ARTICLE TÈCNIC | 15/06/2020  Francesc Reguant

Regar després del Covid-19

La pandèmia ha mostrat les nostres fragilitats i, alhora, ha destacat el que és essencial. Avui sabem d’una forma més palesa que som més fràgils del que ens pensàvem. Sabem que solament la solidaritat i la ciència pot donar una bona resposta a aquesta pandèmia i a d’altres de futures. Ens ha quedat clar que la salut és la clau de volta que suporta el nostre benestar. I ara sabem, malgrat els oblits, que l’agricultura és l’activitat essencial i imprescindible pel nostre proveïment bàsic que son els aliments i pel conjunt de la producció bioeconòmica renovable.

Sistema de reg en agricultura

La crisi del Covid ens ha obert els ulls sobre la criticitat del proveïment alimentari, fins al punt que vam poder veure i viure algunes escenes d’acumulació d’aliments a partir d’un cert pànic. Afortunadament les cadenes de transport alimentari no van fallar, però sí algunes de les cadenes de distribució de proximitat. Tant els proveïments sanitaris com alimentaris ens han fet observar la importància de la proximitat de la necessitat de disposar d’un grau d’autoproveïment adequat com a actiu estratègic front a crisis que no formen part de cap ficció. Sabem també que -al marge de la pandèmia- disposem d’uns recursos limitats i que la cistella de problemes mediambientals va ben farcida: canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, contaminació de sòls i aigües, etc.

La crisi del Covid 19 coincideix en el temps amb l’aposta de la Unió Europea per l’anomenat Green Deal, és a dir l’aposta per a transformar l’economia vers un futur sostenible. Es tracta d’un ambiciós projecte amb vocació holística des d’on es contemplen els diferents objectius des d’una visió transversal i atenent als múltiples i diferents vectors que hi incideixen. Es doncs una aposta complexa tal com ho és  la realitat que pretén transformar. Al si de les diferents propostes que la Comissió Europea està formulant amb la finalitat d’articular el gran acord verd, recentment ha presentat l’estratègia sobre biodiversitat i l’anomenada “farm to fork“ (del camp a la taula). En ambdues estratègies un conjunt d’objectius son recurrents: eficiència per reduir inputs o contaminants, recuperació de la qualitat dels sòls, Directiva Marc de l’Aigua, recuperació d’espais naturals amb èmfasi especial en els boscos, economia circular. Alhora, l’estratègia “farm to fork” ens fa palesa la importància de la proximitat entre producció i consum, tant des d’un punt de vista mediambiental al requerir una menor despesa energètica, com des d’un punt de vista social i d’equilibri territorial, al tractar-se de la millor estratègia per sostenir la xarxa de granges i d’empreses agràries que vitalitzen el territori.

Si tot plegat ho traduíssim a polítiques agronòmiques parlaríem d’agricultura de precisió dins de la qual el regadiu eficient n’és una eina essencial. En un anterior article parlava de “El regadiu com a eina del segle XXI”. Tanmateix, crec que cal desfer eufemismes i afirmar amb claredat que el regadiu eficient, dins dels marcs mediambientalment adequats, és una eina clau vers els objectius de la sostenibilitat:

-El regadiu multiplica els potencials de captació d’energia solar dels camps de conreu a través de la fotosíntesi de les plantes i, per tant multiplica la producció biològica ja sigui per a la obtenció d’aliments o altres materials d’utilitat bioeconòmica.

-Evita desforestació al reduir les necessitats de superfície de conreu.

-Potencia l’agricultura de proximitat, millora el grau d’autoproveïment i, per tant, redueix importacions.

-La major producció biològica va associada també a més retenció de CO2.

-En tant que la lluita contra el canvi climàtic ens orienta vers un consum més vegetal, el regadiu és l’eina per a tendre la nova demanda.

-La fertilització (via fertirrigació) o la incorporació d’altres inputs és més eficient i, per tant, menys contaminant.

-El regadiu eixampla els potencials de reciclatge de residus biològics de la societat (entre els quals els urbans).

-Facilita més activitat vegetal i animal a l’entorn de les àrees regades i, per tant major biodiversitat.

-Evita l’abandó i el risc d’uns espais degradats.

En resum, les lliçons del Covid, per una banda, i les línies estratègiques definides en el Green Deal europeu, entre les quals les recentment presentades sobre biodiversitat i l’estratègia “farm to fork” ens orienten vers una nova manera d’actuar i de produir. En aquesta direcció el regadiu eficient al si de l’agricultura de precisió hi troba un rol imprescindible i renovat vers l’eficiència, la proximitat, la circularitat i, en conjunt, la sostenibilitat.

Autor:

Francesc Reguant

Director de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes (Obealimentària).

Notícies relacionades
El més llegit

Butlletins d’informació fitosanitària per al mes d’agost

Més del 60% de la població catalana consumeix aliments ecològics certificats

El Departament d'Agricultura presenta 10 projectes per transformar el sector agroalimentari