L’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2030 es presenta a Lleida

Aquesta jornada, en format mixt presencial i en línia, va comptar amb la presència de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, la presidenta de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona, Eva Maria Menor, i els alcaldes de les ciutats de Vic i Lleida, Anna Erra i Miquel Pueyo, respectivament. La trobada també va servir per presentar el Congrés BIT 2022, un esdeveniment amb dues seus (Vic i Lleida) que neix amb l’objectiu d’impulsar la transformació del sector primari i promoure la incorporació d’estratègies empresarials i innovacions tecnològiques que permetin una producció d’aliments i bioproductes més eficient, saludable i respectuosa envers el medi ambient.

El cap del Gabinet Tècnic del DACC, Jaume Sió, va ser l’encarregat de presentar l’Estratègia, que té com a objectiu principal promoure el creixement i desenvolupament sostenible de l’economia catalana mitjançant el foment de la producció de recursos biològics renovables de proximitat. Es tracta d’aprofitar el que tenim, de manera sostenible, per donar resposta a les demandes de la ciutadania, i constitueix una oportunitat per millorar la sostenibilitat i la competitivitat del primer sector, descarbonitzar l’economia, gestionar el territori i crear nous models de negoci. En la seva intervenció, va destacar que aquest document, elaborat en col·laboració amb tots els actors involucrats, no és una estratègia més, sinó que està pensat per aconseguir “que passi alguna cosa”, va incidir en la necessitat d’integrar tota la societat en aquest canvi de paradigma i va convidar els assistents a accedir al document (disponible aquí) a fi d’aprofundir en aquest vector de canvi en la transició cap a un model econòmic i productiu més eficient i sostenible basat en la bioeconomia circular.

A continuació, van tenir lloc dues taules rodones en què quatre persones expertes van ser les encarregades d’aprofundir en les cadenes de valor que es prioritzaran en el Pla d’acció 2021-2023 en el qual està treballant el DACC per implementar l’EBC2030, cadascuna de les quals va comptar també amb l’exposició d’un cas d’èxit a Catalunya.

Quant a la primera d’aquestes cadenes, la millora de la gestió forestal i l’aprofitament dels productes forestals, el director del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Antoni Trasobares, va sintetitzar l’estat de les masses forestals a Catalunya i el potencial que presenten els boscos del país de proveir de matèries primeres per a l’obtenció de biomaterials d’alt valor afegit, bioenergia i fusta per a construcció. Per assolir aquest objectiu, cal implementar accions a curt termini que tinguin un impacte clar (com, per exemple, inversions en mecanització i xarxa viària per als aprofitaments forestals, formació de treballadors forestals, inversions en infraestructures clau per a l’escalat a nivell industrial de les noves tecnologies) i que permetin valoritzar la gestió forestal mitjançant la producció de béns de major valor afegit el preu dels quals compensi el cost de la gestió.

En la seva intervenció, el gerent de Sebastia Indústries de la Fusta, Sergi Sebastia, empresa pionera en la construcció en fusta i CLT i model de circularitat en el seu funcionament, va resumir la potencialitat d’aquest nou material constructiu, que, a causa de les seves característiques tecnològiques (que milloren les ofertes envers la fusta centreeuropea i nòrdica emprada habitualment), representa una gran oportunitat per a l’aprofitament dels boscos del país.

La investigadora del Programa de Bioeconomia i Governança del CTFC, Roser Maneja, en la seva presentació sobre la creació de paisatges agroforestals resilients i la provisió de serveis ecosistèmics, va realçar la necessitat d’implicar la ciutadania i els principals actors del sector per preservar la varietat d’ecosistemes i paisatges saludables. Això passa per una gestió forestal correcta i per la creació i recuperació dels paisatges agroforestals en mosaic que permetin un equilibri ambiental, social i econòmic, assegurin la provisió de serveis ecosistèmics i siguin resilients als efectes del canvi climàtic. En relació amb aquesta cadena, Maria Teresa Fainé,  tècnica de la Gerència Ambiental d’Infraestructures.cat i coordinadora ambiental del projecte de reg Segarra-Garrigues, va explicar les mesures correctores i compensadores que s’han implementat en aquest canal amb l’objectiu d’assegurar la provisió de serveis ecosistèmics, lligats principalment als hàbitats esteparis.

L’investigador del Programa de Sostenibilitat i Biosistemes de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Francesc Prenafeta,  va ser l’encarregat d’exposar la cadena de valorització de les dejeccions ramaderes i els residus orgànics des de la perspectiva de la bioeconomia circular. Va destacar la gran qualitat de fertilitzants inorgànics que s’importen a Catalunya, els processos de síntesi dels quals fomenten l’explotació de recursos no renovables i suposen un alt consum energètic, mentre que al país es generen una gran quantitat de nutrients a través de les dejeccions ramaderes que provoquen greus impactes ambientals (emissions, contaminació d’aqüífers...) concentrats en determinats punts del territori (cosa que crea un desequilibri entre la ramaderia intensiva i la disponibilitat de sòl agrícola). Això fa patent la importància de desenvolupar tecnologies de gestió i tractament de les dejeccions ramaderes per adequar-les a una valorització més eficient i sostenible. Tot seguit, va exposar una síntesi de les diferents alternatives de valorització i aplicació d’aquestes dejeccions i la potencialitat de la bioeconomia per valoritzar-les, tant a petita escala (dins del marc agrari) com a gran escala (fora del marc agrari), mitjançant la generació de productes d’alt valor afegit (fertilitzants orgànics, bioenergia, biomaterials), a fi de millorar l’aprofitament dels nutrients i tancar-ne el cicle, disminuir les emissions contaminants i reduir l’ús de fertilitzants inorgànics, la qual cosa resultarà, per tant, en un estalvi econòmic i ambiental. Teresa Botargues, consultora assessora de la Diputació de Lleida i copromotora del BIOLAB PONENT, va presentar aquest model d’innovació oberta i col·laboradora desenvolupat a Alcarràs per donar respostes al repte de les dejeccions ramaderes.

Finalment, la presentació sobre la cadena de valorització de coproductes i subproductes de la cadena agroalimentària, a càrrec de Rosa Altisent, gestora adjunta de l’Àrea de Producció Vegetal i Gestora d’Innovació de l’IRTA, va incidir en el respecte a la jerarquia d’usos dels aliments, que ha de prioritzar l’aprofitament per a l’alimentació humana de totes aquelles matèries que no són útils en el procés de fabricació dels productes principals davant d’altres destinacions potencials. L’experta va destacar la importància de la creativitat en els processos de revalorització i els nous processos tecnològics, i va mostrar exemples de valorització de poma, tomàquet, cereals, olives i llet per obtenir prebiòtics, compostos bioactius, aromes, ingredients per a nutrició animal, biofertilitzants, embalatges, bioenergia, etc. La darrera intervenció, a càrrec de Carles Grau, responsable del Departament Tècnic Industrial de NUFRI, grup agroindustrial per a la transformació de fruita, va centrar-se en tres activitats: comercialització de fruita, producció de bases per a sucs i generació d’energia, aquestes dues últimes procedents de l’aprofitament de coproductes i subproductes.

Es pot accedir a la presentació en streaming prement l’enllaç.

Font: DACC