SECTOR OLI | 18/11/2003  Ruralcat

El govern espanyol intentarà unir posicions davant de Brusel·les

El refús dels olivaires a la reforma de l¿oli és unànime. Però aquest és, de moment, l¿únic punt de consens. La diversitat d¿opinions entre comunitats autònomes continua dificultant un únic posicionament d¿Espanya davant de la OCM. No obstant, el govern ha declarat que provarà de salvar les discrepàncies i acostar posicions amb el model més beneficiós per tothom.

El ministre d¿Agricultura, Arias Cañete, ha fet pública la seva intenció d¿intentar posar d¿acord a totes les comunitats autònomes per tal de tenir una posició de força i unànime davant de la reforma que planteja l¿Organització Comú del Mercat (OCM). La propera cita per aquest intent és la Conferència Sectorial que tindrà lloc el proper 1 de desembre a Saragossa. Segons ha declarat avui la ministra de Medi Ambient, Elvira Rodríguez, és evident que cal una estratègia comuna que provarà de tenir en compte cadascun dels raonaments que esgrimeixen les diverses comunitats. No obstant, el que està clar és que la posició ha de ser unànime, motiu pel qual el millor model acabarà sent el més beneficiós per a la totalitat dels olivaires espanyols, el que inclou tant els de baixa producció ¿tot i que han de tenir un tractament específic- com els de les grans. En la postura del govern, que insisteix en la necessitat de cercar l¿equilibri entre els interessos que mouen l¿olivar més productiu i el de baixa rendibilitat, ha quedat clara la demanda de que es destinin uns 100 milions d¿euros per a les 227.000 hectàrees d¿olivar marginal. En aquest sentit, des del ministeri d¿Agricultura s¿avisa que cal tenir en compte, però, que la manca de consens respon a la varietat i riquesa de la realitat productiva nacional, el que, en paraules de Cañete, hauria de contribuir a incrementar el recolzament pressupostari d¿Europa a Espanya. Segons el ministre, a més a més, ell ja ha sol·licitat flexibilitat per tal que ¿el pagament desacoplat pugui veure incrementat el seu percentatge amb una correlativa disminució del percentatge assignat als pagaments per hectàrees¿. Una demanda a la qual cal sumar una altra: la introducció en els pagaments per hectàrea d¿elements que permetin garantir la continuitat de la millora de la qualitat que ha afrontat la producció espanyola.