Els Doctorats Industrials: la recerca acadèmica dins de l’empresa

La trajectòria dels Doctorats Industrials

El Pla de Doctorats Industrials és una iniciativa impulsada per la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i gestionada per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb el suport del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), i en estreta col·laboració amb el sistema universitari i de recerca català. Aquesta iniciativa, que es va posar en marxa a finals de 2012, va néixer per donar resposta a un dels reptes que afronta Catalunya per desenvolupar-se social i econòmicament, que és la transferència de coneixement i de tecnologia i la seva aplicació al teixit productiu del país.

Des de la seva creació al 2012 el pla de DI ha impulsat 696 projectes que han conclòs amb 152 tesis doctorals, gràcies a la col·laboració de 360 grups de recerca, 524 investigadors/res participants, 463 empreses, 25 centres CERCA i 11 universitats implicades. La inversió público-privada en RDI associada a aquests projectes ascendeix a 95,7 milions d’euros, dues terceres parts dels quals provenen del sector privat.

Des de la seva creació al 2012 fins el 2020 el pla de DI ha impulsat 696 projectes que han conclòs amb 152 tesis doctorals

Els principals objectius dels DI són contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial de Catalunya; captar, desenvolupar i retenir talent i situar els estudiants de doctorat en condicions de desenvolupar projectes d’RDI en entorns empresarials.

Tot i que actualment aquest model de tesi només suposa el 5% del total de les tesis que es presenten a Catalunya, des de la Secretaria d'Universitats i Recerca es vol donar un impuls als DI ampliant el nombre i tipologia d’empreses participants. I és que el perfil de doctorat/da pren cada vegada més rellevància pel valor afegit que aporta al món empresarial i acadèmic i a la societat en general, com és el fet de disposar d’un coneixement avançat i expert en un àmbit específic; tenir una visió crítica per analitzar l’aplicabilitat d’aquest coneixement; la capacitat de planificar, desenvolupar i avaluar projectes innovadors per resoldre problemes complexos així com de treballar de manera autònoma i en equip, en contextos internacionals i interdisciplinars.

El projecte de Doctorat Industrial, l’eix  del programa

L’element essencial del pla és el projecte de Doctorat Industrial, és a dir, un projecte estratègic de recerca d’una empresa o una institució que es desenvolupa en col·laboració amb una universitat o centre de recerca i esdevé l’objecte d’una tesi doctoral, amb la qual cosa es permet a un/a doctorand iniciar la seva formació i futura carrera investigadora en un entorn dual empresarial i acadèmic.

Els projectes de Doctorat Industrial estan oberts a tots els àmbits de coneixement i a totes les dimensions d’empresa, des d’empreses emergents, institucions i organitzacions sense ànim de lucre i entitats del sector públic fins a grans empreses ubicades a Catalunya. Quant als sectors empresarials, l'àmbit de les TIC és, sens dubte, el que té més presència en doctorats industrials, ja que representa el 28% dels projectes que es tiren endavant. El segueix l'àmbit de les ciències de la vida, amb un 25%, mentre que l'enginyeria civil, industrial i ciències de la terra, així com les ciències i tecnologies químiques suposen el 16 i el 15% d'aquest programa. Les ciències socials, les arts i les humanitats suposen el 10% dels projectes, mentre que les matemàtiques i la Física, es queden amb el 6%.

“l'àmbit de les TIC és, sens dubte, el que té més presència en doctorats industrials, ja que representa el 28% dels projectes que es tiren endavant”

Tal com explica el Dr. Albert Sangrà, director del Pla de Doctorats Industrials, “la característica comuna de les empreses participants és la de constituir entorns on la recerca és intensa i on aquesta és l’eix central de la innovació. Ni la mida de l’empresa ni la seva activitat econòmica són els factors més crítics, tot i que hi ha sectors que tradicionalment venen col·laborant amb la recerca pública, com ara la indústria farmacèutica o la química, on el nombre de projectes és superior”.

L’empresa valora principalment tres factors: l’accés a personal investigador d’alt nivell científic, poder fer servir costosos equipaments i infraestructures i la captació de talent d’excel·lència.

