El proper 5 de desembre es celebra el Dia Mundial del Sòl amb una campanya per aturar la salinització dels sòls

El Dia Mundial del Sòl 2021 (#DiadelSòl) i la seva campanya “Aturar la salinització dels sòls, augmentar la seva productivitat” té com a objectiu crear consciència sobre la importància de mantenir ecosistemes saludables abordant els desafiaments en la gestió del sòl, lluitant contra la seva salinització, i encoratjant totes les societats a comprometre's a millorar la salut del sòl. Això és possible a través de la innovació tecnològica, la recopilació d'informació que ajudi a gestionar millor aquest recurs, unes polítiques noves amb evidència científica, la restauració de zones afectades i la promoció d'una gestió sostenible d'aquests sòls.

A tot el món s'estima que aproximadament 950 milions hectàrees de sòl es veuen afectades per salinitat i/o sodicitat, de les quals entre 1 i 3 milions d’hectàrees es troben a Europa, principalment en països mediterranis (Espanya, Hongria i Romania). La salinització es considera una de les principals causes de desertificació i, per tant, és una forma greu de degradació del sòl. Amb l'augment de la temperatura i la disminució de les precipitacions característiques del clima en els últims anys, el problema de la salinització a Europa pot empitjorar.

Els principals factors naturals que influeixen en la salinització i la sodificació del sòl són el clima, el contingut de sal en el material parental i en les aigües subterrànies, la coberta superficial i la topografia. Els factors humans més influents en la salinització són l'ús i la gestió del sòl i dels sistemes agrícoles, l'ús d'aigua de reg rica en sal i/o un drenatge insuficient.

Algunes conseqüències d’aquests dos fenòmens, principalment a causa de l’alt contingut de sal, estan relacionades amb els baixos valors de la matèria orgànica i la reducció de la disponibilitat de micronutrients, dificultant la capacitat dels cultius per absorbir aigua. A tot això se suma el fet que els sòls afectats per salinitat redueixen la seva habilitat per filtrar contaminants, fins a concentrar partícules tòxiques per a les plantes i degradar l'estructura del sòl, per tant, afectant a l'activitat biològica i la coberta vegetal. Així doncs, la salinitat i la sodicitat del sòls afecta la salut de tot l'ecosistema, la seva biodiversitat i el nostre propi “rebost” mundial, en reduir la possibilitat que els cultius creixin. A Catalunya, la major part dels sòls salins es troben a la zona central de la vall de l'Ebre i als deltes del Llobregat i de l'Ebre i el Baix Empordà.

Hi ha diverses tècniques per fer front a la salinització i millorar la productivitat agrícola com augmentar el drenatge per a un millor rentat de les sals cap a zones profundes on no afectin les arrels i plantar cultius tolerants a la sal per gestionar els riscos econòmics i garantir la cobertura del sòl. En el cas concret de la sodicitat, l’aplicació d’esmenes químiques (per exemple, guix o àcid sulfúric), reduir l'evaporació amb mulch (cobertes protectores) o residus de cultiu; aplicar fertilitzants de manera racional, ja que un ús excessiu de determinats productes minerals (que en realitat són sals) pot incrementar el risc de salinització; i fer un bon seguiment dels cultius pot ajudar al procés de reducció de la salinitat del sòl.

Malgrat que la salinització és un dels problemes més importants en les zones agrícoles mediterrànies, hi ha altres amenaces del sòl, com la compactació, l’erosió, la contaminació, la pèrdua de la biodiversitat i la pèrdua de carboni del sòl. Fent incís a aquesta última, la pèrdua de carboni, els baixos nivells de matèria orgànica del sòls de Catalunya fan que la disponibilitat de nutrients accessibles sigui baixa per les plantes. Per suplir aquesta mancança es fomenta l’aportació de matèria orgànica al sòl amb ús de fertilitzants orgànics com són les dejeccions ramaderes o el compost, entre d’altres.

Totes aquestes amenaces del sòl afecten de forma negativa a la funcionalitat del sòl, i cal tenir-les presents ja que poden fer minvar la qualitat dels sòls agrícoles i, com a conseqüència, fer perillar el repte d’anar cap a la sobirania alimentària.

La Comissió Europea ha publicat una nova estratègia per a la protecció i l'ús sostenible dels sòls, abordant-ne les principals amenaces, l'objectiu de la qual és millorar l'estat dels sòls d'aquí al 2030.

A l’Oficina de Fertilització des de fa temps es treballa per millorar les pràctiques de fertilització del sòl i la millora de la gestió agrícola, ramadera i territorial per evitar que afectin a la qualitat dels sòls i de les aigües. Les seves actuacions se centren, entre altres, en la transferència al sector agrari dels coneixements necessaris per millorar les pràctiques de fertilització i de les eines i equipaments que s’utilitzen per a fer-ho.

Jornades a ressaltar:

Font: DACC