La vitivinicultura de regadiu és el quart motor del Segarra-Garrigues

La vinya de secà és un conreu tradicional en determinats municipis afectats per la transformació en regadiu pel Sistema Segarra-Garrigues, i la posada en reg comporta un gran canvi en el conreu i en la millora de la qualitat i quantitat del raïm que s’obtingui en un futur. De fet, una vinya en regadiu comporta canvis importants en els sistemes de plantació, conducció, maneig, i mecanització, entre altres. Per això, les explotacions que fan la transformació necessiten obtenir les referències, la formació, i l’assessorament de la nova tecnologia.

Les parts signants de l’esmentat conveni es comprometen en la instal·lació d’una finca demostrativa de vinya en regadiu al terme municipal de Verdú, de 5,37 hectàrees, en que hi col·laborarà l’ASG, l’Oficina del Regant, l’Oficina Comarcal del DAAM i si s’escau l’INCAVI i l’IRTA.

En una primer fase (2015) es farà la plantació de 3 hectàrees de les varietats macabeu, parellada i xarel·lo destinades a vi per a elaboració de cava. En una segona fase (2016) es realitzarà la plantació de 2,37 hectàrees de les varietats a definir pel Grup de cellers de les Valls del Riucorb, destinades a vi tranquil.

Durant la presentació d’aquest quart motor, el conseller Josep Maria Pelegrí ha valorat especialment aquest acord, que permet que una zona en transformació presenti ja des d’un inici un projecte de col·laboració entre productors, transformadors i comercialitzadors per a potenciar un producte concret, en aquest cas el vi, i que alhora ja incorporin des del moment zero l’esperit d’innovació i millora que representa posar en pràctica una finca demostrativa amb noves tècniques de conreu de la zona.

L’objectiu és que la plantació de Verdú sigui un referent a la zona i contribueixi a la transferència tecnològica del conreu per a tots aquells que puguin estar interessats a plantar vinya en regadiu.

Josep Maria Pelegrí ha destacat també com un dels punts més importants dels ‘motors’ del Segarra-Garrigues la col·laboració conjunta, la importància d’alinear productors i indústries agroalimentàries a les proximitats de les noves zones de regadiu, de contribuir a la cooperació vertical. Així, ha afirmat que “la indústria coopera per a poder competir millor i guanyar rendibilitat, amplia la seva base productiva; i l’explotació agrària coopera per a millorar competències i suport, així com guanyar més; i entra amb més garanties en una nova orientació productiva i té assegurada la comercialització d’un producte nou de més valor afegit. Desapareixen, doncs, moltes incerteses i mancances. ‘Com ho vendré? No ho sé produir? Massa inversió’, etcètera. Aquests tipus de col·laboracions són els pilars del futur canal, i també, entre altres, demostren la consciència de clúster, la voluntat de trobar solucions i sortides econòmicament viables per a tots. Ens enforteixen econòmicament”.

En aquest punt, Pelegrí s’ha referit als motors del Segarra-Garrigues com a “autèntiques màquines de tren, escollides per la seva potència, solvència i tarannà win-win”; ha recordat els altres tres motors relacionat amb un projecte de pomeres amb Fruits de Ponent, un de doble collita per a l’alimentació ramadera amb la Cooperativa d’Ivars d’Urgell, i un altre d’una plantació de festucs amb el Grup Borges; i ha remarcat que aquests motors confirmen l’orientació i la finalitat per a reg de l’obra del canal.

I precisament parlant del canal, el conseller ha incidit en què “no volem una infraestructura museu, sinó una infraestructura viva, utilitzada, en mans d’aquells que viuen i treballen la terra. El regadiu del sistema Segarra-Garrigues aposta per un reg eficient, on es compatibilitza el vessant social, ambiental i econòmic. I la Generalitat aposta fermament amb aquesta infraestructura des de tots els vessants (adhesions, Oficina del Regant, acompanyant el canvi, etcètera). Som un sector anticíclic, en constant creixement i amb grans oportunitats, com la que brinda el Segarra-Garrigues”.

Els quatre motors del Segarra-Garrigues

Fins a la data, hi ha quatre projectes sectorials en marxa, al davant dels quals hi ha “màquines de tren” ben escollides per la seva potència, solvència i tarannà win-win; són quatre màquines orientades a produccions interessants per a si mateixes i per al Segarra-Garrigues.

Motor 1: projecte de pomeres amb Fruits de Ponent d’Alcarràs com a motor. Aquest projecte ha de permetre a les explotacions de la zona (sectors 1 i 2 del Segarra-Garrigues) que ho decideixin fer la transformació cap a la producció de pomes, l’aprenentatge en el maneig de la plantació i la comercialització del producte. A Fruits de Ponent, li ha de permetre la complementació de la seva producció actual de préssecs i nectarines (que suposa una concentració d’activitat de juny a setembre) amb la producció de pomes, cosa que li permetrà millorar els seus resultats amb una ocupació més equilibrada del seu personal, una millor rendibilització de les instal·lacions i material i equip, i un increment de les vendes.

Motor 2: projecte de doble collita anual per a l’alimentació ramadera, amb la Cooperativa d’Ivars d’Urgell com a motor. Es tracta d’un projecte pioner amb una doble finalitat: des del punt de vista de l’alimentació animal, cercar mecanismes per millorar els sistemes de nutrició i abaratir alhora els costos energètics; des del punt de vista agronòmic, un millor rendiment de les terres de regadiu amb dos conreus per any natural, quan ara se n’aconseguien 3 cada 2 anys. Tot plegat amb l’assessorament i col·laboració de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), per analitzar les millores en l’índex de conversió del pinso.

Motor 3: a partir d’un protocol de col·laboració signat entre el Departament i Borges Mediterranean Group amb l’objectiu de donar impuls al canal Segarra-Garrigues i promoure l’activitat agroindustrial en la zona d’influència d’aquest regadiu, es tracta de crear una plantació de 50 hectàrees de pistatxos en la finca Mas de Colom, a Tàrrega. Borges Mediterranean Group, amb més de 25 anys d’experiència en el conreu d’aquest fruit sec en les seves plantacions de Badajoz i Granada, vol que el cultiu del pistatxo en aquesta finca sigui un referent a la zona i pugui contribuir a la transferència tecnològica del conreu per a tothom qui pugui estar interessat a plantar-ne. De fet, l’empresa es compromet a facilitar la comercialització del pistatxo a tots els productors de la zona.

El cultiu del pistatxo es pot adaptar molt bé a la zona d’influència del canal Segarra-Garrigues amb hiverns freds i estius calorosos, atès que és un arbre petit, originari de les regions muntanyoses de l’Àsia Central, molt rústic, resistent i amb un vida útil que pot arribar als 40 o 50 anys. L’arbre del pistatxo, el Pistacia vera, si bé és de creixement i fructificació molt lents (entre 7 i 10 anys), floreix a mitjan abril, amb la qual cosa esquiva el risc de gelades. En conreu de regadiu, pot assolir unes xifres de producció que oscil·len entre 1.500 i 2.000 quilos per hectàrea. La tècnica de recol•lecció, a més, és la que es fa servir habitualment per a oliveres o ametllers (vibradors amb paraigües).

I el quart projecte és el que s’ha presentat avui.