La superfície de plantes aromàtiques i medicinals augmenta i suma prop de 600 hectàrees a Catalunya

L‘Observatori Forestal de Catalunya ha actualitzat les dades de la superfície de cultiu de plantes aromàtiques i medicinals a Catalunya a tancament de l’any 2021. Ho ha fet a partir de les dades publicades en el darrer mapa de cultius de Catalunya, havent recomptat una producció total de 590,71 hectàrees l’any 2021, unes 82 hectàrees més que l’any anterior.

Aquest increment del 16% de la producció segueix la tendència alcista dels darrers anys. Cal esmentar que han desaparegut els conreus de marduix_Origanum majorana i orenga_Origanum vulgare, però s’han recomptat noves superfícies de comí_Cuminum cyminum (4,9 ha), d’estragó_Artemisia dracunculus (0,67 ha) i de sempreviva_Helichrysum (0,36 ha).

El principal cultiu continua sent el julivert (Petroselinum crispum), que ha incrementat un 19% respecte a l’any anterior i segueix la tendència alcista dels darrers anys, que ha passat de les 55 ha el 2017 a les 239 ha el 2021. De les espècies que es destinen al mercat d’herba fresca condimentària, en destaquen també la menta amb 57 ha (+28%), el coriandre amb gairebé 42 ha (+13%) i el fonoll amb 39 ha (- 26%). En menor mesura, l’anet se situa a les 3,2 ha (+34%) mentre que l’alfàbrega ha sofert un decreixement del 30%, no arribant a les 2 ha el 2021. En total el 2021 s’han conreat 382,6 ha d’herba fresca condimentària.

Pel que fa a la resta d’espècies, es destinen principalment a l’obtenció d’herba seca (sigui per herboristeria o per condimentació) i també per olis essencials (principalment lavandes i lavandins, tot i que hi ha poques instal·lacions de destil·lació a Catalunya). En total sumen 208,1 ha el 2021 (+25%).

S’observa que la gran majoria d’explotacions declaren la producció de diverses espècies, sense destacar-ne cap com a principal: 95,5 ha (+13%) d’herbes aromàtiques herbàcies i 2,2 ha (+28%) d’herbes aromàtiques llenyoses,

Pel que fa a les espècies declarades a la DUN com a conreus principals el 2021, continua al davant el llúpol (Humulus lupulus) amb 27 ha (21%), destinat a l’obtenció de les flors per l’aromatizació de cervesa. Algunes espècies han sofert un retrocés important (-25%), com ara el safrà (Crocus sativus) quedant-se en les 15,3 ha, mentre que les lavandes i lavandins (Lavandula sp.) han trencat la seva tendència, incrementant  un 55% la superfície i arribant a les 13,1 ha. La tarongina (Melissa officinalis) s’ha mantingut amb 12,7 ha (-4%). Destaquem també l’entrada en escena de la camamilla (Matricaria chamomilla), que ha passat de 0,2 ha a 7,1 ha.

Algunes espècies es declaren com a producte secundari de l’explotació. Així doncs, 57,7 ha dedicades principalment a les hortalisses (cebes, calçots, porros, col, coliflor, enciams, etc.), també cultiven subsidiàriament julivert, fonoll i coriandre.

Font: Observatori Forestal