Xavier Espuña i Soler  "Innovar és un dels nostres objectius constants"

La història d'Espuña es remunta a l'any 1947, quan Esteve Espuña va començar a elaborar fuets i llonganisses en una masia de la Vall de Bianya (la Garrotxa). El seu fill, Xavier Espuña, ens explica com la innovació els ha permès arribar a ser una multinacional i adaptar-se a un món ple de canvis.

Xavier Espuña és gerent d'Esteban Espuña, SA

Fa uns quaranta anys, Xavier Espuña i Soler estava estudiant físiques i empresarials quan va haver de fer-se càrrec de la direcció de l’empresa familiar... Els anys han deixat a les seves mans un bon equip, decisions més o menys difícils i força reconeixements, com el darrer premi PITA en la modalitat d’Agroindústria. Ara, amb el seu fill gran, prepara el relleu generacional a l’empresa, immersa en un mercat alhora local i global.

La seva empresa ha rebut el darrer Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA), en la modalitat d’Agroindústria. Què representa la innovació per a la seva empresa? Com la gestionen? Quins productes ha generat?

Innovar és un dels nostres objectius constants. Tenim un departament de màrqueting i un departament de recerca, a més del Pla Innova, un programa més informal per fer participar a tots els treballadors, des del departament comercial fins a fàbrica o administració.

En el marc del Pla Innova, cada any, convidem a tothom a donar idees i donem dos premis: el de productes i promocions i un altre de processos. Els guanyadors s’enduen un viatge de cap de setmana a una capital europea; i si un any queda desert, els kilòmetres s’acumulen i es pot arribar més lluny en la següent convocatòria.

Tot i que el Pla Innova és més informal, les propostes s’han de fer mitjançant la nostra intranet i existeix un comitè que es reuneix mensualment per avaluar les propostes. Cada proposta rep un petit obsequi d’entrada i qui l’ha fet pot consultar en qualsevol moment com evoluciona, si s’ha llegit, si l’han acceptada o rebutjada... al final de l’any el comitè selecciona un guanyador per al premi.

Recorda alguna innovació fruit d’aquest programa?

El Pla Innova ja té més de 10 anys i han sortit força idees, algunes simples que s’han implant de seguida i d’altres més complexes que han hagut d’evolucionar... Per exemple, una vegada un venedor va proposar fer un gall d’indi curat amb un llescat diferent, un filat per posar a les amanides.

I el canal més formal com funciona?

El departament de màrqueting elabora cada any un programa de novetats que li agradaria posar al mercat i coordina la seva viabilitat i producció amb la resta. D’aquesta manera van néixer les Tapas al minuto, un assortit de tapes calentes que s'introdueixen directament al microones i en només un minut ja estan llestes per servir en el mateix envàs directament a la taula. Van ser escollides producte de l’any el 2008 i el 2009, atorgats a partir de la votació directa de 10.000 consumidors.

El procés dels snacks en forma de barreta va anar d’una forma similar...

“Tenim un departament de màrqueting i un departament de recerca, a més del Pla Innova, un programa més informal per fer participar a tots els treballadors, des del departament comercial fins a fàbrica o administració”

Aquesta gamma de productes és la que els va fer guanyar el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA)... Quin ha estat el procés creatiu i de recerca? Quins canvis ha representat a nivell de producció?

Nosaltres ja teníem desenvolupada la pasteurització en fred, que permet assegurar la frescor dels productes cuits i que els productes curats es puguin conservar fora de fred. Aquest mètode consisteix en sotmetre el producte ja envasat a grans pressions d'aigua, 4.000 o 6.000 bars, el que equivaldria a agafar un paquet i posar-lo a 40 ó 60 quilòmetres sota el mar. Aquesta pressió elimina tota contaminació assegurant tota la frescor del producte i la màxima seguretat alimentària.

Per altra banda, a les fires i els mercats internacionals cada vegada estaven més de moda els snacks freds que es poden guardar fora de la nevera. El departament de màrqueting va proposar tant al departament de recerca com al de fabricació desenvolupar una altra gamma de productes curats que tinguessin un preu unitari de poc més d’un euro i que es poguessin menjar de manera informal, com un “kitkat”…

Vam analitzar què feia la competència. Per exemple, una filial de Smithfield Foods a França tenia una sèrie de productes amb sabors molt semblants i havien invertit molt per fer grans quantitats. Nosaltres vam decidir fer productes molt diferents, una mica més prims i a menor escala.

El departament de producció va desenvolupar un sistema d’assecat que no s’havia fet mai i que consisteix en un assecador molt estret a on el producte no s’asseca en vertical sinó en horitzontal i passa per unes cintes transportadores per estalviar la manipulació que encareix molt els costos, especialment quan les unitat són molt petites. Per fer això vam haver d’adaptar algunes màquines i encarregar unes altres.

El departament de recerca també va crear diferents sabors per diferents mercats: Espanya, França, Anglaterra i Alemanya. Cercàvem un nínxol com a delicatessen de gran consum.

Al mercat local vam apostar per un fuet molt natural i el xoriç. A França ens vam decidir pel fuet i un xoriç picant, i a Anglaterra pel pollastre amb curri picant i el xoriç picant. El mercat alemany ens va costar més i vam fer una versió del salami que és com un fuet però àcid i que aquí no agrada gens però allà és el que n’esperen tastar. També vam introduir el xoriç picant i el pollastre al curri... Més endavant també vam desenvolupar un pollastre rostit per a França i un pollastre barbacoa per a Anglaterra...

“Com a multinacional, hem endegat un pla director per tenir presència a tres continents: Europa, Amèrica i Àsia”

Quins han estat els canvis a nivell comercial o empresarial?

Som una multinacional, com dic jo, de butxaca però hem desenvolupat un pla director per tenir presència a tres continents: Europa, Amèrica i Àsia. D’Europa ja n’hem parlat una mica. A Amèrica tenim una fàbrica a tres cents kilòmetres de Buenos Aires i, des d’allà mirarem d’entrar a Brasil. Des de les fàbriques d’Olot i d’Utrillas als Estats Units i Canadà. A Àsia, ja venem pernil al Japó i ara volem llençar els snacks.

Una de les coses que hem fet a cada mercat és cuidar molt la presentació, tant pel que fa al embalatge com a l’acabat gràfic. Per exemple, per al mercat canadenc vam fer una reunió de grup i la presentació que farem allà serà molt diferent de la que hem fet a Europa; però encara serà més diferent la que farem al Japó. Hem de tenir en compte que al consumidor japonès li empipa molt embrutar-se el dits i que vol unitats més petites i envasades una a una... Les embolicarem com en una segona pell i les embassarem en una bossa que sigui molt fàcil d’obrir i amb unes impressions molt maques de fotos del contingut. Allà no els agrada que es vegi que hi que hi ha a dins, en canvi als mercats europeus tres quartes parts de l’embolcall deixen veure el producte.

En definitiva, a Espuña innovem per oferir els millors productes als nostres consumidors segons els seus hàbits i necessitats, que canvien en cada regió i amb cada generació.