Articles

ARTICLE TÈCNIC | 28/12/2020  Gemma Valentí Vidal

Present i futur de les instal·lacions que allotgen èquids d’esport, d’oci i companyia

Els cavalls en un entorn salvatge estan fins a 16 hores al dia menjant herba pels prats i poden recórrer fins a 30 quilòmetres diaris, i això cal tenir-ho en compte a l'hora d'organitzar la vida equina en qualsevol instal·lació hípica. Pel que fa a les instal·lacions hípiques, s’ha de considerar una sèrie de conceptes fonamentals en la seguretat i el benestar dels èquids i el seu maneig. En aquest article revisarem els sistemes actuals i les possibilitats d’allotjament que proposen alguns centres i que són innovadors.

Èquids en semillibertat. Foto: Equuslife

Èquids en semillibertat. Foto: Equuslife

01. Les tanques

Les tanques, per tal que siguin adequades, han de complir amb les condicions següents: · Han de ser fàcilment visibles per als animals, de tal manera que tinguin la "sensació" de la seva existència. En cas que els animals no les vegin, com en certes tanques elèctriques en les quals els pals verticals es situen a gran distància i s'usen cables poc visibles, pot passar que si el cavall no les veu pot endur-se-les per davant.

Cal tenir en compte que una tanca inapropiada pot ocasionar greus inconvenients de maneig, accidents, etc.

Han de ser "segures" i aquest concepte algunes vegades s'exagera tant que pot resultar perillós per les lesions que poden produir als nostres cavalls. És a dir, igual que en qualsevol instal·lació hípica, hem d'utilitzar materials que absorbeixin els cops; el ferro, formigó, etc. són massa durs i produeixen lesions greus. També pel que fa a la seguretat, hem d'evitar elements potencialment tallants, com ara fil elèctric massa fi, filferro espinós i malles. Cal tenir en compte que una tanca inapropiada pot ocasionar greus inconvenients de maneig, accidents, etc. Sens dubte, la tanca elèctrica és la gran revolució en el món del cavall, per si sola ben instal·lada, o com a acompanyant d’altres tradicionals, com la fusta o el PVC. Pel que fa a les alçades de les tanques, dependrà en gran part de tres factors: d'una banda, la mida dels cavalls; per una altra, del tipus d'instal·lació, i, per últim, de la mida de la instal·lació. Per exemple:

· Pàdocs: entre 140/180 cm. L'alçada de 180 cm, pot semblar exagerada, però és necessària quan treballem amb sementals.

· Pistes de competició: entre 110/130 cm.

· Pistes de treball, picadors, caminadors, cercles de donar corda, etc.: Entre 130/150 cm.

Tanca. Foto: Equuslife

D'altra banda, hem de tenir en compte que, com més alta és la tanca, més elements horitzontals necessitarem, especialment si tenim ponis o poltres per evitar que s’escapin o que es puguin quedar atrapats. Normalment, es solen posar entre dues i tres horitzontals

02. Caminadors

Un element essencial en les instal·lacions de totes les disciplines eqüestres són els caminadors. Hi ha moltes raons per utilitzar un caminador de cavalls, com poden ser:

· Proporcionar al cavall aire fresc i mobilitat en llibertat, quan per exemple no es disposa de temps per anar al camp.

· Un mètode d'entrenament extra. Sens dubte, un cavall que presenta una bona condició física és més difícil que es lesioni.

· Aportar beneficis a l’estat de salut dels èquids: moltes de les deformitats en peus (i en altres parts) es relacionen amb la manca d'activitat física. Els cavalls, com hem dit anteriorment, dedicarien una mitjana de 16 hores diàries a pasturar. És per això que els equins necessitin més d'una hora d'exercici al dia. De no fer-ho, els cavalls poden arribar a patir danys físics i psicològics: des d'un còlic per falta de moviment, passant per trastorns lleus de comportament (com colpejar les quadres), fins a altres vicis de quadra més greus, com la aerofàgia (empassar aire) o el tir.

02.01 Beneficis del caminador de cavalls

Ossos: Els enforteix i per tant millora les defenses contra patògens i cèl·lules canceroses. Esquena: Millora el desenvolupament dels músculs de l'esquena.

