Anna Garriga Ripoll "Els pescadors han de poder viure de la seva feina"
Ja fa anys que el sector pesquer es troba en una situació complexa i, poc a poc, s'acosta a un punt d'inflexió ineludible entre negoci i sostenibilitat. En aquesta entrevista parlem amb Anna Garriga Ripoll, professora Titular d'Economia de la Universitat de Girona que va rebre l'any passat la medalla de la Pesca catalana pels seus estudis sobre la comercialització dels productes de la pesca.
Anna Garriga és professora d'Economia de la Universitat de Girona. Autor: Àngel Font
Anna Garriga Ripoll és doctora en Ciències Econòmiques i actualment treballa com a professora titular d’Economia de la Universitat de Girona. També és membre del Grup de recerca Consolidat GRHCS13-Anàlisi Econòmica: Mercats i Organitzacions/ Medi Ambient i Turisme. L’any passat va rebre la medalla de de la Pesca catalana per la seva continuada col·laboració amb el sector pesquer gironí, mitjançant les seves investigacions i estudis diversos, com per exemple “Estudi i diagnòstic de la comercialització del peix a les llotges de la Costa Brava”, “Estudi sobre l’evolució de la Comercialització del peix a la Llotja de Palamós (2000-2008)”, “Evolució econòmica de les llotges de la costa gironina (2000-2013)” o “Valorització de la fracció comercialitzable del bycatch produït per la pesca d’arrossegament en el Mediterrani Occidental espanyol”.
Quins són els principals problemes del sector pesquer català?
El sector pesquer català pateix un retrocés econòmic molt important. Als darrers 20 anys les captures s’han reduït un 40% i els preus del peix han augmentat només per aconseguir mantenir estables els ingressos nominals dels pescadors. Ara bé, 1 euro d’ara no serveix pel mateix que 1 euro fa 10 anys. Descomptant aquest efecte real es constata que en els darrers 20 anys els pescadors catalans han perdut un 44% de capacitat adquisitiva. És a dir, el preu del peix ha pujat però no ho ha fet prou per mantenir estables els ingressos reals dels pescadors i aquesta pèrdua és brutal per a les famílies dels pescadors. Als ports gironins l’evolució econòmica del sector encara és més negativa, tot i que les diferències entre ports són rellevants. Per tant, el principal problema del sector és que si continua aquesta evolució ens quedarem sense pescadors.
“el principal problema del sector és que si continua aquesta evolució ens quedarem sense pescadors”
Per què és cada vegada més important diferenciar i identificar el producte?
Diferenciar el producte és donar-li més valor. Tenim grans avantatges a Catalunya. Tenim una riquesa natural extraordinària que cal preservar, estem en una zona privilegiada del Mediterrani. Tenim una riquesa econòmica i estratègica, amb proximitat i bones relacions amb els principals mercats europeus. I tenim una qualitat i diversitat del nostre peix que és excepcional. Cada dia ens arriba peix d’arreu del món, però no té la qualitat del nostre peix. Per tant, el nostre s’ha de vendre a un millor preu aquí i a tot arreu on estiguin disposats a valorar-ne la seva qualitat. La marca de garantia de qualitat de la gamba de Palamós hauria de ser un exemple a seguir, com el fumet de Roses o les anxoves de l’Escala.
La subhasta a la baixa en les llotges continua sent un bon mecanisme de comercialització del peix-competència entre compradors?
Tot apunta a que el problema de comercialització no és la subhasta. Al contrari, la subhasta és un sistema que protegeix els interessos dels pescadors. El que calen són mesures de comercialització complementàries. Els plans de gestió de la gamba, del lluç, del sonso, són exemples a seguir. Cal coordinar la pesca de tota la flota, perquè una mala decisió d’uns pocs pescadors acaba afectant negativament a tots. I coordinant la pesca hi poden sortir guanyant tots plegats. L’evidència a Palamós és que quan hi ha coordinació en la pesca i es senyalitza la qualitat del producte, això atrau a nous compradors a la subhasta, puja el preu i s’obren nous canals comercials. Tot això són millores aconseguides perquè complementen el sopluig comercial que dóna la subhasta. I, per capgirar la situació de retrocés econòmic del sector és imprescindible el suport polític i econòmic de les institucions públiques, sens dubte.
“El primer repte és un repte de país, ens hem de poder gestionar els nostres propis recursos naturals: són imprescindibles més reserves marines, vedes i molts instruments necessaris que han de garantir una pesca sostenible”
Quins són els reptes de futur del sector pesquer?
Ja he dit quins són els grans avantatges que té el sector pesquer i la gran feblesa és la comercialització. El primer repte és un repte de país, ens hem de poder gestionar els nostres propis recursos naturals: són imprescindibles més reserves marines, vedes i molts instruments necessaris que han de garantir una pesca sostenible. L’altre repte ens el planteja Europa. Europa ha definit una nova política pesquera, amb nous i importants ajuts econòmics i les condicions d’aquesta política s’han de posar per: garantir rendes dignes als pescadors, resguardant-los dels mercats i intervenint per garantir una pesca catalana forta i sostenible.
Què opina del paper de les confraries com a garants de la qualitat del producte?
Les confraries tenen un valor social irrenunciable, cal preservar-les i mantenir-les, però alhora són necessàries unes noves estructures econòmiques més eficients, en benefici dels propis pescadors. Tenim una gran riquesa: els pescadors s’estimen la seva feina i el mar és la seva vida, i això té un gran valor de futur. Però, han de poder viure de la seva feina i, per això, els pescadors han de saber adaptar les seves estructures organitzatives.
Com valora l’atorgament de la medalla de la Pesca Catalana 2014?
Ha estat i és un plaer treballar tots aquests anys amb els pescadors i per als pescadors. I sé que aquest reconeixement que el govern del meu país m’ha fet atorgant-me aquesta medalla és perquè els pescadors aprecien el meu treball i dedicació, i això m’omple d’orgull.