La UE no autoritza la importació de blat de moro transgènic
Els Estats membres de la Unió Europea, reunits ahir en el comitè permanent de la cadena alimentària, no han arribat a un acord per autoritzar la importació d¿una varietat de blat de moro genèticament modificat. Malgrat la votació a favor de sis països, entre ells Espanya, no s¿ha assolit la majoria qualificada necessària per aprovar la proposta de la Comissió i, per tant, la moratòria de facto sobre els OGM existent des de 1998 romandrà fins l¿any vinent.
Foto: DARP
Els experts dels Quinze que han votat a favor de l¿autorització han estat els d¿Espanya, Regne Unit, Irlanda, Holanda, Suècia i Finlàndia, mentre que els de França, Portugal, Àustria, Grècia, Dinamarca i Luxemburg s¿hi han oposat. Els tres països restants, Itàlia, Alemanya i Bèlgica, s¿han abstingut. L¿aprovació d¿aquesta varietat de blat de moro transgènic, conegut com ¿bt11¿ i que ha estat alterat perquè produeixi el seu propi insecticida i sigui resistent a un herbicida, hauria suposat la primera autorització de la UE a un OGM per a l¿alimentació humana o animal des de fa uns quants anys. Una decisió positiva en el comitè també hauria suposat desbloquejar els vuit expedients d¿OGM amb dictamen científic favorable però que no han estat permesos perquè cinc països es van negar a comercialitzar-los en el seu territori. Procediment d'aprovació de la proposta
Per tal que s¿autoritzi la proposta de la Comissió cal que la votació a favor dels Estats membres assoleixi la majoria qualificada. En cas contrari, tal i com ha passat, l¿expedient es transmetrà al Consell de ministres de la UE, probablement al de competitivitat o agricultura, per tal que voti el gener de 2004, també per majoria qualificada. El Consell tindrà un període de tres mesos per aprovar, refusar o no pronunciar-se sobre l¿autorització del nou OGM. En aquest últim cas, l¿assumpte passaria finalment a la Comissió per tal que prengués una decisió definitiva. Malgrat la decisió de la Comissió hagués estat favorable en un principi, la varietat de blat de moro ¿bt11¿ no es podria importar fins el 18 d¿abril de 2004, data en què entrarà en vigor la nova legislació europea sobre etiquetat i control dels transgènics. Aquesta norma exigeix una etiqueta específica per a tots els aliments i pinsos que continguin més d¿un 0,9 per cent d¿OGM. En aquest sentit, la Comissió europea i alguns països, com Espanya, defensen que les noves normatives sobre etiquetat i seguiment dels OGM a la UE són suficients per garantir que els transgènics que arriben al mercat europeu són segurs. Reaccions davant la decisió europea
La moratòria de facto de la UE als transgènics ha rebut crítiques internacionals i ha suscitat les queixes dels Estats Units, Canadà i Argentina davant l¿Organització Mundial del Comerç. El govern nord-americà, defensor de la biotecnologia, en la seva línia de controvèrsia amb la UE per aquesta qüestió, ha insistit en què Europa restringeix el comerç amb la seva política sobre els OGM. D¿altra banda, l¿organització ecologista Amigos de la Tierra ha qualificat de ¿victòria per la salut pública i el sentit comú¿ la decisió dels Quinze i ha argumentat que ¿el públic no vol menjar aliments genèticament modificats¿. Actualment, segons la normativa sobre aliments i pinsos, està permesa a la UE la circulació de 16 OGM, alguns només per importació. No obstant això, degut a la complexitat de les regles comunitàries hi ha certa dificultat per distingir quants transgènics són realment legals a la UE, ja que segons una altra directiva sobre ¿liberalització en el medi ambient¿, existeixen 22 OGM permesos. Pel que fa a Espanya, enguany s¿han autoritzat noves varietats transgèniques, ja permeses per la UE, i segons el ministre d¿Agricultura, Miguel Arias Cañete, ¿hi ha hagut un increment de la demanda¿.
Per tal que s¿autoritzi la proposta de la Comissió cal que la votació a favor dels Estats membres assoleixi la majoria qualificada. En cas contrari, tal i com ha passat, l¿expedient es transmetrà al Consell de ministres de la UE, probablement al de competitivitat o agricultura, per tal que voti el gener de 2004, també per majoria qualificada. El Consell tindrà un període de tres mesos per aprovar, refusar o no pronunciar-se sobre l¿autorització del nou OGM. En aquest últim cas, l¿assumpte passaria finalment a la Comissió per tal que prengués una decisió definitiva. Malgrat la decisió de la Comissió hagués estat favorable en un principi, la varietat de blat de moro ¿bt11¿ no es podria importar fins el 18 d¿abril de 2004, data en què entrarà en vigor la nova legislació europea sobre etiquetat i control dels transgènics. Aquesta norma exigeix una etiqueta específica per a tots els aliments i pinsos que continguin més d¿un 0,9 per cent d¿OGM. En aquest sentit, la Comissió europea i alguns països, com Espanya, defensen que les noves normatives sobre etiquetat i seguiment dels OGM a la UE són suficients per garantir que els transgènics que arriben al mercat europeu són segurs. Reaccions davant la decisió europea
La moratòria de facto de la UE als transgènics ha rebut crítiques internacionals i ha suscitat les queixes dels Estats Units, Canadà i Argentina davant l¿Organització Mundial del Comerç. El govern nord-americà, defensor de la biotecnologia, en la seva línia de controvèrsia amb la UE per aquesta qüestió, ha insistit en què Europa restringeix el comerç amb la seva política sobre els OGM. D¿altra banda, l¿organització ecologista Amigos de la Tierra ha qualificat de ¿victòria per la salut pública i el sentit comú¿ la decisió dels Quinze i ha argumentat que ¿el públic no vol menjar aliments genèticament modificats¿. Actualment, segons la normativa sobre aliments i pinsos, està permesa a la UE la circulació de 16 OGM, alguns només per importació. No obstant això, degut a la complexitat de les regles comunitàries hi ha certa dificultat per distingir quants transgènics són realment legals a la UE, ja que segons una altra directiva sobre ¿liberalització en el medi ambient¿, existeixen 22 OGM permesos. Pel que fa a Espanya, enguany s¿han autoritzat noves varietats transgèniques, ja permeses per la UE, i segons el ministre d¿Agricultura, Miguel Arias Cañete, ¿hi ha hagut un increment de la demanda¿.