ENTREVISTA | 28/05/2021  Ruralcat

Arnau Vilaseca  Actualment som probablement l’única granja convencional de producció de conills lliure d’antibiòtics

Al 2016 l’explotació agrària i ramadera de Cal Palà, dedicada a la cria de conills i situada al poble de Prades de la Molsosa (Solsonès), incorpora un maneig innovador i pioner amb un ritme extensiu, sense solapar lactació i gestació, que els permet no utilitzar antibiòtics. El seu maneig és singular a Catalunya en la producció de conills, no només per l’absència d'ús d’antibiòtics sinó també per la centralitat del benestar de la mare i la permanència de gran part dels llodrigons amb la mare fins el dia del sacrifici, contribuint a tenir uns conills més sans i forts. El 2007 el pare va modernitzar la granja, canviant totes les gàbies, automatitzant el menjar i dotant-la d’ambient controlat. També es decideix apostar pel ritme de cria actual, que passa de la munta natural a la inseminació artificial als 45 dies postpart i s’opta pel sistema de banda única, en què totes les mares pareixen en un mateix moment i es venen tots els conills de cop. I recentment, han instal·lat plaques fotovoltaiques a la granja de conills, com a element d’estalvi i, a la vegada, en coherència amb el gir de la seva explotació cap a la sostenibilitat i l’agroecologia. Arnau Vilaseca, l’impulsor del projecte, ha estat el guanyador del premi PITA 2020 en la modalitat de Jove Emprenedor/a Innovador/a.

-Què us va impulsar a participar als premis PITA?

Vam creure que el projecte encaixava a la perfecció amb l’essència dels premis. Considerem que la innovació que hem implementat a la granja de conills hauria de considerar-se com una oportunitat per al sector cunícola, un sector ja envellit i amb poques perspectives de futur. Creiem fermament que el fet que el maneig que hem aplicat a Cala Palà sigui totalment replicable a qualsevol granja, que millora la competitivitat de les mateixes i que suposa l’oportunitat per produir un producte únic i diferenciat de la resta, ha de suposar una oportunitat que el sector no ha de deixar escapar.

“Considerem que la innovació que hem implementat a la granja de conills hauria de considerar-se com una oportunitat per al sector cunícola”

-Com va néixer la idea del vostre projecte d’empresa?

Va néixer arran d’un problema que vam saber resoldre. L’evolució de la granja sempre ha anat encaminada a reduir l’ús d’antibiòtics, però és durant l’any 2016, quan apareix a la granja un patogen resistent a quasi tots els antibiòtics que ens fa perdre el 40% de les mares, que comencem l’ús de probiòtics. Des d’aleshores, el maneig que es duu a terme a la granja de conills ens ha  permès prescindir de l’ús sistemàtic d’antibiòtics en la producció de conills. Es tracta d’un maneig singular a Catalunya, no només per l’absència d’ús d’antibiòtics sinó també per les característiques de benestar animal de les reproductores i la permanència de gran part dels llodrigons amb les mares fins al dia del sacrifici. Tots aquests aspectes contribueixen a reduir els estressos i a tenir uns conills més sans i forts

“el maneig que es duu a terme a la granja de conills ens ha  permès prescindir de l’ús sistemàtic d’antibiòtics en la producció de conills”

Entenem que la major sensibilització de la societat envers l’origen dels aliments i, en concret, de l’ús d’antibiòtics en la producció de carn fa que el nostre producte pugui ser molt ben valorat al mercat i pels consumidors.

-En què consisteix el vostre model pioner de maneig cunícola?

La granja combina la vida en allotjaments alçats i la inseminació, amb un ritme descansat i tranquil pel benestar de les conilles. En aquest sentit, la innovació de Cal Palà recau també en els ritmes de cria i en els temps entre parts, que són més amplis, respectant els ritmes de gestació, sense sobreposar el període de lactància dels llodrigons amb la gestació de la nova camada, en el món de la cunicultura seria un ritme de producció extensiu.

El ritme de cria actual és inseminar la conilla  45 dies postpart, i a tenir un cicle productiu de 75 dies. Per tant, les vendes de conills s’agrupen cada 75 dies. També s’aposta pel sistema de banda única, en què totes les mares pareixen en un mateix moment i venem tots els conills de cop. Aquest fet permet dos elements essencials: sistematitzar les tasques de la granja i poder fer un bon buit sanitari després de cada venda.

També hem apostat per no subministrar cap antibiòtic als conills que venem. Per ajudar a regular i millorar el sistema digestiu es subministren probiòtics en l’aigua i l’aportació addicional de matèria seca (palla) dos cops per setmana a partir dels 35 dies de vida. Actualment som probablement l’única granja convencional de producció de conills lliure d’antibiòtics.

Un dels efectes col·laterals importants de la implementació d’aquest maneig, replicable a altres granges amb un ritme de cria similar, ha estat la rebaixa del preu de cost del quilo de carn a casa nostra. Així doncs, hem aconseguit una producció més sostenible i respectuosa i, a la vegada, hem augmentat la competitivitat de la granja i l’hem fet més resistent a les inclemències del mercat.

hem aconseguit una producció més sostenible i respectuosa i, a la vegada, hem augmentat la competitivitat de la granja”

-Quina producció teniu actualment?

Disposem actualment de 400 mares i realitzem 4 o 5 vendes a l’any, amb entre 2.000 i 2.500 conills venuts a cada campanya. Un dels avantatges del nostre maneig ha estat, precisament, haver pogut desintensificar la granja augmentant la rendibilitat de la venda dels conills de forma sostenible.

-La vostra filosofia de negoci  es basa en la cooperació i el treball en xarxa i el gir cap a l’agroecologia. Quins beneficis us aporta?

Sabent que des d’un inici, volem ser petits però diversos, prenem com a pal de paller per al model d’explotació agrària amb el qual basar-me, la definició d’ecologisme social: "principi d'unitat en la diversitat com principi natural que assegura l'estabilitat". A la vegada, i des de l’experiència en el món del cooperativisme i l’economia solidària, entenem que la cooperació i la creació de xarxes són essencials per a la nostra supervivència i viabilitat i han de ser part del nostre model d’explotació.

Així doncs, les accions que volem implementar a casa estaran sempre guiades per tres elements claus: la diversificació en petit com a element de resistència i resiliència, la generació de sinergies amb el nostre entorn, generant espais de cooperació, i l’interès per la comunitat, fent un gir de l’explotació cap a l’agroecologia.

Les accions que hem dut a terme fins ara ens han permès ser més competitius al mercat, tot afavorint la sostenibilitat i la salut pública.

“Les accions que hem dut a terme fins ara ens han permès ser més competitius al mercat, tot afavorint la sostenibilitat i la salut pública”

-Quins nous reptes de futur us plantegeu?

Mai hem parat de créixer. Al 2015 vam ser un dels impulsors de la marca Torna Terra, socis fundadors de la cooperativa rural Territori de Masies Coop, que aglutina gairebé la totalitat de la petita pagesia del baix Solsonès i rodalies. Al 2017 van transformar dos camps de cereals en una plantació de 0,61 hectàrees de poma de muntanya Biolord certificades en ecològic. Al 2020 vam iniciar la conversió en ecològic de les 31 hectàrees de camps de cereal, amb la voluntat i el compromís de poder produir aliments per a les explotacions ramaderes ecològiques pròximes a Prades. L’any passat també vam instal·lar plaques fotovoltaiques a la granja de conills, com a element d’estalvi i, a la vegada, en coherència amb el gir de la nostra explotació cap a la sostenibilitat i l’agroecologia.

Per aquest any també tenim en projecte la neteja de 50 hectàrees de bosc per  estudiar la viabilitat de posar un escamot de 9 eugues i un semental de raça autòctona Cavall Pirinenc Català per al manteniment del sotabosc i pastura en els camps de casa, i comercialització de carn de poltre ecològic. També tenim en marxa un projecte de producció d’ous d’oca en extensiu, ja veurem. Idees en tenim!

Arnau Vilaseca és pagès, treballador social i diplomat en Cultura de Pau i Economia Cooperativa. Després d’anys treballant com a soci en una cooperativa de treball associat dedicada als serveis a les persones, l’any 2014 s’especialitza en un curs de cunicultura i decideix agafar el timó de l’explotació agrària familiar, Cal Palà de Prades de La Molsosa, formada per 32 hectàrees de cultiu de cereals i una granja de conills de 500 mares. Des de la seva experiència laboral en el món del cooperativisme i l’economia solidària, l’Arnau té clar que la cooperació i el treball en xarxa són essencials per a la supervivència i viabilitat del projecte i que cal emprendre un gir de l’explotació cap a l’agroecologia.

El més llegit

L’Observatori Forestal completa la informació sobre els preus dels biocombustibles a Catalunya

Es posa en marxa el programa INNicia’t per millorar la competitivitat en el sector de la transformació agroalimentària

Es publica l’evolució anual dels preus mitjans de les terres de conreu a Catalunya del 2020