L’EA d’Amposta, el centre de formació agrària del sud de Catalunya

A l'entorn privilegiat de dos Parcs Naturals, el del Delta de l'Ebre i el dels Ports de Beseit, l'Escola Agrària d'Amposta es va crear l'any 1972 i forma part de la xarxa d'escoles que el Departament d’Agricultura té distribuïdes arreu de Catalunya. El centre ofereix formació inicial i contínua en l’àmbit agrari.

11/10/2019

L'Escola Agrària d’Amposta es troba ubicada a la capital del Montsià, que és la comarca més al sud de Catalunya, amb una intensa activitat agrícola en conreus d'horta, citricultura, olivicultura i arròs i ramadera d’aviram i porcí, entre d’altres. El seu àmbit geogràfic principal d’actuació són, per tant, les comarques del Baix Ebre i Montsià.

L'escola  té com a objectius capacitar professionalment els joves per a la seva incorporació al món agrari, contribuir al reciclatge de coneixements i a la formació permanent i proporcionar suport al sector.

Els serveis de què disposa l’escola per a desenvolupar la seva activitat són aules, una aula taller, una aula d’informàtica, una biblioteca, jardí, finca de pràctiques i residència amb servei de menjador i allotjament. Pel que fa a l’aula taller, va ser reformada l’any passat. Aquest nou espai, fonamental per a les pràctiques dels alumnes, té una superfície de 75 m2 i es fa servir tant per a la formació reglada com la continua.

A més, el centre disposa d’una borsa de feina, un servei que es gestiona des de l'àrea d'orientació de l'Escola, on hi arriben les ofertes de treball d'empresaris del sector i les demandes de feina d'exalumnes i alumnes. L'Escola també s'ofereix assessorament per a redactar el currículum i la carta de presentació.

El principal recurs de l’escola, juntament amb les seves instal·lacions, és el del seu personal, format per 13 professors, dues administratives, un cuiner i un ajudant de cuina, una tècnica de camp i, a més a més, disposa de tres col·laboradors habituals en tasques docents i de dos col·laboradors pel manteniment i tasques de la finca.

“L'escola té com a objectius capacitar professionalment els joves per a la seva incorporació al món agrari, contribuir al reciclatge de coneixements i proporcionar suport al sector”

L’oferta formativa del centre

L’oferta formativa està orientada a dos tipus de formació: la formació Inicial i la formació contínua. En formació inicial el centre imparteix un cicle formatiu de grau mitjà i un de grau superior: el CFGM Producció agroecològica, orientat per a un perfil professional de producció agrícola ecològica, i el CFGS Paisatgisme i Medi Rural. El curs 2018-19 va haver-hi un total de 65 alumnes.

Segons explica el director del centre, Lluís Chavarria, el perfil d’aquests alumnes és molt variat però majoritàriament “són alumnes provinents de les dues comarques de major influència, el Baix Ebre i Montsià,  i també en tenim de les comarques limítrofs a aquestes dues comarques com la Terra Alta o el Maestrat”.

Pel que fa a la formació contínua les actuacions realitzades són la tutorització en el compliment de l’itinerari formatiu dels joves que sol·liciten un ajut per a la seva incorporació a l’agricultura, la realització de cursos de formació contínua i jornades tècniques i la validació de cursos impartits per altres organismes. Durant aquest curs s’han realitzat un total de 62 cursos i jornades amb prop de 1.000 matriculacions.

Pel que fa a la sortida laboral, el director del centre comenta que, contradictòriament, els estudis de major demanda, moltes vegades no són els de major sortida laboral: “històricament el cicle de major demanda era el de formació forestal i aquest tenia una molt baixa inserció laboral. Per contra, els cicles agraris (PAE i PMR) són cicles amb menys demanda per part dels alumnes i amb molt bona inserció laboral”. D’altra banda, en general tenen una millor sortida laboral els cicles de grau superior que els de grau mitjà. 

"Els cicles agraris (PAE i PMR) tenen menys demanda per part dels alumnes però molt bona inserció laboral”

Chavarria explica que molts dels alumnes que finalitzen els cicles opten per continuar formant-se. Entre els alumnes de grau mitjà el 85% es troba actualment estudiant i, en el grau superior, cal diferenciar entre els dos cicles que s’ofereixen. Els alumnes de Paisatgisme i medi rural el 27% realitza uns estudis de grau, el 64% treballa principalment amb feines relacionades amb els estudis de cicle, i un 7% està buscant feina.

Com a exemple d’èxit en la inserció laboral dels alumnes trobem el cas d’en Jordi Roé, que actualment és empresari agrícola i es dedica al cultiu del cereal, olivera i cítrics a Santa Bàrbara. Des del 1997 fins el 2004 va estudiar a l’escola, primer tècnic auxiliar agropecuari, després tècnic en grau mitjà en Explotacions Agràries Intensives i, per últim, va finalitzar el títol de Tècnic Superior en Gestió i Organització de l’Empresa Agropecuària. Va escollir l’escola d’Amposta per proximitat i per poder continuar-se formant en l’activitat agrària familiar i “obtenir coneixements i la base per modernitzar-nos en la forma de treballar” explica. En Jordi valora molt positivament la formació rebuda i l’experiència tant a nivell personal com professional que li ha ofert el centre i que li ha permès “veure noves formes de treball en els cultius i tenir una visió de l’agricultura orientada no només al treball al camp sinó en la planificació i els coneixements econòmics necessaris per poder seguir fent el que més m’agrada, que és produir aliments”. L’exalumne té clar que la seva estada al centre ha estat essencial pel seu treball i, a més, li ha aportat “uns valors, actituds i punts de vista” diferents.

Entre els principals reptes de futur del centre hi ha la captació d’alumnes per als cicles formatius, poder arribar als integrants del sector i detectar i generar consciència de les seves necessitats formatives i, per últim, consolidar un sistema de gestió de millora contínua.

Els alumnes de l’escola elaboren kombutxa

Aquest curs passat, un grup d’alumnes del cicle formatiu en Gestió forestal i medi natural de l’Escola Agrària d’Amposta, dins el mòdul professional d’aprofitaments forestals fustaners i no fustaner, va estudiar el procés d’elaboració de la kombutxa, una beguda fermentada a base de te dolç fermentat per fongs i bactèries. Amb els coneixements adquirits, ara els alumnes han començat a produir i comercialitzar a petita escala aquesta beguda de moda a través de la cooperativa de l’escola. “La idea era tancar el cercle des del principi fins a final i estem molt contents amb el grau d’implicació dels alumnes i tots els aprenentatges que se n’han derivat”, explica el responsable del centre, Lluís Chavarria. 

La kombutxa és una beguda amb dues fermentacions. Durant la primera es necessita te, sucre i un cultiu iniciador o scooby i, en la segona, un saboritzant i el resultat de la primera fermentació. Els alumnes, en aquesta segona fase, aprofiten el cultiu del cítric tan important a la zona per donar-li el sabor a taronja. D’aquesta manera els alumnes elaboren kombutxa amb dos sabors, de taronja i gingebre.

Informació relacionada