Quins tractors, quants tractors...?
¿Quins tractors, quants tractors, en quin estat es troben, quantes hores treballen a l¿any, quina despesa generen de combustible, de reparacions, d¿assegurances... són dades determinants per analitzar el correcte funcionament econòmic de les explotacions. Quants tractors nous es matriculen a l¿any, en cada zona, o cada comarca, quina potència de motor tenen, quines característiques operatives presenten (sistemes de seguretat, doble tracció, turboalimentació, transmissions sofisticades, enganxalls davanters) són altres tantes preguntes la resposta de les quals ens pot permetre, en certa mesura, determinar el nivell general d¿eficiència d¿una determinada agricultura¿. Recullo aquest paràgraf signat per mi i publicat en una revista comarcal que reflecteix una preocupació important per donar-li un àmbit de difusió més ampli. La mecanització és un dels factors clau de l¿agricultura ¿moderna¿. El procés de mecanització, que en la nostra agricultura es va iniciar als anys 50 i es va desenvolupar entre els 70 i els 80, és recent. No és estrany, doncs, que s¿hagi desenvolupat d¿una manera ¿atípica¿. Per una part estava sotmès a les tensions generals d¿un sector en creixement i, per l¿altra, l¿adquisició era molt ¿llaminera¿. En qualsevol cas, la situació actual, no la podem considerar òptima si la comparem amb agricultures d¿altres països amb un desenvolupament semblant. Som conscients de la importància d¿aquest procés de mecanització. La situació del món rural és difícil. Potser no dramàtica, però sí complicada. Les decisions que en els propers anys prenguin els empresaris agrícoles tindran força transcendència sobre el resultat econòmic de llurs explotacions i les decisions vinculades a l¿adquisició de màquines i l¿entitat, les característiques i el preu seran determinants. Quan el pagès té problemes fitosanitaris pot demanar consell. Evidentment, les empreses productores de productes per tractaments hi juguen un paper important, però hi ha altres instàncies en què contrastar la informació. El mateix passa amb els fertilitzants: les grans empreses productores faran les anàlisis de terra i aconsellaran les fórmules més adients, a més dels laboratoris, amb consells més ¿desinteressats¿. En el cas de la maquinària, gairebé l¿única porta és la dels fabricants. La immensa majoria donaran bons consells, tot que el seu objectiu és vendre. Hi ha una empresa que ha elaborat un programa informàtic per determinar la màquina (el polvoritzador) més adient a l¿explotació. Tenint en compte les dimensions de la finca, la distribució de les parcel·les, els cultius habituals, els flagells a combatre, la biologia d¿aquests, la climatologia de la zona, la distància al punt d¿aigua, determina l¿amplada de la barra, la capacitat del dipòsit i la potència del motor si es tractés d¿un model autopropulsat. Seria interessant disposar de programes similars per tractors en funció de la superfície, les feines més habituals, la necessitat de realitzar determinades feines en un lapse de temps concret (això implica velocitat de treball i potència necessària). En definitiva, una eina que informés l¿agricultor de si precisa un tractor de 80, o de 100 o 120 CV. Entre una opció i l¿altra pot haver diferències de preu de repercussió considerable en el cost horari o que permetrien una inversió alternativa més positiva (si no cal un tractor tan gran, se¿n pot comprar un de més petit i una sembradora o una abonadora de qualitat). Quan la decisió final contempla solucions en les que intervé un determinat nivell d¿utilització en comú de la maquinària, o d¿una part, els estalvis poden ser encara més notables. Carles Bernat. Professor de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona