Articles

ARTICLE TÈCNIC | 10/01/2023  Ruralcat

El Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna 2023 - 2027

Aquest article tècnic parla sobre el nou Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna 2023 – 2027 que té com a objectiu el desenvolupament rural sostenible i la lluita contra el canvi climàtic.

Un dels principals elements de la nova política és la introducció de plans estratègics a escala dels estats membres.

01 Introducció

El passat 6 de desembre, es va publicar el Reglament europeu que estableix la nova Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2023 - 2027. La nova legislació té per objectiu una PAC més justa, més ecològica i basada en els resultats, que aspira a garantir un futur sostenible als agricultors i ramaders europeus i dona més flexibilitat als estats membres a l’hora d’adaptar les mesures als seus territoris.

Així, un dels principals elements de la nova política és la introducció de plans estratègics a escala dels estats membres, de manera que els governs puguin adaptar les intervencions a les necessitats agràries i en cooperació amb les regions i les parts interessades. Aquests plans estratègics inclouran el model d’aplicació de la PAC de cada Estat membre, tant del primer com del segon pilar, i, en el cas d’Espanya, substituiran els programes de desenvolupament rural actuals en l’àmbit de cada comunitat autònoma.

El nou Reglament és també més ambiciós des del punt de vista mediambiental, ja que la nova PAC ha de donar suport tant a l’estratègia De la granja a taula com a l’Estratègia sobre biodiversitat 2030, ambdues emmarcades dins del Pacte verd europeu, i ha d’estar alineada també amb els objectius de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. En aquest sentit, el Pla estratègic de la PAC es dissenya a l’entorn d’una nova “arquitectura verda”, fonamentada en la condicionalitat reforçada, els ecorègims de primer pilar i els compromisos ambientals propis del segon pilar.

 

Figura 1. Objectius específics de la PAC 2023 – 2027. Font: DACC.

 

Tal com estableix el Reglament europeu, el Pla estratègic de la PAC haurà de donar resposta a 9 objectius específics i un objectiu transversal, estructurats en tres àrees: econòmica, social i mediambiental (fig. 1).

 

Una PAC més justa

Per primera vegada, la PAC inclourà la condicionalitat social, és a dir, que els beneficiaris de la PAC hauran de respectar elements del dret social i laboral europeu per rebre els fons de la PAC. La redistribució del suport de la renda serà obligatòria. Els estats membres redistribuiran com a mínim un 10% en benefici de les explotacions més petites, i han de descriure en el seu pla estratègic com tenen previst que els pagaments directes es distribueixin de manera més equitativa.

El suport als joves agricultors tindrà un nou nivell mínim obligatori del 3% dels pressupostos dels estats membres per a l’ajuda de la PAC als joves agricultors i al relleu generacional tenint en compte el suport a la renda, les inversions o l’ajut a la primera instal·lació de persones joves agricultores.

 

Per primera vegada, la Política Agrària Comunitària (PAC) inclourà la condicionalitat social: Per rebre fons de la PAC caldrà respectar elements de dret social i laboral europeu.

 

Una PAC més verda

La nova PAC donarà suport a la transició cap a una agricultura amb una major ambició pel clima, el medi ambient i el benestar animal, a través de noves eines:

- Coherència amb el Pacte verd europeu per integrar totalment la legislació mediambiental i climàtica de la UE. Els plans contribuiran als objectius de les estratègies De la granja a taula i de la biodiversitat, i no serà una PAC estàtica sinó que s’actualitzarà per tenir en compte els canvis en la legislació climàtica i ambiental.

- La Condicionalitat o els requisits mínims que han de complir els beneficiaris de la PAC per rebre suport seran més ambiciosos.

- S’introdueixen els ecorègims, de manera obligatòria per als estats membres, els quals han de destinar com a mínim el 25% del seu pressupost de suport a la renda a aquestes intervencions. Aquest nou instrument voluntari per als agricultors, els compensarà per la implementació de pràctiques climàtiques i respectuoses envers el medi ambient. La taula 1 resumeix els ecorègims plantejats a escala estatal.

- Com a mínim el 35% dels fons de desenvolupament rural, definits per les comunitats autònomes, es destinarà a compromisos ambientals que promoguin pràctiques mediambientals, climàtiques i de benestar animal i a altres mesures amb objectius ambientals. Aquestes intervencions, les defineix cada comunitat autònoma i inclouran com una de les mesures principals el suport a la producció agrària ecològica.

 

En el seu conjunt, el Pla estratègic nacional preveu que al voltant d’un 43% del total del seu pressupost contribuirà a l’anomenada ambició ambiental i climàtica.

