Fischler posa 5 condicions perquè la Conferencia Ministerial de l¿OMC de Gènova sigui un èxit
El Comissari d¿Agricultura, Franz Fischler, va posar sobre la taula a Roma, durant la Conferència de l¿Organització per a l¿Agricultura i l¿Alimentació (FAO), 5 condicions per desbloquejar les negociacions entre els països membres de l¿OMC i aconseguir que la propera Conferència Ministerial de Gènova sigui un èxit. Després de l¿¿oportunitat perduda de Cancun¿, ara Europa està preparada, segons Fischler, per fer un mercat agrícola més obert.
Franz Fischler. Font: CE
Segons va declarar el Comissari d¿Agricultura a Roma, el passat 2 de desembre, ¿la fase de reflexió després de la reunió de Cancun ha acabat i ara tothom està preparat per tornar a la taula de negociació¿. I va afegir que ¿si no tenim en compte la complexitat d¿apropar-nos als ajuts agrícoles; si no ens enfrontem al proteccionisme i a les barreres dels mercats, tant en els països desenvolupats com entre els que estan en vies de desenvolupament; si no donem als països pobres un tractat especial, no tindrem una OMC justa¿. Per tot això, Fischler va proposar 5 condicions: 1. Ajudar els països en desenvolupament
Fischler va declarar en aquest sentit que "no és per atzar que el cicle actual de l'OMC es digui "Programa pel desenvolupament". No hi ha d'haver cap dubte que la Unió Europea està disposada a assumir més implicació en la liberalització del mercat agrícola. Tots els països desenvolupats han d'acordar que les exportacions procedents dels 49 països més pobres tinguin un accés totalment exempt de drets i quotes, i per a la resta dels països en vies de desenvolupament aplicar aquest accés exempt de drets pel 50% de les importacions". 2. Donar i rebre
"Les negociacions entre 146 països impliquen concesions mútues, donar i rebre. Durant els últims mesos la UE ha demostrat tenir flexibilitat i hem progressat des de la nostra posició inicial. Hem reformat la nostra política agrària, hem proposat eliminar les subvencions a les exportacions agràries com a mostra d'interès pels països en vies de desenvolupament, etc. Però la flexibilitat ha de tenir resposta, i per tant és necessària la implicació del G19", va puntualitzar el comissari europeu. 3. Reconèixer les reformes, no penalitzar-les"La Unió Europea ha progressat, sobretot des de la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), el mes de juny de 2003. Si volem que la reforma sigui reconeguda, enlloc de ser penalitzada, cal que tingui presència en el Programa de Desenvolupament de Doha. Si no es té en compte l'impacte diferent de les diverses polítiques agràries sobre els mercats, els preus i els països en desenvolupament, per què reformar-ho?", es va preguntar Fischler. 4. L¿essència per sobre dels eslògans
Per Fischler, la UE s¿ha enfrontat a l¿argument maliciós de que ¿mentre la major part del món pobre viu amb menys d¿un dolar per dia la vaca Europea en rep dos¿. El problema, segons el comissari, és que ¿aquesta comparació és falsa i irrellevant¿, perquè ¿no cada dòlar o euro del subsidi en els països desenvolupats té el mateix efecte en el mercat ni ve sempre dels països rics¿. 5. Els rics i els pobres han d¿unir esforços
En la cinquena proposta, el comissari va recordar que el ¿Banc Mundial diu que el 80% dels beneficis de la liberització agrícola es produirien per la reducció de les barreres entre els països en vies de desenvolupament¿. Amb això, volgué remarcar que ¿no només han de reduir les barreres mercantils els països rics, sinó també els que estan en desenvolupament¿, referint-se sobretot a països com Brazil o Tailàndia.
Fischler va declarar en aquest sentit que "no és per atzar que el cicle actual de l'OMC es digui "Programa pel desenvolupament". No hi ha d'haver cap dubte que la Unió Europea està disposada a assumir més implicació en la liberalització del mercat agrícola. Tots els països desenvolupats han d'acordar que les exportacions procedents dels 49 països més pobres tinguin un accés totalment exempt de drets i quotes, i per a la resta dels països en vies de desenvolupament aplicar aquest accés exempt de drets pel 50% de les importacions". 2. Donar i rebre
"Les negociacions entre 146 països impliquen concesions mútues, donar i rebre. Durant els últims mesos la UE ha demostrat tenir flexibilitat i hem progressat des de la nostra posició inicial. Hem reformat la nostra política agrària, hem proposat eliminar les subvencions a les exportacions agràries com a mostra d'interès pels països en vies de desenvolupament, etc. Però la flexibilitat ha de tenir resposta, i per tant és necessària la implicació del G19", va puntualitzar el comissari europeu. 3. Reconèixer les reformes, no penalitzar-les"La Unió Europea ha progressat, sobretot des de la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), el mes de juny de 2003. Si volem que la reforma sigui reconeguda, enlloc de ser penalitzada, cal que tingui presència en el Programa de Desenvolupament de Doha. Si no es té en compte l'impacte diferent de les diverses polítiques agràries sobre els mercats, els preus i els països en desenvolupament, per què reformar-ho?", es va preguntar Fischler. 4. L¿essència per sobre dels eslògans
Per Fischler, la UE s¿ha enfrontat a l¿argument maliciós de que ¿mentre la major part del món pobre viu amb menys d¿un dolar per dia la vaca Europea en rep dos¿. El problema, segons el comissari, és que ¿aquesta comparació és falsa i irrellevant¿, perquè ¿no cada dòlar o euro del subsidi en els països desenvolupats té el mateix efecte en el mercat ni ve sempre dels països rics¿. 5. Els rics i els pobres han d¿unir esforços
En la cinquena proposta, el comissari va recordar que el ¿Banc Mundial diu que el 80% dels beneficis de la liberització agrícola es produirien per la reducció de les barreres entre els països en vies de desenvolupament¿. Amb això, volgué remarcar que ¿no només han de reduir les barreres mercantils els països rics, sinó també els que estan en desenvolupament¿, referint-se sobretot a països com Brazil o Tailàndia.