Per a poder participar-hi, les empreses han de plantejar un repte tecnològic que requereixi una solució aplicada basada en la recerca col·laborativa amb l'acadèmia. “Tenim uns processos molt àgils dissenyats per captar candidats i oferir diverses finestres de temps de sol·licitud, de manera que pràcticament cada trimestre tenen l’oportunitat d’engegar nous projectes. Tenim, a més, la capacitat de buscar grups de recerca molt especialistes i candidats internacionals” apunta el responsable del programa.

Des de l’organització dels DI es vol incidir en la importància que la societat en general, i les empreses en particular, reconeguin que la innovació és la millor estratègia per a la millora continuada de la competitivitat, que cal invertir-hi recursos i que les persones més adequades per impulsar aquestes activitats són els doctors i doctores ja que tenen més preparació per fer créixer el coneixement i per transformar-lo en valor econòmic i social.

“Des de l’organització dels DI es vol incidir en la importància que la societat en general, i les empreses en particular, reconeguin que la innovació és la millor estratègia per a la millora continuada de la competitivitat”

Per fer realitat aquest repte les empreses es comprometen a contractar el/la doctorand durant tres anys per un sou mitjà de 22.000 euros anuals. D'aquesta manera, el/la doctorand s'assegura el finançament de la seva tesi, que seguirà tutoritzada per una direcció acadèmica de la universitat. L'administració subvenciona part d'aquests costos a les empreses, majoritàriament pimes, i compensa el grup de recerca per la seva dedicació al projecte d’interès empresarial.

Cal destacar que la convocatòria del 2020 ha estat tot un èxit malgrat la pandèmia i, fins i tot, s’ha aconseguit el nombre més elevat de projectes presentats, un fet que constata que el món empresarial i acadèmic segueix apostant pels Doctorats Industrials. L’any 2020 un total de 96 empreses diferents han exercit d’entorn empresarial, 67 (69,8%) de les quals no havien participat anteriorment en la convocatòria. En aquesta crida s’hi han involucrat 93 investigadors de 84 grups de recerca. D’aquesta forma, el 2020 s’ha continuat amb l’expansió del Pla de Doctorat Industrials, atès que el 66% dels investigadors i el 37% dels grups de recerca també hi han participat per primera vegada.

Els avantatges de fer el doctorat dins d’una empresa

El pla de Doctorats Industrials ofereix als i les estudiants molts beneficis i una bona oportunitat per emprendre dins l'empresa on desenvolupen la seva tesi doctoral o bé el seu Treball de Final de Màster (TFM).

Per una banda, tenen l'oportunitat de participar en un projecte d'R+D+I que genera alt valor afegit al seu currículum, contractats per una empresa compromesa amb la innovació i la recerca. Dins l’empresa, estan tutelats per personal de la companyia i de la universitat que orienten i avaluen de forma contínua els seus progressos. També els permet treballar als laboratoris universitaris i a les instal·lacions de les empreses implicades i poden rebre formació complementària, realitzar estades internacionals o assistir a congressos i jornades que els aportin les relacions i els contactes necessaris per desenvolupar-se professionalment en el mateix camp. A més, els doctors i doctores industrials són un gran valor afegit tant en l'àmbit empresarial com acadèmic, actuant com a ponts de transferència de coneixement i contribueixen a estrènyer les relacions entre el teixit industrial de Catalunya i les universitats i els centres de recerca.

Tal com explica Sangrà, el perfil dels i de les doctorands és variat però la majoria es volen orientar professionalment fora de l’entorn acadèmic: “Es tracta d’estudiants molt brillants, molt orientats/des a la recerca i/o innovació, però que no es veuen a sí mateixos/es desenvolupant una carrera acadèmica. Són persones d’esperit emprenedor als qui no fa por treballar en aquest entorn dual d’alta exigència, ja que ho entenen com un factor enriquidor i estimulant”.

Sangrà afegeix que, actualment, s’ha posat  en valor la figura diferencial del doctor/a dins l’empresa, una persona amb “habilitats i aptituds entrenades per aprofitar tot el potencial de la recerca per al desenvolupament de productes i serveis”. Des del programa, els requisits que demanen als candidats i candidates són els mateixos que es demanen als i les estudiants de tesis acadèmiques.

Per últim, el projecte ofereix grans perspectives d’inserció aboral. La gran majoria d’estudiants, entorn el 80%, acaba treballant a la mateixa empresa o bé en altres companyies del sector.