Músculs: Manté les cèl·lules musculars més saludables mitjançant una millor saturació de la sang, així com s'alenteix l'envelliment.

Pulmons: Augmenta la saturació de la sang i per tant millora el subministrament d'oxigen i l'eliminació de diòxid de carboni.

Cor: Enforteix els músculs del cor: en resulta en una major eficiència, menor freqüència del pols i la pressió arterial.

Cervell: Augmenta la saturació de la sang, la qual cosa millora l'estat d'alerta i l'intel·lecte. Reflexos: Més ràpids. Millora de la correcció en cas d'un pas en fals o una caiguda imminent.

Còlic: Altament eficaç per a la prevenció i cura.

03. Les quadres

Quadra. Foto: Equuslife

La mida de la quadra pot variar segons el cavall. No totes les races necessiten el mateix espai. Les quadres han de ser prou àmplies per permetre al cavall moure’s amb comoditat, estirar-se i fins i tot rebolcar-se. És molt perillós que a l'efectuar aquest moviment pugui quedar atrapat per falta d'espai. Les mesures més favorables mínimes haurien de ser de 3,5 x 3,5 m (com més grans, però, millor), i amb una alçada de sostre de 3 m.

Pel que fa les característiques de les quadres, s’ha de tenir en compte que:

· La part superior de les portes s’ha de poder obrir per permetre que el cavall tregui el cap per observar l'exterior; així se n'evita l'avorriment.

· Els pestells de les portes han d'estar fora de l'abast dels cavalls: molts aprenen a obrir-los, ja que són animals molt intel·ligents i observadors.

· Hi ha d'haver anelles ben ancorades on poder amarrar un ronsal en cas de necessitat.

· Si es disposa de conducció d'aigua per a la seva instal·lació, ha de disposar d'un abeurador automàtic. Aquest tipus d'abeuradors són molt còmodes i asseguren una disposició constant d'aigua. No obstant això, s'han de revisar diàriament per si s'obstrueixen, i, en cas de fred intens, el dispositiu de sortida d'aigua es pot congelar i deixar de funcionar.

· Una menjadora, fixada a certa altura perquè el cavall no la pugui bolcar.

· Una altra opció per subministrar el fenc és usar xarxes o malles dissenyades per a aquesta finalitat. Aquestes xarxes mantenen al cavall entretingut mentre menja i eviten que s'escampi el fenc per terra.

03.01 Quins tipus de quadres hi ha?

Actualment, els cavalls es poden mantenir en quadres o estables individuals, o bé en grans cavallerisses dividides en petits estables o boxes situats al llarg d'un passadís. A cada box s'allotjaria un sol cavall.

03.02 Box d'Aïllament

En instal·lacions hípiques de mitjana o gran mida, a més de necessari és obligatori comptar amb un box separat de la resta dels cavalls, on poder allotjar animals amb malalties infectocontagioses.

04. Pàdocs

El pàdoc és un sistema d'estabulació per a cavalls en el qual l'animal té una zona coberta on refugiar-se, l'equivalent a una quadra o un box, i un espai a l'aire lliure al qual pot accedir quan vulgui. La zona coberta pot ser una caseta prefabricada dissenyada per a tal fi, o una estructura construïda a mida. L'espai exterior es delimita mitjançant tanca o pastor elèctric. Generalment, aquest espai és reduït, de fins a uns pocs centenars de metres quadrats, de manera que a causa del trepig constant no disposa d'herba.

Pàdoc. Foto: Zanetti Serveis Rurals

El pàdoc és un sistema d’estabulació per a cavalls en el qual l’animal té una zona coberta on refugiar-se, l’equivalent a una quadra o un box, i un espai a l’aire lliure on pot accedir quan vulgui.

El sòl és del terreny natural de cada zona, la qual cosa és adequat per al cavall. Es poden col·locar diversos pàdocs consecutius, de manera que els cavalls no poden córrer ni relacionar-se entre ells (excepte amb el del pàdoc veí), però sí que poden veure el que passa al seu voltant, rebolcar-se per terra, prendre el sol, i donar-se alguna petita galopada en l'espai disponible, entrant i sortint del box quan així ho desitgen.

