La plaga de la papallona de boix s’estén fins a afectar un total de 20 comarques catalanes l’any 2020
La plaga d’aquesta espècie invasora avança en direcció oest i, predominantment sud-oest, des del focus inicial detectat a la Garrotxa l’any 2014. El nivell d’afectació sever ha passat del 16,72% dels punts mostrejats al 2019 al 32,61% al 2020.
El 58% del territori mostrejat presenta algun tipus de nivell d’afectació
L’estudi realitzat pel Servei de Gestió Forestal de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació confirma que la papallona del boix (Cydalima perspectalis) ja és present a 183 municipis de 20 comarques catalanes. Concretament, i segons es desprèn del seguiment realitzat pel Cos d’Agents Rurals a finals de l’any 2020 i que es pot visualitzar a través de mapes de l’Observatori Forestal, la papallona ha arribat per primer any a la comarca del Priorat i torna a estar present a la comarca del Baix Penedès, on ja havia estat detectada al 2018. En total es presenta a 50 nous municipis més que l’any 2019.
Mapa de l'afectació de la papallona de boix (font: Observatori Forestal)
Dels 1.474 punts mostrejats i 100 observacions puntuals repartides per tot el territori català, el 58% presenten algun tipus de nivell d’afectació: lleu (18,12%), moderat (5,85%), greu (1,46%) i sever (32,61%). El nivell d’afectació sever, que implica que el boix està totalment sec amb fulles seques o bé sense fulles, ha passat del 16,72% al 2019 al 32,61% al 2020. El total l’afectació també augmenta passant de representar el 38,25% del total analitzat el 2019 fins al 58% del 2020.
La papallona del boix és una espècie invasora que s’alimenta de fulles de boix de jardins i boscos. Es va detectar per primera vegada l’any 2014 a la Garrotxa i actualment està afectant greument diverses comarques entre les quals destaquen la Garrotxa, el Ripollès, Osona, el Berguedà i el Bages.
Els efectes de la plaga són molt impactants perquè deixen els boixos completament defoliats, la qual cosa en compromet la capacitat de supervivència. Les erugues, tot i que provoquen molèsties, no són urticants ni perilloses per a les persones.
Font: Observatori Forestal