“La gran majoria d’estudiants, entorn el 80%, acaba treballant a la mateixa empresa o bé en altres companyies del sector”

Una experiència que obre moltes portes

La valoració final que en fan tant els i les doctorands com les empreses de la seva participació al programa és molt bona, superant el 7 de nota mitjana. A més, el 90 % dels tutors/es opinen que la presència d’un/a doctorand industrial ha influït positivament en el funcionament i la manera de treballar a l’empresa.

D’altra banda, a nivell pràctic, també s’obté un rendiment palpable, ja que el 19% dels projectes han estat objecte d’una patent o model d’utilitat. A més, per a moltes empreses fins i tot els ha permès poder obrir noves línies de mercat o fer noves aplicacions. A algunes també els ha brindat l’oportunitat d’establir un departament d’RDI propi amb el qual seguir col·laborant amb el món acadèmic i embrancar-se en nous projectes. De tota manera, hi ha un impacte que va molt més enllà i que té a veure amb canvis en la manera de treballar quan tens un/a doctor/a per primera vegada impulsant la recerca de l’empresa. “Això és més difícil de mesurar, i caldrà més temps per a poder-ho valorar en profunditat”, conclou Sangrà.

“el 90 % dels tutors/es opinen que la presència d’un/a doctorand industrial ha influït positivament en el funcionament i la manera de treballar a l’empresa”

Alguns exemples d’èxit tenen veu pròpia. En  Sergio Morales es va doctorar després d'un projecte sobre tecnologia additiva a través de la impressió 3D a Fluidra, una gran empresa de material per a piscines. Morales qualifica de ''boníssima'' l'experiència i reconeix que li ha ''obert moltes portes'' a nivell universitari i també al món empresarial. Igual de satisfactori és el cas de Beatriz Corzo, que ha estat Doctoranda Industrial a Acciona Agua i la Universitat de Barcelona i que assegura que cursar un doctorat industrial “posa en contacte l’investigador/a amb el món real de la indústria”. També l’Eduardo Santamaría, Doctorand Industrial a Mind The Byte i la Universitat de Vic, té una visió molt positiva de la seva experiència: “Tens noves opcions de formació, estades a l’estranger i, en definitiva, és un cúmul d’avantatges”. Per últim, la Sílvia García, Doctoranda Industrial a Pangaea Biotech i la Universitat Ramon Llull – IQS, ha vist en el DI una oportunitat real d’inserció laboral: “He tingut l'oportunitat de quedar-me treballant a l'empresa, fet amb un doctorat tradicional hagués estat molt més difícil”.  

Casos d’èxit

El programa de Doctorats Industrials ha acumulat, al llarg dels nou anys de trajectòria, diversos projectes d’innovació que s’han implementat amb èxit dins d’empreses i institucions gràcies a l’esforç de les parts implicades.

Un dels exemples és l’estudi realitzat per l’equip del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Lleida (UdL), en el marc del projecte europeu INNOVATRUF, per tal de convertir les pastures abandonades dels Pirineus en plantacions de tòfones. L’equip investigador va estudiar el comportament en una plantació d’alzines situada en una pastura abandonada del Prepirineu envoltada de bosc per valorar la viabilitat del creixement de la tòfona.

Un altre exemple és el projecte de doctorat industrial "Viabilitat del cultiu ecològic de l'arròs al Delta de l'Ebre" entre l’empresa de Deltebre Agroserveis.cat i la Universitat de Barcelona. El projecte Organic Delta Rice té com a objectiu elaborar una guia agronòmica per a produir arròs ecològic al Delta i establir les bases tècniques per a impulsar la producció d’arròs ecològic al Delta. 

Com a cas d’èxit també trobem el projecte liderat per l'empresa Litoclean, en col·laboració amb els grups de recerca BioremUAB de la UAB i MAiMa de la UB, que ha desenvolupat  un mètode biològic per descontaminar aqüífers mitjançant la bioremediació. Aquest mètode es basa en l’ús de bacteris capaços de “respirar” els organoclorats i transformar-los en etilè, un compost que no és tòxic per als humans. L’ús de la bioremediació suposa un canvi de paradigma i aquest estudi ha demostrat que és eficient i econòmicament sostenible. Es tracta d’una metodologia multidisciplinària pionera al nostre país, i els resultats han estat publicats a revistes científiques d’alt nivell.