04.01 Pàdoc dinàmic i/o actiu

Figura 1. Esquema d'un pàdoc dinàmic. Font: Paddock Vallès

El pàdoc dinàmic i/o actiu és un sistema d'estabulació que té com a finalitat crear un entorn domèstic el més similar possible a l'hàbitat natural dels cavalls per complir així totes les necessitats específiques d'aquests, promovent d'aquesta manera el seu benestar tant físic com emocional. En lloc d’allotjar els cavalls en camps quadrats o oblongs regulars on només es queden en un lloc i mengen, s’hi afegeix una tanca addicional "per dins" per crear un sistema de "pista". (fig.1).

Pàdoc actiu. Foto: Paddock Activo Collserola

Les 3 parts bàsiques d'un pàdoc dinàmic són el track, les necessitats bàsiques i l'enriquiment ambiental.

-El track: És un camí d'ample variable segons diversos factors (tant externs com interns), delimitat per dues tanques, que crea un circuit infinit, el qual s’ha d'aprofitar al màxim de les possibilitats de cada finca on s’estableix, per fer el recorregut al més atractiu i variat possible (pujades, baixades, zones tancades, zones boscoses, zones obertes...). Aquest camí imita els camins que generen els cavalls forals en el seu entorn salvatge.

-Les necessitats bàsiques: Els cavalls, com qualsevol altre animal, necessita incentius per mantenir la seva ment ocupada i per generar una necessitat de desplaçar-se d'un punt a un altre en l'espai. No hi ha res que incentivi més als animals en general que buscar aquests elements que resulten imprescindibles per a la supervivència. Aquests elements són, principalment, l'aigua, el menjar i la sal, i de manera secundària el refugi i la sorra i/o fang, els quals serveixen per mantenir la capa en perfecte estat i aconseguir mantenir els paràsits cutanis a ratlla. Aquestes necessitats solen col·locar-se de manera dispersa i intel·ligent al llarg del track, en unes dilatacions conegudes com bombolles, per així estimular al màxim la ment i el cos dels cavalls que viuen dins el Paddock.

-L'enriquiment ambiental: Aquesta part està constituïda per tots aquells elements o totes aquelles accions que podem introduir-hi perquè el pàdoc sigui un entorn més atractiu (enriquit) i estimulant. En aquest apartat es trobarien coses permanents com ara superfícies variades, obstacles, arbres, plantes aromàtiques, punts elevats... i coses transitòries com olors, premis amagats, portes que s'obren en un sol sentit, túnels vegetals o fets amb altres materials, pilotes farcides de premis, pilotes grans que poden empènyer...

05. Cavalls en semillibertat

Els èquids comparteixen l’espai en forma de grup social estable, i conviuen en espais arbrats i amb pastura. A més, se’ls proporciona menjar i aigua diàriament i es fa una revisió de l’estat dels animals. Aquest sistema s’està aplicant en refugis d’èquids i en algunes centres hípics que disposen de les instal·lacions apropiades. L’espai necessari dependrà de la mida del grup, i ha d’estar correctament tancat, i disposar de zones per aixoplugar-se de les inclemències climàtiques, com poden ser la pluja o la calor extrema. Per tal de fer grups socials estables, cal un període d’adaptació i tenir en compte que no tots els animals poden formar part d’aquest grup (sementals). És un sistema que a nivell de benestar cobreix les necessitats dels animals.

Per tal de fer grups socials estables, cal un període d’adaptació i tenir en compte que no tots els animals poden formar part d’aquest grup (sementals). És un sistema que a nivell de benestar cobreix les necessitats dels animals.

Per saber-ne més:

 W. JACKSON, J. (2018) Paddock Paradise: A Guide to Natural Horse Boarding. Star Ridge Publishing

Article extret del Dossier Tècnic nº 104: “Els èquids d’esport, oci i companyia. Orientacions de cura i maneig".

Autoria:

Gemma Valentí Vidal

Directora i editora de la revista "Hípica Catalana i Balear"

gemma.valenti@gmail.com