 

Taula 1. Ecorègims proposats en el Pla Estratègic Nacional. Font: MAPA, 2022.

 

Una PAC basada en rendiments

L’orientació a resultats del nou model d’aplicació requereix un marc de rendiment sòlid que implicarà avaluacions anuals i pluriennals a partir d’indicadors de realització, de resultats i d’impacte, d’acord amb el que disposa el marc de rendiment, seguiment i avaluació.

 

La nova PAC estarà en valoració i revisió permanent.

 

Com a part del marc de rendiment, seguiment i avaluació, els estats han de fer un seguiment dels avenços i informar-ne anualment la Comissió. La informació facilitada serà la base sobre la qual la Comissió informarà sobre els avenços cap a la consecució dels objectius específics al llarg de tot el període. Per tant, la nova PAC estarà en valoració i revisió permanent.

 

Impuls al coneixement, la recerca i la innovació

Avançar en la investigació, l’intercanvi de coneixement i la innovació serà essencial per garantir un sector agrari intel·ligent i sostenible. Com a part del seu compromís de donar suport a la recerca i la innovació en l’agricultura, la Comissió ha proposat destinar 10.000 milions d’euros del programa Horizon Europe a projectes relacionats amb l’alimentació, l’agricultura, el desenvolupament rural i la bioeconomia.

La PAC reformada es beneficiarà d’aquesta inversió augmentada i incorporarà sistemes de coneixement i innovació agrícoles (AKIS) més forts per impulsar el desenvolupament de projectes d’innovació, difondre’n els resultats i fomentar-ne l’ús tan àmpliament com sigui possible. Els serveis d’assessorament agraris han d’esdevenir una eina clau per compartir nous coneixements i idees.

 

Pròxims passos

Es preveu que, posteriorment que la Comissió Europea dugui a terme el procés d’avaluació d’aquests plans, durant l’any 2022 s’aprovi el Pla Estratègic de la PAC (PEPAC) perquè entri en vigor a partir de l’1 de gener de 2023.  

 

Nou model de gestió ambiental i nutricional en granges de pollastres d’engreix per a la reducció de lesions no infeccioses. Foto: Agrobaiona, SL.

 

Valorització de residus i recuperació de material de dejeccions ramaderes de vaquí. Foto: La Fageda.

 

02 Intervencions FEADER de Catalunya

Com es desprèn de la importància del compromís mediambiental del pròxim període, el nou Pla estratègic de la PAC 2023-2027 estarà format per un gran nombre d’intervencions de caràcter ambiental, entre les quals destacarà especialment el paquet d’ajudes basades en compromisos ambientals i de benestar animal, format per un total de 9 línies d’ajut: compromisos en conreus sostenibles, pastures sostenibles, apicultura sostenible, protecció de l’avifauna, millora i manteniment d’hàbitats, sistemes alternatius a la lluita química, producció agrària ecològica, millora del benestar animal i conservació de recursos genètics. Tanmateix, aquestes mesures no seran les úniques a tenir en compte a l’hora de valorar l’ambició ambiental, ja que el Pla contindrà altres intervencions en benefici del medi ambient i la sostenibilitat com ara les inversions forestals, les inversions productives en mitigació del canvi climàtic, les inversions no productives al medi natural i, finalment, els pagaments compensatoris a zones amb limitacions naturals.

D’altra banda, per donar resposta als objectius transversals de la pròxima PAC, es donarà prioritat a totes aquelles intervencions destinades a la millora de l’intercanvi i transferència del coneixement des de l’àmbit de la investigació a l’aplicació pràctica. En aquest sentit, els actors principals seran els grups operatius, els quals esdevindran fonamentals per a la redacció i execució de projectes en el marc de l’Associació Europea per a la Innovació.

Pel que fa a la resta de mesures regionals del PEPAC 2023-2027 de Catalunya, es donarà prioritat a les ajudes vinculades a la millora de la competitivitat en les explotacions agràries, a les mesures relaciones amb la metodologia Leader i a la incorporació de joves agricultors i agricultores. Així doncs, els joves i el relleu generacional continuaran sent un eix fonamental en el pròxim període, en què es treballarà per articular una intervenció que fomenti les oportunitats laborals de qualitat, que reverteixi el despoblament de les zones rurals i, a la vegada, que sigui una actuació que promogui la igualtat de gènere entre homes i dones.

 

DURCAT. Aplicació de tractaments fungicides al blat dur. Foto: Panificadora Alimentària SL.

