegètica. Concretament són: l’espècie o espècies objecte de la mesura, les causes excepcionals que la motiven, l’abast territorial de la declaració, el període de vigència i les mesures excepcionals de caràcter cinegètic.

També determina a qui correspon, en l’àmbit territorial de l’emergència cinegètica declarada l’execució de les mesures excepcionals de caràcter cinegètic i en quins supòsits es durà a terme l’execució subsidiària de les mesures excepcionals de gestió cinegètica, a l’interior d’una zona a on s’hagi declarat l’emergència cinegètica.