Els països en vies de desenvolupament prenen consciència de la seva força a Cancún
La reunió ministerial de l¿Organització Mundial de Comerç a Cancún va resultar un fracàs. Tot i que, a primera instància, es va pensar que la conferència podria fer fallida a causa de les negociacions agrícoles, el fet que va provocar que no tingués èxit va ser la negativa d¿un nombrós grup de països en vies de desenvolupament a iniciar negociacions al voltant de temes pels quals deien no estar preparats.
La Índia, Malasia, els països de la Unió Africana, els menys avançats i les petites economies del grup ACP (Àfrica, Carib i Pacífic) van refusar assumir compromisos multilaterals en temes com inversions, política de competència, transparència en les compres governamentals i facilitació del comerç. En aquest sentit, la reunió de Doha va veure l¿enfortiment del G-22, un grup de nacions unides per la seva repulsa a tot tipus de subsidis agrícoles que està integrat per exportadors agrícoles com molts dels llatinoamericans i reuneix a d¿altres de superproteccionistes (la Índia o Malasia) o les recents incorporacions d¿Egipte, Nigèria o Indonèsia. Aquest grup representa a més de la meitat de la població mundial. El G-22 va aconseguir aprofitar les sinèrgies dels seus integrants i la capacitació tècnica dels seus experts en diferents camps per tal de negociar per primer cop d¿igual a igual amb els països del Nord. El grup va deixar perplexos a europeus i nord-americans a causa de la seva heterogeneïtat i els seus interessos divergents en diferents terrenys i fins i tot alguns dels seus membres van ser acusats de demanar-ho tot i no oferir res . D¿altra banda, països llatinoamericans com Costa Rica, el Perú o Colòmbia, va sentir-se decebuts pel fet que la fermesa de la Índia i Malasia en aquell capítol haguessin malmès definitivament un acord sobre agricultura que semblava estar a prop i que tots desitjaven. Accedeix al dossier informatiu elaborat per la Comissió Europea previ a la cimera de Cancún sobre l¿agricultura a la UE.