 

WETWINE: innovacions en l’aplicació a celler d’aiguamolls construïts (wetlands). Foto: Celler La Vinyeta.

 

03 Els grups operatius en la nova PAC

Principals novetats

Entre les novetats de la nova PAC i la nova mesura de Grups Operatius, cal posar èmfasi en el paper dels Sistemes de Coneixement i Innovació Agrícola, també coneguts com a AKIS. Els estats membres tindran l’obligació de detallar dins el seu Pla estratègic de la PAC com es prestaran els serveis d’assessorament i innovació per als Grups Operatius, i tots els seus assessors hauran d’estar integrats dins del sistema AKIS. A més, el coneixement i la innovació que promoguin els Grups Operatius hauran de contribuir a l’objectiu transversal, i, d’aquesta manera, actuar per a la contribució dels nou objectius específics. Així, els projectes hauran de tractar qüestions transfrontereres i s’hauran de centrar en les necessitats pràctiques dels agricultors, el coneixement complementari, la cocreació i la codecisió al llarg de tot el projecte.

La digitalització també pren molt de protagonisme com a element transversal de la nova PAC, concretament en el paquet de mesures de cooperació i innovació, amb l’objectiu no només de modernitzar el món rural i el coneixement que s’hi esdevé, sinó també amb la finalitat d’avançar cap a una PAC més moderna.

En aquesta línia, els Grups Operatius hauran d’elaborar projectes innovadors basats en un model d’innovació interactiva que, centrant-se en les necessitats dels agricultors, busqui maximitzar el coneixement dels integrants.

 

La digitalització també pren molt de protagonisme com a element transversal de la nova PAC, concretament en el paquet de mesures de cooperació i innovació.

 

Coherentment amb la forma que prendrà la nova PAC, tota basada en resultats, els Grups Operatius hauran de difondre els seus plans i els resultats dels seus projectes a fi de fomentar el coneixement col·lectiu i millorar-ne l’accés per part de tota la ciutadania.

 

Els Grups Operatius a Catalunya 2023-2027

A escala regional, a Catalunya els Grups Operatius han d’anar molt més enllà de la innovació del sector primari. És crucial, per tant, que la intervenció del pròxim període posi el focus en el sector productiu i també en el sector agroalimentari i el sector forestal.

D’altra banda, és també fonamental que, tot actuant sobre l’objectiu transversal de la nova PAC, els projectes incorporin quelcom de valor afegit a les innovacions per donar un plus de qualitat a tot el que se n’esdevingui. Això ha de ser possible gràcies a la utilització de totes les fonts de coneixement disponibles i al fet de valorar la indústria agroalimentària i el sector forestal com a fonts de coneixement complementàries que enriqueixin els Grups Operatius, els quals poden obtenir informació de l’experiència d’aquests actors. Seguint aquest objectiu, es vol una intervenció àmplia i oberta a tots els agents que són rellevants per assolir un desenvolupament rural modern i mediambientalment sostenible. D’aquesta manera, s’espera que els beneficiaris de l’ajuda siguin múltiples i variats, des dels productors agraris i forestals i les seves associacions fins a empreses del sector agroalimentari, comunitats de regants, els artesans i els seus gremis, els Grups d’Acció Local (GAL) i també els clústers relacionats amb el sector agroalimentari.

Els Grups Operatius han de ser una de les principals eines a través de la qual els AKIS assoleixin els objectius de la nova PAC i donin resposta a les necessitats del sector i del món rural a fi d’aconseguir amb vistes a l’horitzó 2027 un sector productor amb més formació agrària i una bona fluïdesa en l’intercanvi de coneixement. També cal assolir un sector més digitalitzat d’acord amb les seves necessitats, amb bones estructures de governança dels AKIS i amb una forta estructura d’assessors que donin suport a tot el sector. En definitiva, s’espera assolir un entorn rural que, mitjançant la innovació del seu sector productiu, avanci cap a una transició verda i digital, accessible a tothom i on el coneixement i la seva transferència en siguin el centre.

 

Autoria:

 

Olga Cardona Bello

Servei de Programació i Dinamització Rural

DACC

olga.cardona@gencat.cat

 

 

Laura Dalmau Pol

Subdirectora general de Planificació Rural

DACC

laura.dalmau@gencat.cat

 

 

Javier Loscertales Lansac

Subdirecció General de Planificació Rural

DACC

Javier.loscertales@gencat.cat

 

Laia Sánchez Tarridas

Subdirecció General de Planificació Rural

DACC

laia.sanchezt@gencat.cat