Siurana veu l¿IRTA com un referent a Europa en sanitat animal

El responsable del DARP, que va fer un repàs de les principals activitats de l¿IRTA (la investigació que du a terme en producció i sanitat animal i vegetal i seguretat alimentària, entre altres) així com dels projectes de futur, va destacar que el Centre de Recerca en Sanitat Animal es posarà en funcionament aquest estiu a Bellaterra i comptarà amb un pressupost de 14,2 milions d¿euros. A més, segons Siurana, promourà la recerca, el desenvolupament tecnològic, els estudis i la difusió del coneixement en tots els aspectes de la sanitat animal relacionats amb la innovació en la producció. Entre els projectes i programes d¿actuació de l¿IRTA durant el 2003 destaquen la millora de la qualitat i avaluació ambiental en hivernacles mediterranis, les alternatives a la desinfecció química del sòl en fruiters amb finançament de la Unió Europea, la gestió de la fertilització nitrogenada en blat de moro, la millora del blat dur per eficiència de l¿ús de l¿aigua, la transformació en arròs, les implicacions nutricionals i mediambientals de l¿ús de la fitasa en nutrició animal, la seguretat alimentaria en salsitxes tradicionals curades, el control de la incidència de salmonel·la en porcí i el pleurogeen (genòmica de peixos plans: hàlibut i llenguado). Una altra de les activitats importants de l¿IRTA és també la transferència de tecnologia a través de contractes d¿assistència tècnica i transferència dels quals se n¿han fet més de 300 al llarg del 2003 i s¿han subscrit entre patents, títols de la propietat vegetal i altres sistemes de protecció intel·lectual, més de 60 patents. També ha efectuat 150 jornades de divulgació a les quals han assistit més d¿11.000 agricultors. A més a més, durant l¿any 2003 l¿IRTA ha contractat amb més de 1.000 empreses diferents, de les quals un 60% són catalanes. Altres actuacions significatives han estat la signatura del Consorci CSIC-IRTA en genètica molecular vegetal i la posta en marxa en millora genètica de poma i pera amb Nova Zelanda que ha significat la constitució d¿una agrupació d¿interès econòmic (FruitFutur) que ha d¿aportar al sector català noves varietats de poma i pera en el transcurs dels propers anys. Al llarg del 2003 des de l¿IRTA també s¿ha donat impuls als treballs en tecnologia del reg: estratègies de reg deficitari, caracterització ecofisiològica, ús eficient de l¿aigua, etc. amb aplicació als àmbits de la jardineria i paisatgisme, dels conreus agrícoles, i de les superfícies forestals cremades. Traçabilitat i seguretat alimentària
Siurana també va destacar la finalització del projecte de traçabilitat en fruita, que fa un seguiment de la traçabilitat en fruites i hortalisses, mitjançant una plataforma informàtica, i que va gaudir d¿una subvenció molt important de la Unió Europea. D¿altra banda, l¿IRTA ha finalitzat també un projecte internacional finançat per l¿Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) sobre l¿acceptabilitat de carn de l¿Uruguai al mercat Europeu, que ha demostrat la millor acceptabilitat per part dels consumidors espanyols a les carns (vedella i xai) autòctones front a les d¿origen sud-americà. Un dels àmbits importants de treball en el 2003 ha estat l¿estudi del flux de gens amb conreus de blat de moro transgènic, el qual ha de servir de base per l¿aplicació de normes de coexistència de conreus tradicionals i conreus transgènics a l¿agricultura catalana. En aquest àmbit també destaca el fort impacte en el mercat del clon d¿arbequina IRTA I-18, que es va iniciar l¿any 1999. A més a més, s¿han posat en marxa 7 assajos de la selecció clonal de la varietat d¿empeltre a les localitats de Borges Blanques, Reus, Mora, Batea, Tivenys, Santa Bàrbara i La Galera. Aqüicultura
En l¿àmbit més concret de l¿aqüicultura, Siurana es va referir a l¿inici dels estudis sobre la influència de l¿origen de la llavor en el desenvolupament del cultiu del musclo al Delta de l¿Ebre. Així mateix, també s¿estan posant a punt dietes i mètodes de reproducció de cria i engreix amb finalitats de producció o de repoblació de noves espècies d¿interès com poden ser el dèntol i el llenguado.