SANITAT ANIMAL | 27/08/2014  UAB/RuralCat

Primera enquesta serològica de la infecció per Besnoitia spp. en els remugants salvatges

La besnoitiosis bovina és una malaltia emergent, crònica i debilitant que afecta el bestiar boví. Per primera vegada s'ha fet un estudi de sèrums de remugants salvatges a Espanya, i els resultats mostren que cérvols i cabirols tenen anticossos específics, fet que significa que podrien ser reservoris del paràsit.

Cérvol amb cria. Font: UAB

Cérvol amb cria. Font: UAB

Besnoitia besnoiti és el paràsit responsable de la besnoitiosis bovina, una malaltia emergent, crònica i debilitant a Europa, tradicionalment endèmica en algunes regions de França, Portugal i Espanya. El bestiar boví i els bòvids salvatges actuen com a hostes intermediaris, però es desconeixen molts aspectes sobre l’epidemiologia de la malaltia, incloent el cicle vital complet, l'hoste definitiu i el paper dels animals salvatges com a reservoris de la infecció.

Alguns autors han suggerit que els gats domèstics i salvatges poden actuar com a hostes definitius, però altres autors no ho recolzen. Per tant, l'hoste definitiu i el vincle entre el cicle vital silvestre i domèstic encara no s'han dilucidat. Per això, l'objectiu d'aquesta investigació va ser avaluar la presència de Besnoitia spp. en els remugants salvatges mitjançant un estudi serològic, per dilucidar el possible paper d'aquestes espècies en el cicle vital del paràsit.

Es va analitzar un ampli panell de sèrums de cérvol (Cervus elaphus) (n=734), cabirol (Capreolus capreolus) (n=124), isard (Rupicapra pyrenaica) (n=170) i mufló (Ovis musimon) (n=20) recollits de diferents llocs d'Espanya. El bestiar boví és una espècie que es troba present en totes les àrees de l’estudi i, curiosament, la besnoitiosis bovina ha estat àmpliament descrita en algunes d'elles (per exemple, als Pirineus i al centre d'Espanya).

Les mostres de sèrum es van examinar en primer lloc amb un test serològic ELISA per la detecció d’anticossos. 61 mostres de sèrum dels cérvols i 17 mostres de sèrum de cabirols van ser seropositius o dubtosos amb aquesta tècnica. Totes les mostres de mufló van ser seronegatives i 15 mostres de sèrum d’isard es van considerar dubtoses. Posteriorment, aquests resultats només es van confirmar clarament per Western blot en un cérvol i un cabirol dels Pirineus, on la malaltia és endèmica.

Aquest és el primer estudi serològic de la infecció per Besnoitia spp. portat a terme en els remugants salvatges europeus i els resultats mostren que els anticossos específics són presents almenys en cérvols i cabirols. Per tant, els remugants salvatges de les regions endèmiques de besnoitiosis bovina han de ser estudiats més a fons, ja que poden ser reservoris del paràsit.


Referències
Gutiérrez-Expósito, Daniel; Ortega-Mora, Luis M.; Marco, Ignasi; Boadella, Mariana, Gortázar, Christian; San Miguel-Ayanz, José María; García-Lunar, Paula; Lavín, Santiago; Alvarez-García, Gema. “First serosurvey of Besnoitia spp. Infection in wild European rumiants in Spain”. Veterinary Parasitology 197(3-4): 557-64. 2013. DOI: 10.1016/j.vetpar.2013.05.017.
Ignasi Marco, Departament de Medicina i Cirurgia Animals, Ignasi.Marco@ uab.cat