El conductímetre: eina per a conèixer els nutrients del purí
L'Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes ha publicat la Fitxa Tècnica número 16 que ens explica el conductímetre com a eina per a conèixer els nutrients del purí i quins passos cal seguir per a elaborar una taula de caracterització pròpia.
Exemple de l'ús del conductímetre manual. Font: DARP
En aquesta fitxa tècnica es descriuen els principals factors que influeixen en la composició del purí porcí, quin és el funcionament del conductímetre, quines són les limitacions de l’eina i què cal fer per a adaptar el sistema a les característiques pròpies de l’explotació. Adaptar l’eina és molt recomanable per a aquelles explotacions que busquin precisió a l’hora de conèixer el contingut de nutrients del purí, ja sigui per a la correcta execució de la fertilització o per a conèixer els nutrients que són generats a la seva granja.
Cal dir que aquesta fitxa de l'Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes està encarada al purí porcí però que l’eina també és útil per a la caracterització d’altres purins ramaders.
El purí porcí presenta un contingut elevat i molt variable de nitrogen, fòsfor i potassi. La seva composició varia per diversos motius: tipus d’explotació i instal·lacions, condicions ambientals,. tipus d’alimentació, temps de permanència a la fossa i/o bassa, etc. Aquesta variabilitat és molt important entre els purins que procedeixen de diferents instal·lacions i cal tenir-la en compte per ajustar bé la fertilització a les necessitats de la parcel·la i evitar aplicar-ne menys o més del necessari, ja que en ambdós casos es perjudicaria la rendibilitat del cultiu.
La Fitxa Tècnica núm. 16 ens ajudarà a ajustar millor la fertilització dels nostres camps explicant-nos quines precaucions cal tenir en compte a l’hora d’utilitzar el conductímetre per a garantir la seva fiabilitat i quins passos cal seguir per a elaborar una taula de caracterització pròpia de l’explotació o entitat.