Jesús Fierro i Rugall "L'aplicació plurifons al Leader 2014-2020 és una oportunitat per tal de crear una estratègia de desenvolupament local integrada i amb més valor afegit"
Jesús Fierro i Rugall és president de del Consorci Grup d'Acció Local de l'Alt Urgell i la Cerdanya, i una de les persones amb més experiència sobre la implantació del programa Leader a Catalunya. En aquesta entrevista hem volgut saber què opina de la seva evolució i del nou període de programació 2014-2020.
Jesús Fierro Rugall és president del Consorci Grup d'Acció Local de l'Alt Urgell i la Cerdanya
Jesús Fierro i Rugall va néixer a Capdella, a la Vall Fosca, l’any 1961, i des de molt jove va marxar a viure a la Seu d’Urgell, l’Alt Urgell, on resideix en l’actualitat.
La seva activitat professional s’ha desenvolupat en el món de la banca, però des de fa molts anys participa amb una clara vocació política de servei al món local en tant que regidor, conseller comarcal i diputat provincial.
A començaments dels anys 90, com a conseller al Consell Comarcal de l’Alt Urgell, va treballar per impulsar la creació del primer Grup d’Acció Local a la comarca en l’àmbit de la Iniciativa Comunitària Leader II que va donar lloc a la implantació del primer programa Leader a la part sud de de l’Alt Urgell.
L’any 2002, va assumir la presidència del Grup d’Acció Local Consorci de l’Alt Urgell XXI per a la gestió de la IC Leader Plus, ens que va gestionar aquesta iniciativa a tota la comarca en el període 2000-2006.
L’any 2008, es constitueix el Consorci per a la gestió del programa Leader a l’Alt Urgell i la Cerdanya en el marc del PDR de Catalunya, i n’assumeix la presidència que exerceix en l’actualitat tot vetllant per la coordinació i bona entesa entre ambdós territoris.
La seva aposta pels programes Leader i el suport a la creació d’activitat econòmica a les zones rurals és clara. Avui, ja comença a treballar en el pròxim període de programació (2014-2020) per continuar mantenint el programa Leader i donar suport, així, als projectes empresarials del territori.
Basant-te en la teva experiència com a president del Consorci GAL de l’Alt Urgell - la Cerdanya, un dels 13 grups d’acció local que gestionen el programa Leader a Catalunya, què creus que ha aportat aquesta metodologia al vostre territori, tenint en compte que l’Alt Urgell és una de les zones on el Leader s’aplica des de l’any 1994?
El programa Leader ha tingut una evolució molt positiva al llarg d’aquests anys, i ha aconseguit uns molt bons resultats que han permès consolidar-lo al territori. El Leader és un instrument molt important per a la dinamització de les zones rurals: fomenta la creació de llocs de treball, dóna suport als emprenedors i les emprenedores, impulsa la creació de noves empreses, etc. Penso que un tret essencial per al bon funcionament del Leader als territoris rurals és la col·laboració publico-privada i l’aposta ferma des del territori, i també l’estratègia ascendent, bottom up, que implica la població del territori mateix i gestiona els ajuts de baix cap a dalt, fet que fa que la població senti el Leader com a seu.
“Penso que un repte important en el nou període de programació serà la possibilitat que plantegen els reglaments de la UE que els grups puguin gestionar trams d'altres fons europeus”
Una de les característiques del programa Leader és la cooperació entre els grups d’acció local; uns projectes que permeten als territoris desenvolupar les seves estratègies i fites. En les convocatòries anteriors, 2012 i 2013, s’han desenvolupat sis projectes de cooperació catalana, i la convocatòria actual ha incorporat quatre noves iniciatives. Això fa un total de 10 projectes de cooperació, amb una inversió prevista per a aquest 2014 d’1.160.760 euros. Quina valoració en fas?
Els projectes de cooperació permeten als grups Leader impulsar projectes conjunts amb altres territoris amb qui comparteixen estratègia, objectius o bé necessitats. Són actuacions perdurables en el temps que cobreixen les necessitats del territori marcades en les estratègies del grups.
Actualment, s’està treballant en projectes ja consolidats com GUSTUM, on s’ha creat una sòlida relació entre productors i restauradors del territori; o bé ODISSEU, un projecte que persegueix crear un espai d’unió entre el talent jove del territori i les empreses rurals, amb l’objectiu d’impulsar el retorn de jovent a les zones rurals. Parlem d’actuacions impulsades pels grups, que impliquen diferents agents del territori i que no desapareixeran un cop acabi el projecte de cooperació.
Així mateix, també s’estan impulsant nous projectes de cooperació que neixen amb l’objectiu d’explorar noves vies de col·laboració entre territoris. Alguns exemples són el projecte Fem Parc, una iniciativa que pretén incentivar el desenvolupament socioeconòmic dels espais naturals protegits i les seves zones d’influència, tot fent-lo compatible amb la protecció i conservació de l’entorn. O el projecte COWOCAT per estudiar i impulsar el treball conjunt i el teletreball als territoris rurals.
“cal reforçar la cooperació a tots els nivells, també a escala transnacional, per poder desenvolupar projectes adequats amb les estratègies dels grups d’acció local”
El nou període de programació reforça la metodologia Leader i la cooperació com un dels valors afegits i un dels impactes més importants sobre el territori. Per exemple, en el període 2014-2020, s’introdueix la possibilitat que els grups puguin gestionar nous fons, un fet que permetrà crear sinergies entre els diferents fons i línies d’ajuts, i reforçar així les estratègies territorials. Quins creus que són els reptes dels grups en aquest nou context?
Penso que un repte important en el nou període de programació serà la possibilitat que plantegen els reglaments de la UE que els grups puguin gestionar trams d'altres fons europeus. En aquest context, no hauríem de deixar perdre l’oportunitat d’esdevenir plurifons, gestionar aquests fons des dels territoris on s’apliquen i apropar-los així a ciutadania i empreses. L’experiència mateixa de gestió de fons europeus des dels territoris rurals per part dels grups Leader és el millor aval de com es poden gestionar els fons implicant el territori i fomentant la governança local sense necessitat de crear nous ens.
Un altre repte important dels grups serà continuar contribuint al desenvolupament econòmic dels territoris rurals però assegurar també l'execució de projectes sòlids i estratègics i cercar fórmules innovadores de finançament i d'assessorament que consolidin el teixit socioeconòmic.
Finalment, penso que cal reforçar la cooperació a tots els nivells, també a escala transnacional, per poder desenvolupar projectes adequats amb les estratègies dels grups d’acció local. Aquests grups, que treballen des del territori, penso que han demostrat que tenen capacitat de gestionar altres fons de finançament i desenvolupar projectes horitzontals, tal com ho han fet amb els projectes de cooperació desenvolupats durant el període 2007-2013.