Byrne reclama l¿establiment de normes mundials sobre benestar animal
La Comissió Europea va obtenir el passat 23 de febrer l'estatus d'observador oficial a la Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) durant la primera conferència mundial sobre benestar animal, que va reunir els 166 països membres de la OIE i a diverses organitzacions internacionals afiliades a aquesta. Això permetrà a la Comissió defensar les opinions de la Unió Europea (UE) sobre totes les qüestions internacionals relacionades amb la salut i el benestar dels animals.
David Byrne, Comissari Europeu de Sanitat i Protecció dels Consumidors. Foto: Mediateca CE
A més, aquest nou estatus facilitarà que ambdues organitzacions es posin d'acord pel que fa a mesures encaminades a la lluita contra les zoonosis i a la garantia de la seguretat sanitària dels productes alimentaris d'origen animal. En l'acte d'obertura de la conferència, el Comissari Europeu de Sanitat i Protecció dels Consumidors, David Byrne, va prometre seguir donant suport activament les activitats de la OIE i va expressar la seva satisfacció per la iniciativa d'organitzar, per primera vegada, una conferència mundial sobre benestar animal. Segons Byrne, pels ciutadans europeus és important aconseguir que el benestar animal es reconegui a escala internacional. ¿La UE dóna suport a totes les iniciatives destinades a aconseguir unes normes més exigents en matèria de benestar animal no només dintre de la UE sinó en tot el món.¿, va remarcar el Comissari. Buit informatiu
A hores d¿ara, encara no s'han establert unes normes relatives al benestar animal a escala internacional, llevat de les recollides en els convenis del Consell d'Europa i en alguns acords multilaterals. No obstant, les disposicions vigents de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) no tenen en compte el benestar animal i la UE no pot exigir, per tant, que les seves pròpies normes sobre benestar animal siguin respectades en tercers països. És possible que el fet que la Organització Mundial de Sanitat Animal tingui la iniciativa en la formulació de noves directrius i normes faciliti el seu reconeixement internacional. Recentment, grups d'experts de la OIE han iniciat els treballs per a desenvolupar normes i directrius internacionals sobre el benestar dels animals durant el transport terrestre i marítim, el sacrifici en condicions decents amb finalitat de consum i el sacrifici d'animals amb finalitats relacionades amb el control de malalties, que deurien estar acabades abans de 2005. Polèmica del transport
Encara que hi ha una clara voluntat de col·laboració, propostes com la de Brussel·les per a millorar les condicions del bestiar durant el seu transport, que estableix llargs descansos obligatoris (d¿un mínim de 12 hores) a partir de 9 hores de trajecte, han creat certa polèmica dins la Unió Europea. Països com Espanya, França i Grècia han alertat de l¿impacte econòmic negatiu d¿aquesta mesura en el sector ramader. El ministre d¿Agricultura espanyol, Miguel Arias Cañete, ha demanat que no s¿avanci més en la tramitació de la proposta de transport, fins que existeixin les dades científiques suficients que la recolzin, perquè poden tenir "conseqüències socials" i provocar que desapareguin els desplaçaments d¿animals vius i només es traslladi la carn congelada.
Canvi en el consumidor
Al.liè a aquest conflicte, Byrne assegurava que si abans les normes rigoroses es percebien en el consumidor com un encariment del producte, aquesta mentalitat està canviant i cada vegada són més els consumidors disposats a pagar a canvi de tenir la certesa que els aliments compleixen unes normes de qualitat acceptables. "Els consumidors volen saber d'on vénen els aliments, com i en quines condicions han estat produïts i quin tracte s'ha dispensat als animals", va afirmar Byrne. Pel que fa a la crítica realitzada sovint pels productors i determinats sectors de la indústria alimentària, segons la qual unes normes de benestar més restrictives donarien lloc a uns costos de producció i distribució més elevats, Byrne va contestar que l'experiència europea ha demostrat que, en molts casos, la millora de la protecció dels animals no comporta costos suplementaris significatius. "De fet, quan han augmentat els costos, aquests s'han recuperat amb escreix mitjançant la diferència de preu dels productes de qualitat superior més respectuosos amb el benestar dels animals, a condició que aquests s'hagin comercialitzat eficaçment i s'hagi informat adequadament als consumidors", va especificar. La importància que els mercats evolucionin i s'adaptin a les exigències dels consumidors és òbvia. En aquest sentit, pel Comissari Europeu de Sanitat, "veure com algunes cadenes internacionals de menjar ràpid han començat a consumir ous de corral resulta encoratjador".
A hores d¿ara, encara no s'han establert unes normes relatives al benestar animal a escala internacional, llevat de les recollides en els convenis del Consell d'Europa i en alguns acords multilaterals. No obstant, les disposicions vigents de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) no tenen en compte el benestar animal i la UE no pot exigir, per tant, que les seves pròpies normes sobre benestar animal siguin respectades en tercers països. És possible que el fet que la Organització Mundial de Sanitat Animal tingui la iniciativa en la formulació de noves directrius i normes faciliti el seu reconeixement internacional. Recentment, grups d'experts de la OIE han iniciat els treballs per a desenvolupar normes i directrius internacionals sobre el benestar dels animals durant el transport terrestre i marítim, el sacrifici en condicions decents amb finalitat de consum i el sacrifici d'animals amb finalitats relacionades amb el control de malalties, que deurien estar acabades abans de 2005. Polèmica del transport
Encara que hi ha una clara voluntat de col·laboració, propostes com la de Brussel·les per a millorar les condicions del bestiar durant el seu transport, que estableix llargs descansos obligatoris (d¿un mínim de 12 hores) a partir de 9 hores de trajecte, han creat certa polèmica dins la Unió Europea. Països com Espanya, França i Grècia han alertat de l¿impacte econòmic negatiu d¿aquesta mesura en el sector ramader. El ministre d¿Agricultura espanyol, Miguel Arias Cañete, ha demanat que no s¿avanci més en la tramitació de la proposta de transport, fins que existeixin les dades científiques suficients que la recolzin, perquè poden tenir "conseqüències socials" i provocar que desapareguin els desplaçaments d¿animals vius i només es traslladi la carn congelada.
Canvi en el consumidor
Al.liè a aquest conflicte, Byrne assegurava que si abans les normes rigoroses es percebien en el consumidor com un encariment del producte, aquesta mentalitat està canviant i cada vegada són més els consumidors disposats a pagar a canvi de tenir la certesa que els aliments compleixen unes normes de qualitat acceptables. "Els consumidors volen saber d'on vénen els aliments, com i en quines condicions han estat produïts i quin tracte s'ha dispensat als animals", va afirmar Byrne. Pel que fa a la crítica realitzada sovint pels productors i determinats sectors de la indústria alimentària, segons la qual unes normes de benestar més restrictives donarien lloc a uns costos de producció i distribució més elevats, Byrne va contestar que l'experiència europea ha demostrat que, en molts casos, la millora de la protecció dels animals no comporta costos suplementaris significatius. "De fet, quan han augmentat els costos, aquests s'han recuperat amb escreix mitjançant la diferència de preu dels productes de qualitat superior més respectuosos amb el benestar dels animals, a condició que aquests s'hagin comercialitzat eficaçment i s'hagi informat adequadament als consumidors", va especificar. La importància que els mercats evolucionin i s'adaptin a les exigències dels consumidors és òbvia. En aquest sentit, pel Comissari Europeu de Sanitat, "veure com algunes cadenes internacionals de menjar ràpid han començat a consumir ous de corral resulta encoratjador".