Protocol
Degut a l¿augment del nombre de diferents tipus de feromona sexual existents al mercat i, a les referències de què es disposen sobre la diferent efectivitat d¿aquestes, es va plantejar aquest assaig per determinar quines de les feromones avaluades presenten una millor eficàcia en les condicions de la zona fructícola de Lleida.
Avaluar l¿eficàcia, per a les següents 6 plagues:
Adoxophyes orana, Pandemis heparana, Cacoecimorpha pronubana, Anarsia lineatella, Cydia molesta (Grapholita), Cydia pomonella (Carpocapsa) Dels següents 8 difusors de feromones (8):
Wageningen, INRA, Kenogard, Biagro, Intrachem, Serbios, Aragonesas, i Consep.
Els difusors de feromona es van col·locar a les parcel·les seleccionades (veure Taula 1) en trampes delta a l¿alçada de la vista, amb la mateixa orientació, i mantenint una separació mínima entre elles de 20 metres. El canvi de feromona s¿efectuava cada sis setmanes.
Setmanalment es realitzava la rotació de les trampes dins de la parcel·la, canviant la base engomada en el moment en que interferís amb les captures. Altrament, es feien els recomptes prenent nota tant de les captures com si es feia el canvi de la base engomada.
L¿assaig es va considerar acabat en el moment en què no van realitzar captures durant dues setmanes consecutives. Això va succeir a principi d¿octubre.
Un cop recollides totes les dades, es va calcular per a cada parcel·la i amb una cadència setmanal:
· Les captures per setmana i totals realitzades per cada difusor de feromona de cada plaga.La Taula 1 presenta per parcel·la, quines han estat les plagues controlades i els difusors de feromones assajats. Altrament indica el difusor de feromona considerat com a referent per cada plaga, per determinar la eficàcia de la resta de difusors assajats.
· La mitjana final de captures per setmana de cada difusor i plaga.
· La eficàcia relativa dels difusors en relació a la eficàcia obtinguda pel difusor de feromona de referència per a cada plaga.