La CE llança una eina informàtica per millorar la cooperació en fraus agroalimentaris
Arran de l'escàndol de la carn de cavall de 2013, la Comissió va elaborar un pla d'acció per enfortir els controls de la cadena de subministrament d'aliments
La Comissió Europea ha llançat una eina informàtica, coneguda com a sistema d’Assistència Administrativa i Cooperació (AAC) per a facilitar l'intercanvi d'informació administrativa entre les autoritats nacionals que treballen per combatre violacions transfronterers a Europa.
Arran de l'escàndol de la carn de cavall de 2013, la Comissió va elaborar un pla d'acció per enfortir els controls de la cadena de subministrament d'aliments. Una d'aquestes mesures va ser la creació d'un mecanisme paneuropeu per assegurar l'intercanvi ràpid d'informació entre les autoritats nacionals i la Comissió en els casos sospitosos de frau aliments. Com a resultat, va néixer la Xarxa Europea contra el Frau d'Aliments (FFN) que s'encarrega de gestionar les sol·licituds per a la cooperació transfronterera. Cada Estat membre ha designat un punt de contacte per a gestionar les peticions dels punts de contacte dels altres Estats membres que formen part de la xarxa. Aquesta xarxa està en funcionament des de juliol de 2013 i des de la seva creació, la Comissió ha observat un marcat increment en el nombre d'intercanvis, de 30 el 2013 fins a 90 en el temps transcorregut de 2015, la qual cosa suma 180 casos en total des de la seva creació.
La cooperació transfronterera contribueix a millorar la capacitat de les autoritats nacionals per a: detectar i prevenir infraccions transfrontereres de les regles de la cadena alimentària de la UE; i, si cal, recopilar la informació que es necessita per a remetre un cas per a una major investigació i garantir mesures d'execució apropiades.
El sistema AAC assegurarà que el FNN treballa de forma més eficient i és capaç de respondre amb més rapidesa a les sol·licituds d'informació.
L'informe d'activitats del FFN per al 2014 revela que els intercanvis sobre presumptes fraus es refereixen principalment a l’etiquetatge incorrecte (per exemple, pel que fa al marcatge de dates, l'addició d'aigua o ingredients), la falsificació de certificacions i/o documents i les substitucions, com la substitució d'una espècie de major valor per una altra de menor valor (per exemple, la substitució d'abadejo per bacallà). És important destacar, però, que no es poden extreure conclusions estadístiques d'aquestes dades, atès que els Estats membres també podran intercanviar informació fora de la FFN i que els casos que no tinguin una dimensió transfronterera, és a dir, els que es produeixen a nivell purament nacional, no s'intercanviaran a través de la xarxa.
Pròxims passos
El sistema serà utilitzat en la primera fase pel FNN. En una etapa posterior, estarà també disponible per als organismes d'enllaç que treballen en casos d'Assistència Administrativa i Cooperació no relacionats amb les pràctiques fraudulentes.
Antecedents
En 2013 l'escàndol de la carn de cavall va ser notícia de primera plana a tot Europa i més enllà. La història que la carn de cavall era passada com a carn de vaca va explicar la complexa naturalesa de la nostra cadena de subministrament alimentari globalitzat. Les dades recollides no apunten a un problema de seguretat alimentària o de salut pública, si no més aviat es tracta d’una qüestió d'etiquetatge fraudulent motivat per la perspectiva de guany. Va quedar demostrat que els estafadors s'aprofiten de les debilitats del sistema en detriment dels negocis legítims i els consumidors. La indústria alimentària d'Europa es va enfrontar a una crisi de confiança dels consumidors i la confiança en la indústria va assolir un mínim històric.