La Comissió Europea proposa canvis legals per aplicar la PAC als futurs Estats membres
La Comissió Europea ha proposat canvis legislatius per tal que la Política Agrària Comuna (PAC) s¿apliqui als 10 països que formaran part de la Unió Europea al 2004 i perquè es beneficiïn dels resultats de la reforma que van negociar els Quinze. Al 2004 entraran a la UE Xipre, Estònia, Eslovenia, Eslovàquia, Hongria, Letònia, Lituania, Malta, Polònia i la República Txeca.
Foto: Mediateca de la Comissió Europea
L¿Executiu comunitari ha presentat una proposta per modificar l¿Acta d¿Adhesió d¿aquests països i una altra per canviar els textos legals de la reforma, de manera que els 10 països adherents ¿s¿integrin en la nova PAC¿, segons ha manifestat el comissari d¿Agricultura, Franz Fischler. Fonts de la direcció d¿Agricultura de la UE han informat que aquests canvis són necessaris perquè l¿Acta d¿Adhesió que es va firmar a Copenhaguen el desembre de l¿any passat inclou capítols agraris que han quedat obsolets després de la reforma de la PAC aprovada al mes de setembre. A l¿Acta d¿Adhesió es preveu que els agricultors d¿aquests països comencin a rebre gradualment els ajuts directes, amb percentatges diferents, fins que s¿igualin l¿any 2013 amb la dels productors dels antics països comunitaris. Així el calendari previst és que al 2004 rebran un 25 per cent, al 2005 un 30 per cent, al 2006 un 35 per cent, i durant els anys posteriors s¿incrementaran els ajuts fins al 2013. Brussel·les ha proposat que els nous ajuts directes introduïts en la reforma de la PAC, concretament en cultius energètics i fruita seca, s¿apliquin en els nous països amb els citats percentatges. D¿altra banda, la reforma té com a mesura principal la introducció d¿un pagament únic per explotació, deslligat de la collita, que en els cas dels Quinze entrarà en vigor a partir de 2005. La Comissió Europea ha proposat que els nous Estats membres tinguin l¿opció d¿aplicar, fins al 2008, un ¿sistema simplificat d¿ajuts¿, que consisteix en un ajut aplicat a tota l¿extensió agrària. Tots els països adherents, excepte Eslovenia i Malta, han escollit aquest règim. D¿altra banda els Quinze han aprovat un sistema de pagament únic basat en un període de referència comprès entre 2000 i 2002, però aquest càlcul presenta dificultats per als nous països de la UE. Brussel·les va plantejar que els nous estats membres apliquin el pagament únic de forma ¿regional¿, és a dir, que dins d¿una regió hi hagi un sobre financer, dividit per la superfície agrària utilitzada. La PAC inclou que els ajuts agraris es concedeixin condicionats pel respecte al medi ambient, però Brussel·les ha proposat excepcions per als nous estats de la UE com, per exemple, terminis de transició per complir certes directives o que aquest requisit no sigui obligatori per als qui elegeixen el sistema simplificat. Un altre punt de la reforma és la modulació o disminució dels ajuts per reforçar el desenvolupament rural. Brussel·les proposa que aquesta mesura no s¿apliqui en els nous països fins que rebin el 100 per cent dels ajuts directes l¿any 2003. D¿altra banda, es preveu un període de transició d¿Eslovenia i Polònia per la distribució de quotes lleteres individuals. Per modificar l¿Acta d¿Adhesió cal el vot unànime dels Quinze i l¿opinió del Parlament Europeu, mentre que els reglaments sobre la PAC es poden modificar per majoria al Consell de Ministres de la UE.