Es detecten tres nous brots de llengua blava a Menorca
La responsable d'Agricultura del Consell de Menorca, Antònia Allés, ha informat que després de les anàlisis realitzades pels veterinaris de l'Institut de Biologia Animal de Balears (Ibabsa), s¿han detectat tres nous focus de ¿llengua blava¿ al municipi de Sant Lluís. Allés ha explicat que per evitar la propagació demà es començarà una inspecció epidemiològica a les finques ramaderes situades en un radi de vint quilòmetres entorn de l'explotació on es va detectar el primer cas de "llengua blava".
Per a dijous que ve Allés ha convocat una reunió monogràfica del Consell Agrari de Menorca, dedicada a fixar les actuacions i mesures davant aquests quatre brots de llengua blava, una epizoòtia que només afecta als remugants (ovelles, cabres i vaques) però que no desenvolupen les persones. Entre les qüestions que s'abordarà destaca autoritzar el moviment de remugants en l'interior de Menorca, tot i que encara es mantindrà la prohibició per a l'exportació fora de la illa. El primer brot de febre catarral ovina (llengua blava) a Menorca va ser confirmat el passat 27 d'octubre, després de les anàlisis realitzades en laboratoris de Madrid. Les mesures adoptades van incloure la immobilització immediata de les setanta ovelles de la ramaderia afectada, que van posteriorment es van sacrificar en aplicació de les normatives de la Unió Europea. La malaltia de la llengua blava es transmet mitjançant un mosquit, de la família dels culicoides, que inocula al picar als mamífers la malaltia, que es desenvolupa en la cabanya ovina. L'insecte causant del mal pot desplaçar-se fins i tot fins 700 quilòmetres de distància, sobretot afavorit per l'acció del vent. La consellera ha destacat que "no existeix cap problema per a seguir consumint carn d¿anyell, atès que les persones no desenvolupen aquesta malaltia, i en tots els casos s'apliquen controls exhaustius abans de dur el bestiar a sacrificar als escorxadors, així com per a la seva comercialització posterior". A més, Allés ha agraït "la col·laboració i suport que des del primer moment hem trobat tant en la Conselleria d'Agricultura del Govern balear com en les autoritats del ministeri d'Agricultura". El camp de Menorca va viure fa tres anys una de les seves pitjors crisis amb l'arribada de l'epidèmia de la febre catarral al bestiar oví de la illa. A l'octubre de 2000, quan es va detectar el virus, ràpidament es van haver de prendre mesures dràstiques per a evitar l'extensió del mal. En concret, 4.862 ovelles van ser sacrificades amb l'objectiu d'assegurar-se l'eradicació de la malaltia, i, a més, van ser vacunades uns 11.000 caps de bestiar en 266 explotacions. Les conseqüències econòmiques van ser importants: el Consell va destinar una partida de 106 milions de pessetes (637.000 euros) com indemnització per les pèrdues ocasionades. Així mateix, en les primeres setmanes el consum de carn de d¿oví va caure en picat, amb una descens del 90 per cent de les vendes i la pràctica desaparició d'aquest producte en molts establiments de la illa. Les conseqüències de la malaltia també es van estendre a la cabanya bovina, ja que la resta dels animals remugants també són portadors del virus, encara que no desenvolupen el mal. Per aquest motiu, es va decretar la prohibició a l'exportació de vedelles, limitació que la Unió Europea va aixecar a principis d'aquest mateix any.