Les organitzacions agràries mostren el seu rebuig a l'acord de l'OMC
La Confederació de Cooperatives Agràries d'Espanya (CCAE) i la Unión de Pequeños Agricultores (UPA) han mostrat el seu rebuig davant l'acord de l'OMC ja que aquest "suposarà una retallada de les ajudes agrícoles" i l'eliminació de les subvencions a l'exportació.
Segons les organitzacions agràries, després del principi d'acord establert a Ginebra els agricultors europeus i espanyols veuran disminuïdes les rendes per la retallada de les subvencions que deixaran de percebre per l'eliminació de les ajudes a l'exportació, xifrades en 3.700 milions d'euros a l'any, dels quals més de 150 milions corresponen a Espanya.
Preocupació per l'eliminació dels ajuts a l'exportació
La Confederació de Cooperatives Agràries d'Espanya(CCAE) ha assegurat que l'acord de l'OMC suposa un pas més en la "consolidació d'un model agrari erroni que encaixa malament amb les característiques del sector agroalimentari espanyol i europeu". En aquest sentit, ha dit que el desenvolupament dels països menys avançats, que "aparentment és la raó de fons, en la pràctica és l'excusa d'aquest corrent liberalitzador del mercat mundial". Pel que fa a la reducció de l'ajuda interna, la CCAE ha assenyalat que és compatible amb l'esquema d'ajudes de la PAC, mentre que l'eliminació de les ajudes a l'exportació afectarà especialment als sectors hortofrutícola, cerealista i vitivinícola espanyols. Així també ho creu la Unión de Pequeños Agricultores (UPA), que s'ha mostrat contrària a l'acord ja que aquest "suposa una liberalització salvatge dels mercats mundials que perjudicarà especialment a l'agricultura i la ramaderia familiar europea". El compromís relatiu a l'accés als mercats implica una reducció dels aranzels mitjançant una fórmula estratificada, és a dir, que baixaran més els aranzels dels productes que actualment estan més protegits, però permet que els Estats identifiquin una sèrie de productes sensibles que no seran objecte de reducció aranzelària. Els agricultors temen una crisi de preus
Segons UPA, aquest acord "proporcionalment no va acompanyat d'actuacions similars per part d'Estats Units", que seguiran mantenint ajuts als seus agricultors, xifrats actualment en gairebé 1.600 milions de euros anuals. Segons l¿associació, això "podria col·locar en una situació de clara inferioritat competitiva a l'agricultura comunitària". UPA considera que països com França, Alemanya, Itàlia o els països del nord d'Europa, principals beneficiaris d'aquestes subvencions a l'exportació, haurien de reorientar els seus excedents de mercat cap a la resta de països comunitaris com Espanya. L¿organisme tem que aquest fet provoqui una crisi de preus i de producció en sectors com la remolatxa, la llet, el vi, el porcí, el boví, els cereals i l¿arròs. Espanya ha rebut subvencions directes a l'exportació en l'últim any per valor de 152 milions d'euros, 52 milions dels quals han correspost al sector boví, 27 milions a la llet i productes lactis, 22 milions al sucre, 15 milions a productes agrícoles transformats, 14 milions al vi, 9 milions a fruites i hortalisses, i 6 milions a l¿arròs.
La Confederació de Cooperatives Agràries d'Espanya(CCAE) ha assegurat que l'acord de l'OMC suposa un pas més en la "consolidació d'un model agrari erroni que encaixa malament amb les característiques del sector agroalimentari espanyol i europeu". En aquest sentit, ha dit que el desenvolupament dels països menys avançats, que "aparentment és la raó de fons, en la pràctica és l'excusa d'aquest corrent liberalitzador del mercat mundial". Pel que fa a la reducció de l'ajuda interna, la CCAE ha assenyalat que és compatible amb l'esquema d'ajudes de la PAC, mentre que l'eliminació de les ajudes a l'exportació afectarà especialment als sectors hortofrutícola, cerealista i vitivinícola espanyols. Així també ho creu la Unión de Pequeños Agricultores (UPA), que s'ha mostrat contrària a l'acord ja que aquest "suposa una liberalització salvatge dels mercats mundials que perjudicarà especialment a l'agricultura i la ramaderia familiar europea". El compromís relatiu a l'accés als mercats implica una reducció dels aranzels mitjançant una fórmula estratificada, és a dir, que baixaran més els aranzels dels productes que actualment estan més protegits, però permet que els Estats identifiquin una sèrie de productes sensibles que no seran objecte de reducció aranzelària. Els agricultors temen una crisi de preus
Segons UPA, aquest acord "proporcionalment no va acompanyat d'actuacions similars per part d'Estats Units", que seguiran mantenint ajuts als seus agricultors, xifrats actualment en gairebé 1.600 milions de euros anuals. Segons l¿associació, això "podria col·locar en una situació de clara inferioritat competitiva a l'agricultura comunitària". UPA considera que països com França, Alemanya, Itàlia o els països del nord d'Europa, principals beneficiaris d'aquestes subvencions a l'exportació, haurien de reorientar els seus excedents de mercat cap a la resta de països comunitaris com Espanya. L¿organisme tem que aquest fet provoqui una crisi de preus i de producció en sectors com la remolatxa, la llet, el vi, el porcí, el boví, els cereals i l¿arròs. Espanya ha rebut subvencions directes a l'exportació en l'últim any per valor de 152 milions d'euros, 52 milions dels quals han correspost al sector boví, 27 milions a la llet i productes lactis, 22 milions al sucre, 15 milions a productes agrícoles transformats, 14 milions al vi, 9 milions a fruites i hortalisses, i 6 milions a l¿arròs.