Tractors nous, tractors de segona mà

Reincorporat a la tasca després de les vacances d¿estiu retrobo les informacions i les estadístiques vinculades amb el tema de la meva activitat principal, la maquinària agrícola, en el Registre Oficial de Maquinària Agrícola (ROMA), a les pàgines de RuralCat. Em crida l¿atenció, en el Resum de l¿any 2003, sota l¿epígraf general "Evolució de les inscripcions de tractors", una taula amb les inscripcions de tractors, nous i usats, dels anys 2001, 2002 i 2003, a Catalunya.

Tant pel que fa a les xifres globals, com a les desglossades per províncies, la xifra de tractors usats supera, amb escreix, la de tractors nous. Únicament l¿any 2002, a la província de Tarragona, el número de tractors nous inscrits (535) va superar el dels usats (526). Tots els altres anys, i en totes les províncies, s¿han registrat més tractors "usats", o "de segona mà", que no pas nous.

Aquesta situació m¿ha cridat l¿atenció justament perquè en aquestes mateixes pàgines he comentat, en diverses ocasions, recollint les informacions de la Conselleria o del Ministeri, que el parc de tractors, tant a Catalunya com a Espanya, està molt envellit i que aquest aspecte pot tenir algun tipus d¿incidència en el funcionament global de l¿economia de les explotacions agrícoles.

No vull pas fer judicis de valor ni treure conclusions fàcils. Em sembla però, que cal estudiar aquesta situació, les seves causes i les eventuals conseqüències. El cas únic d¿un any concret, a la província de Tarragona, es pot atribuir a una collita excepcionalment bona d¿ametlles o d¿olives, que hagi permès que aquell any es llencés, una mica, la casa per la finestra. Però, el cas constant i repetit de la preponderància d¿adquisicions de tractors de segona mà pot reflectir una situació econòmica no massa brillant del sector.

Hem parlat també de la presència creixent d¿empreses de serveis de maquinària agrícola, per a les quals, lògicament, el tractor és l¿eina principal. Aquestes empreses amortitzen, correctament i ràpidament, els seus equips en un temps relativament breu i els substitueixen amb un ritme molt més àgil que l¿agricultor "normal". Possiblement, una bona part d¿aquests tractors "usats" procedeixen d¿aquestes empreses: han complert el seu cicle, han realitzat la seva funció econòmica, però ni tenen molts anys ni, en principi, han d¿estar "a punt pel desguàs"! En una explotació "normal", amb un ritme de treball menys exigent, poden donar encara un bon rendiment.

Insisteixo en el fet que estic fent suposicions. Potser caldria aprofundir més en el tema i fer-ne un estudi seriós. És evident que la inscripció de tractors nous contribuirà més a la disminució de la mitjana d¿edat del conjunt de parc (que no fa gaire temps establíem al voltant dels 18 anys) que no pas la dels de segona mà. Però també està prou clar que un tractor de 4, 5 o 6 anys, que es pugui utilitzar durant uns altres tants, contribuirà prou a la disminució d¿aquesta xifra.

De la mateixa manera, les grans explotacions, encara que malauradament no n¿hi ha massa, poden jugar un paper semblant procurant assolir un ritme elevat de renovació del parc de maquinària, i dels tractors en particular, i posant-los de nou al mercat a un preu relativament assequible i amb la possibilitat d¿efectuar algun miler d¿hores de feina correcta.

No es tracta, en absolut, de donar consells als futurs compradors de tractors. Per això caldria un estudi molt més aprofundit i particularitzat. És evident que si un grup de pagesos dóna de baixa 5 o 6 tractors de 18 o 20 anys perquè s¿han posat d¿acord i n¿han adquirit, en comú, 1 o 2 de nous, això farà baixar molt la mitjana, però substituir-ne un de 15 anys, per un de 6 també és força positiu.

Carles Bernat. Professor de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona