Les espècies de pi de muntanya són més vulnerables als efectes del canvi climàtic
El projecte Ecolpin ha estudiat i valorat la resposta de les sis espècies de pi espanyoles (Pinus sylvestris, P.uncinata, P.nigra, P.pinaster, P.pinea i P.halepensis) a les condicions de canvi climàtic en les primeres fases del seu desenvolupament.
En el marc del projecte Ecolpin, finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO), en el que, a més de l’IRTA, del Departament d’Agricultura (DAAM), hi participen la Universitat d’Alcalà de Henares, la Universitat de Granada i la Universitat Politècnica de Madrid, s’ha estudiat i valorat la resposta de les sis espècies de pi espanyoles (Pinus sylvestris, P.uncinata, P.nigra, P.pinaster, P.pinea i P.halepensis) a les condicions de canvi climàtic en les primeres fases del seu desenvolupament.
Aquest treball, que s’ha desenvolupat al rizotron existent a les instal·lacions de l’IRTA a Torre Marimon, ha mostrat com, en las fase compresa entre la germinació de la llavor i les dues sabes, el factor limitant per a la supervivència dels plançons és la captura d’aigua, és a dir, els mecanismes propis de què disposa cada espècie per obtenir-la del sòl, guardar-la en els teixits per a mantenir-los turgents i cedir-la a l’atmosfera mitjançant la transpiració per permetre la fotosíntesi i, així, poder créixer.
Per aquest motiu, el treball realitzat al projecte Ecolpin s’ha centrat en les arrels, en la capacitat que tenen per obtenir aigua, tant per les seves característiques intrínseques (capacitat hidràulica per absorbir i conduir l’aigua del sòl), com per la seva potencialitat per créixer en el sòl i d’absorbir nutrients i aigua.
Els resultats d’aquest projecte de recerca han mostrat com les espècies de les zones baixes i mitjanes de la Mediterrània estan més adaptades a les condicions tèrmiques previstes en les projeccions de canvi climàtic per aquest segle, que les situades en zones altes de muntanya.
Aquesta dada es traduirà en què, a les zones de transició, on hi ha barreja d’espècies, les d’ambients més mediterranis tindran avantatges funcionals i, per tant, podran ser capaces de desplaçar a les de muntanya.
Aquest resultats han d’ajudar a planificar la composició de les masses arbrades, el potencial paisatge i, en conseqüència, el que aquest condiciona, com són els fluxos d’aigua i carboni, els nutrients, la biodiversitat... sense oblidar-nos dels incendis.
Referència:
Paolo Zuccarini, Elisa Farieri, Ramón Vásquez, Beatriz Grau & Robert Save.2014. "Effects of soil water temperature on root hydraulic resistance of six species of Iberian pine"s. Plant Biosystems - ID TPLB-2013-044