¿Tenim els ingredients bàsics per garantir el futur de la fructicultura catalana¿

Quina és la raó de ser d¿un centre d¿experimentació com el de Mas Badia?
El més important que hem de pensar és en servir el sector productor al qual encaminem la nostra recerca. La nostra és una recerca aplicada, per tant hem de tenir clar que estem al servei del sector productor i que li hem de facilitar informació perquè solucioni les necessitats que li van sorgint.

A part del sector fructícola, dediqueu esforços a d¿altres conreus. Quin pes té cadascun dins de l¿estació experimental? La fruita no és l¿únic conreu amb què treballem, però penseu que Mas Badia, com a estació experimental, va ser una iniciativa del sector fructícola. Això és important. No va ser des de l¿Administració. El sector volia tenir un lloc on fer recerca, perquè fer proves en les seves finques era costós. A més a més, no sols va portar la iniciativa, sinó que és present en el nostre òrgan de govern, orienta la recerca i participa en el pressupost. Ara bé, tenim projectes de conreus extensius (blat, farratges, ordi, blat de moro) i d¿altres dedicats als pollancres, que tenen també la seva importància a Girona. Bàsicament aquests són els tres productes amb què treballem.

Tenim un projecte importantíssim i molt ambiciós. Volem tenir les nostres pròpies varietats, pensades i adaptades a casa nostra

Bona part dels vostres esforços és dediquen a trobar noves varietats. Per què?
Fins ara el que fèiem era introduir i avaluar les varietats que anaven sorgint arreu del món. Què pot passar? Que una determinada varietat pot funcionar molt bé a un país en concret i en canvi en el nostre no. Per tant, de les tres espècies de fruita amb què treballem, poma, préssec i pera, ens hem preocupat de portar aquest material nou que va apareixent i veure com es comporta aquí. Això ho seguim fent i continuem informant els pagesos dels resultats, però darrerament tenim un projecte importantíssim i molt ambiciós.

És tracta d¿un programa de millora propi de poma i de pera amb el qual busquem tenir les nostres pròpies varietats, pensades i adaptades a casa nostra. Aquest programa de millora s¿ha iniciat fa dos anys, associat amb els material vegetals de l¿Hort Research de Nova Zelanda. Juntament amb ells i el sector productor català (Poma de Girona i Actel i Nufri) s¿ha muntat l¿agrupació Fruit Futur i pretenem tenir unes varietats nostres de moltíssima qualitat.

Per aconseguir-les ho feu via genètica?
Sí, és clar. Però el gran avantatge és que anem de la mà del programa de Nova Zelanda, que és una potència mundial en varietats de pomes i peres. O sigui, que no hem començat de zero. En el laboratori hem seleccionat una sèrie de parentals que hem triat amb uns criteris pensant en el tipus de varietat que volem. A partir d¿aquí hem començat a fer encreuaments, que s¿han fet a Nova Zelada. Després les llavors han vingut cap aquí, les hem fet créixer i ja estan plantades. Això no s¿acaba aquí, però, perquè cada any arriben noves llavors.

Quants anys pot tardar el sector a poder plantar aquestes varietats?
Penseu que és un projecte molt recent, el programa just té dos anys. Hem de posar uns nou anys per aconseguir la varietat definitiva. És llarg, però tenim un altre avantatge lligat amb els socis de Nova Zelanda, perquè podem tenir accés a material que ells ja tenen. La varietat és un tresor important. És una de las claus de la competitivitat del sector fructícola.

La varietat és un tresor important. És una de les claus de la competitivitat del sector fructícola

Com ha canviat, per exemple, la tècnica en la formació d¿arbres?
Abans es feia un arbre molt potent, molt lligat, lent en producció. Un arbre molt ferm, amb molta fusta. Avui estem treballant en la línia de plantar arbres preformats. És a dir, no sembrem un pal, com fèiem abans, sinó que ja sembrem un arbre amb petites branques. D¿aquesta manera hem aconseguit reduir el període improductiu i fer un arbre més equilibrat, més correcte des del punt de vista agronòmic, i alhora un arbre que produeix més i de més qualitat.

Com feu arribar als pagesos els vostres resultats?
El més important són les jornades que fem durant l¿any al sector productor. Són jornades obertes, exposicions de varietats, etc. Per exemple, el 31 d¿agost fem l¿exposició de varietats de préssec i pomes d¿estiu. Els productors venen, les veuen, i en fem una exposició comentada. Expliquem les característiques de les noves varietats i les recomanacions de quines fer i quines no. Això és molt important. El 26 d¿octubre fem la de pomes i peres. Llavors explicarem els resultats dels assaigs de la campanya d¿enguany.

En definitiva, aquesta és una característica de Mas Badia. Tenim contacte diari amb les cooperatives i amb els serveis tècnics. Intercanviem informació contínuament. Això és molt bo per a nosaltres, perquè arribem molt ràpidament als interessos del productors.

Com veieu el futur del sector fructícola a Girona i al Principat?
El cert és que tenim un sector professional i innovador i tenim també les estacions experimentals. És a dir, disposem dels ingredients bàsics per garantir-ne el futur. A Girona s¿ha invertit molt en això. Es fa palès en la substitució que avui es fa de varietats antigues per les més modernes. Estem renovant el sector i això és clau per tenir futur. Ara bé, tindrem futur mentre mantinguem les inversions fortes per tal d¿atendre les innovacions que es van produint. És clar que amb més ajudes aniria millor i, evidentment, que no hem de pretendre competir amb segons quines zones del món i aprofitar els nostres avantatges que de ben segur tenim.

Tenim els ingredients bàsics per garantir el futur de la fructicultura catalana

Acabem, si voleu, parlant del projecte de suport als pagesos per que utilitzin correctament els adobs nitrogenats en els conreus extensius. En quin moment està el Pla de millora de la fertilització nitrogenada del Baix Empordà?
Aquest és un tema molt complicat i llarg de resoldre, però sóc optimista. El pla va néixer aquí pel problema de l¿alt contingut de nitrats, tot i que és un problema a molts altres indrets del Principat. Ara bé, també és cert que l¿agricultor feia el que creia que havia de fer. Sia com sigui, vam muntar un programa d¿assessorament directe. Els vam explicar que es podien obtenir els mateixos resultats optimitzant l¿ús del nitrogen i minimitzant els efectes negatius pel medi ambient.

I gastant menys. Això deu ser clau per a l¿agricultor. O no?
Sí, és cert, hi ha un estalvi de butxaca, però el primer argument és el medi ambient.
L¿estalvi de diners és una conseqüència d¿un bon ús del nitrogen, però allò important, el que mou el Pla pilot, és solucionar el problema mediambiental, fer entendre el pagès que pot obtenir els mateixos resultats fent una agricultura més sostenible. I, de fet, els pagesos n¿estan convençuts. Ho han entès, en parlen i ho practiquen. Els hem de felicitar.
A part d¿això, estem fent recerca en la línia dels conreus intermediaris captadors de nitrogen. Provem d¿introduir conreus, després dels extensius, per fixar nitrogen i no necessitar-ne tant per a la campanya següent.