La població més emprenedora es troba a les zones rurals

Segons l'enquesta el percentatge de població que ha considerat posar un negoci o que ja en té un de propi és més elevat a les zones rurals, que no pas a les urbanes. Els joves són, per grups d'edat, els que més han intentat crear un negoci al seu municipi (26,5%), tot i que el 88% de la població catalana creu que els joves abandonen els pobles per motius de feina i oportunitats laborals. El món rural és més emprenedor, "tot i que la percepció és que resulta més fàcil crear una empresa al món rural, la realitat és que hi ha més esperit emprenedor i gent que té el seu propi negoci en el món rural", afirma el secretari general Xavier Castella. Tanmateix, segons el secretari general del DAR, el 67% dels enquestats consideren que la crisi ha afectat més al sector agrari que a altres sectors perquè ha hagut una pressió per reduir preus que ha afectat al pagès.

 

D'altra banda, mentre que l'habitatge és la principal despesa dels catalans (33,8%) i l'alimentació la segona (25,7%), a l'àmbit rural aquesta situació s'inverteix i és l'alimentació (29,4%) la principal despesa de la llar i l'habitatge passa a un segon lloc (27,5%).

 

 

Pel que fa als valors, el 78,8% observa diferències entre els valors de la població rural i urbana que es manifesten en més vincles entre les persones, més companyonia i sentit col·lectiu, més respecte pel medi ambient i per les persones, i un estil de vida diferent i més tranquil. En aquest sentit, associen món rural amb vida sana, tranquil·litat, natura, medi ambient i agricultura.

 

Precisament, el món rural està molt ben valorat. Diferents resultats porten a aquesta conclusió com ara la percepció genèrica de la qualitat de vida: un 55,7% dels catalans creuen que la qualitat de vida al món rural ha millorat respecte al 2009, enfront d'un 27,2% que creu que ha empitjorat.

 

Per àmbits, els residents al món rural són els que es mostren més satisfets amb el tipus de vida que porten: un 78,6% d'habitants del món rural estan molt o bastant satisfets, enfront del 73,8% que ho estan a les zones urbanes. De fet, fins a un 31,4% ha considerat l'opció de canviar de municipi, i d'aquests un 70% aniria a un municipi més petit (quan al 2009 era el 58%) i la principal motivació (en un 58%) és la millora de la qualitat de vida. Per contra, el principal motiu per a què no es canviï de municipi de residència és la feina (36%).

 

 

Respecte a les polítiques a desenvolupar en el món rural, el 48,3% creu que la protecció del medi ambient s'ha de posar per davant del desenvolupament econòmic, tot i que els que pensen el contrari ara són més que fa dos anys.

 

La majoria de la població catalana creu que el sector agrari és necessari per a conservar el territori i el paisatge (79,2%), per a la producció d’aliments (79%), per al desenvolupament econòmic de bona part del país (65,5%), i per a evitar el despoblament de les zones rurals (73,4%). Malgrat la funció que acompleix, el 54% dels catalans creu que la pagesia té poc o cap futur, proporcions que s’agreugen en l’àmbit rural (59,3%) i rural dens (64%).

 

 

La meitat de la població (50,4%) considera, erròniament, que el sector industrial és el que gasta més aigua, en segon lloc se situa l'ús domèstic (26%), i en darrer l'agricultura, que empra prop del 75% de l'aigua que es consumeix al nostre país.

 

Més del 83% de la població considera beneficiós per a la conservació de boscos i paisatges: obrir tallafocs, arreglar camins forestals, i el pasturatge. Són considerades com a poc o gens beneficioses pels boscos i el paisatge, l'explotació de la fusta (40%), la qual cosa és errònia, i no intervenir-hi (68%).

 

L'"Enquesta de percepció del món rural" està impulsada per la Fundació del Món Rural (FMR), entitat vinculada al DAR, i aporta dades al voltant de l'opinió que es té sobre el món rural per part de la societat catalana, unes dades que són el resultat de 1.400 entrevistes telefòniques. La FMR promou el debat, la reflexió i la recerca per posar en valor el món rural a la societat catalana.